Cercas i els Roca, al capdavant per un dia d’EL PERIÓDICO

Van arribar els dos somrients, i com a ‘gironins’ que són, parlant de les seves coses del barri i dels records d’infància, molts més del que esperaven. Anaven amb responsabilitat i respecte. «Jo no soc periodista», repetia Cercas. En el seu passeig cap a la sala del Consell de Redacció es van anar relaxant en adonar-se de la joventut dels seus membres. Tanmateix, en veure’ls tots asseguts envoltant la llarga taula, la seva gestualitat va canviar. Tots dos a l’uníson es van creuar de braços adonant-se que allà hi havia molta experiència.

El director, Albert Sáez, va presentar els que no agafarien la paraula. Gemma Martínez i Ferran Boiza, directors adjunts, Rafa Julve, subdirector de continguts multimèdia, Xurxo Martínez, subdirector responsable dels canals digitals, Bárbara Favant, la cap d’imatge del diari, Carol Álvarez, subdirectora d’Informació, Anna Domenech, cap de màrqueting, Bernat Gasulla, subdirector de cap de setmana i Sergi Saborit, subdirector d’informació. I a partir d’aquell instant, el 2025 va començar desfilar pels seus caps, en un repàs vertiginós. Rostres de concentració. Anatomia informativa d’un any a través de les propostes dels caps d’EL PERIÓDICO. Cinc temes per secció.

Va començar José Rico amb Internacional. El seu menú de notícies al xef periodístic estava compost per Trump en tota la seva extensió, com a personatge suposadament pacificador, l’estrany alto el foc a Gaza i el conflicte a Ucraïna, en un ‘pack’, la generació Z que es va rebel·lar contra el Govern del Marroc, el robatori al Louvre i la mort del papa Francesc amb l’elecció de Lleó XIV.

Començar amb el més difícil té els seus avantatges. La resta va de baixada. Però decidir entre cinc grans notícies a cinc columnes impressiona. Així ho va manifestar Joan Roca que va exclamar un «¡Caram!» molt de Girona. El silenci de Javier Cercas anunciava una resolució ràpida. «Jo no tinc dubtes. Trump és la clau de tornada de tot el que està passant. I és molt perillós el que està passant als EUA. I ens afecta». Van coincidir amb Gaza. «Jo vaig seguir en directe la suposada firma de pau», va assenyalar l’escriptor. «Aquest senyor és un perill», referint-se a Trump, «i no es veu reacció al seu país». A la qual cosa va afegir Joan Roca: “I menja fatal. La seva alimentació no ajuda res».

Superada la primera prova, van obrir els braços i es van relaxar. Però venia Economia. Natalia Ríos, va desgranar els temes. La nova era d’aranzels, la parada elèctrica massiva del 28 d’abril, l’acord sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat, el fracàs de l’Opa BBVA/Sabadell i la crisi habitacional a Espanya.

Joan Roca va optar primer pels aranzels davant, per exemple, el BBVA/Sabadell, «que és més una anècdota». Però després va proposar el problema de la vivenda, a la qual cosa Cercas es va apuntar immediatament. «Em sembla tan bàsic», va exclamar. «Fa tant temps que és un gran problema». I aquí va sortir el també articulista. «És clar que un tema és «macro» i l’altre «micro».

«¿Vosaltres que penseu?», va intentar buscar ajuda el xef. Va solucionar l’embolic el director, Albert Sáez. «Podem afegir aranzels al tema Trump i la vivenda la deixem a Economia». Van respirar tots dos. «Ens has solucionat el problema», va apuntar Cercas.

Arribava la Política en dual. Des de Madrid i Barcelona. May Mariño va començar per videoconferència amb tres temes: el sisme al PSOE amb els temes de corrupció (Cerdán, Koldo, Leire etc.), el 50è aniversari de la mort de Franco, la dimissió de Mazón, i va seguir Júlia Regué des de Barcelona amb el judici Jordi Pujol i la formalització de l’acord de finançament singular per a Catalunya.

«¿Tan fàcil ho teníem?», va apuntar Cercas, amb les rialles de Roca. Però, va prosseguir. «A mi em preocupa la desintegració de l’esquerra. I això provocarà un increment de l’extrema dreta». Un altre silenci. I de sobte va exclamar: «La història no pot ser tan cruel amb Pujol», sentència d’escriptor. «Et diria que hauries d’escriure una història sobre Pujol», va afirmar convençut Joan Roca adreçant-se a Cercas. Aquest va començar a decantar d’un costat a l’altre el cap com quan alguna cosa ja hi tens. «És un gran personatge. Des que el detenen, el torturen i en el que després es converteix. Hi ha un arc narratiu potent». Però finalment van optar per la crisi socialista.

En aquest punt, ‘els nostres catalans de l’any’ ja estaven relaxats i disposats a analitzar les notícies de Societat. El seu responsable, Montse Baraza, va explicar els temes: els incendis d’aquest estiu, les danes i les primeres expropiacions pel canvi climàtic, la revolució de la intel·ligència artificial i, en temes de successos, la reobertura del cas d’ Helena Jubany i en notícies relacionades amb la salut, el relacionat amb la reforma de l’Atenció Primària.

En aquest cas, va prendre la paraula Joan Roca, malgrat els seus dubtes davant com exposar-lo de forma noticiable. «Cal donar visibilitat al canvi climàtic en el format que sigui. Aquesta transformació és allà. I a les cuines som molt conscients». Cercas li va donar la raó i va afegir. «Hi ha dues grans revolucions que no existien quan nosaltres érem petits: l’ecològica i la de la igualtat».

Seguim amb el local. «Són de Girona però els deixarem triar sobre Barcelona», va apuntar Albert Sáez. I la responsable de la secció, Meritxell M. Pauné, va equilibrar amb un «també soc una mica de Girona». En tot cas, el focus ara estava en l’àrea metropolitana.

Tots dos van optar per la notícia més llegida. Malgrat els dubtes sobre una o una altra, el sentit SEO va prevaler deixant-se portar més pel sentit comú que pel sentit comú que pel coneixement. «El problema de la vivenda està canviant la ciutat», va resumir Cercas. «La nova Barcelona», va titular Roca.

Els temes de Cultura, liderats pel seu responsable Leticia Blanco, van arrencar a favor de Cercas. La coincidència de la publicació del seu llibre ‘El loco de Dios en el fin del mundocon la muerte del papa Francesc, amb qui va viatjar a Mongolia, suposa per a la secció un dels temes estrelles, juntament amb els nivells de vendes de llibres que continuen pujant; també el treball de Rosalía amb ‘Lux’ i la seva tornada a la mística; l’alerta d’una generació de creadors impressionats per la generació anterior marcada per l’heroïna i la sida, estil Carla Simón, Alba Flores i Juan Trejo; el boom de la música en directe i el culebró de Sixena.

L’escriptor va recollir el guant ràpid. «Sens dubte el primer tema». S’hi va sumar amb seguretat de col·lega Joan Roca. «Totalment d’acord». Però Cercas va tornar al seu habitual to d’humilitat. «Em sembla molt potent el fenomen de Rosalía, mentre que no es vinculi a l’espiritualitat que em sembla un conte xinès». Roca va coincidir: «Soc molt fan de Rosalía». I en aquest punt Cercas va recordar el va iniciar de la seva trobada amb Roca a la redacció quan aquest li va preguntar sobre la llista d’espera d’El Celler. «Ara, el mes que ve quan visiti el vostre restaurant, sí que tindré un moment d’espiritualitat».

El director, Albert Sáez, va voler insistir sobre el religiós en la creació. «¿Però no creieu que fa 30 anys era poc probable l’èxit de vendes d’un llibre sobre el Papa i que el disc de l’any fos místic?». La resposta de Cercas va ser ràpida. «Sí. El que s’està acabant és la fòbia anti religiosa d’una església que va ser en el passat sinistra, però que ara obre les portes a un escriptor. No havia passat mai».

Va tancar la secció d’ Esports. Raúl Paniagua tenia la llista de les notícies convocades. «Ara sabrem de què parlem», van repetir gairebé a l’uníson amb alegria. En primera posició va situar el nou Barça de Flick i Lamile Yamal; en segona la remuntada de Carlos Alcaraz contra Jannik Sinner a Roland Garros; en tercera, la proesa de María Pérez amb dues medalles d’or en marxa; en quart lloc, la tercera pilota d’or d’ Aitana Bonmatí i, finalment, a Marc Márquez que supera la llegenda de Valentino Rossi.

Notícies relacionades

Les ES-Alert baten rècords a Catalunya el 2025, amb 75 avisos, la majoria per incendis

La força imparable dels fenòmens extrems

Semblava que hi hauria debat, però no. «Aquí tenim un problema», va començar el xef Roca. «Jo soc culer i la lliga de Hansi és un esdeveniment, però també vaig veure el partit d’Alcaraz, que va ser molt rellevant, i, és clar, això d’Aitana». A partir d’allà va buscar complicitat amb Cercas. «I tu, què», li va esgrimir. «A mi això d’Alcaraz em va impressionar. Però en el nostre temps la gran novetat són els èxits de la dona». Hi va haver consens i van optar per les pilotes d’Aitana Bonmatí.

I tal com van arribar, se’n van anar. Recordant Joan Roca que era un impostor. «Aquí represento la meva mare que es mira i s’ho llegeix tot. Crec que estarà d’acord amb el que hem dit. Però si alguna cosa no li agrada, us trucaré». Quina responsabilitat. I Cercas es va quedar firmant llibres.