Milo Rau, ‘artivista’ total

El premiat director suís Milo Rau, tan controvertit com compromès amb la idea de l’art com a eina de transformació social, participa en el Festival Grec per partida doble. Ahir a la tarda va estar en el CCCB en un col·loqui després de la projecció d’El Nou Testament, un film que va donar veu a migrants africans explotats al sud d’Itàlia. Amb ells va reinterpretar la història de Jesucrist amb ulls del segle XXI amb el primer messies negre de la història, encarnat per l’activista camerunès Yvan Sagnet, present també a Barcelona. Avui dia continua lluitant per preus justos i condicions de vida dignes per als que treballen al camp.

Rau, artista i activista, estrena avui al Teatre Lliure Medea’s kinderen, una controvertida versió de Medea. El director ha reescrit la tragèdia grega d’Eurípides per connectar-la amb un crim protagonitzat per una dona que va assassinar els seus cinc fills a Bèlgica i que va intentar suïcidar-se després. La seva versió dona veu als nens que protagonitzen l’obra i donen el seu punt de vista. Alguns espectadors no han pogut aguantar la recreació en els infanticidis i han abandonat la sala abans de caure el teló. "M’obsessiona la violència perquè no l’entenc", assenyala. "Sempre m’ha interessat la violència: tant social com política, física o la seva representació. A nivell filosòfic també. Aquí veiem cinc nens assassinats lentament. Hi ha gent que ha vomitat, que es desmaia, que surt de la sala...". I afegeix: "Pots parlar molt d’un cas com aquest, però veure els assassinats ho canvia tot, perquè és difícil d’entendre, fins i tot entendre per què ho ensenyes. Però la catarsi arriba a través de la violència. Mira Jesucrist: van haver de crucificar-lo per fer entendre que hi ha una altra vida". Considera que les escenes violentes "et poden remoure de manera molt profunda, molt més que el sexe o que un discurs polític".

No és la primera vegada que treballa amb nens, perquè ja ho va fer en una altra obra que es va veure en el Teatre Lliure, Five easy pieces, el 2017, inspirat en la truculenta història de Marc Dutroux, l’assassí de nens que va commocionar Bèlgica als anys noranta. ¿Què li aporta com a director treballar amb nens? "Ofereixen una altra mirada. A més, amb ells l’autenticitat i l’artificialitat del teatre es fan molt patents, es combinen d’una manera brutal. Jo no els utilitzo com a decoració en les meves obres. He treballat durant un any i mig amb ells i tinc dos equips diferents que van de gira", va explicar ahir poc abans d’acudir al CCCB. "Amb Medea volia donar-los veu, perquè en els clàssics grecs parla tothom, tota mena de gent, fins i tot animals, però ells, en canvi, no".

Acaba d’arribar del Festival d’Avinyó. A la ciutat francesa ha estrenat una versió de quatre hores i mitja de The Pelicot Trial. Tribute to Gisèle Pelicot, en el qual rendeix homenatge a la dona que ha volgut canviar la vergonya de bàndol portant a judici tots aquells que la van violar mentre ella estava inconscient. "Hem reconstruït el judici, però l’obra va més enllà". Molta gent va participar en aquesta funció, fins i tot alguns dels especialistes que van participar en el judici. Les entrades es van vendre molt ràpid i l’obra es va retransmetre amb quatre càmeres per arribar a més gent, i això també es farà quan viatgi. Ara prepara un format diferent per portar-lo de gira. Lisboa, Varsòvia, Belgrad, Nova York i París… "És possible que també vingui a Barcelona. Encara hem de decidir si volem que faci una gira molt llarga o si és millor publicar l’obra". En escena requereix entre 30 i 50 persones. "Mai he vist una obra que fos un acte polític tan clar: ningú s’ha negat a participar-hi, malgrat el poc temps disponible per als assajos. Tots sentien que no podien fallar, i volien fer-ho el millor possible. Ha sigut tota una experiència", assegura.

Quan va rodar El Nou Testament, el pla inicial no era fer una pel·lícula sobre la lluita dels migrants africans pels seus drets a Europa. Però va sorgir quan va veure la situació a la ciutat italiana de Caserta, on les màfies explotaven els migrants. No ho va dubtar: va passar a l’acció. No és la primera vegada ni serà a última amb uns textos reverenciats amb problemàtiques actuals. Ja ho va fer amb Antígona a l’Amazònia i Orestes a Mossul. "Utilitzar clàssics ajuda a amplificar els temes i a transcendir. Ja ho va fer Pasolini, que utilitzava moltes referències clàssiques", recorda. "Els clàssics estan en la base de tots els conflictes i històries que expliquem. Són un mirall en el qual hem de mirar-nos".

Mentre uns creadors culpen el capitalisme de tot, Rau considera que "el capitalisme no és dolent en si. Una altra cosa és el que fan els lobbies, les grans multinacionals financeres". "Però no veig –prossegueix– un altre sistema en què hi hagi un mercat lliure. El comunisme va ser una utopia. Si el consumidor comença a tenir més control, hi pot haver una transformació democràtica del capitalisme".

Notícies relacionades

¿Música en directe o a les deu a casa fent ‘scroll’?

Héctor Abad Faciolince, escriptor: "Hi ha alguna cosa en el cor humà que de vegades desitja un pare autoritari"

La democràcia amenaçada

Si alguna cosa el preocupa és l’auge de la ultradreta a la Unió Europea. "L’est d’Europa ja no és democràtic, però a Occident encara tenim la il·lusió que la democràcia ho aguanta tot. ¡Cap ni un dels meus amics russos van pensar mai que tornarien a viure sota una dictadura al seu país després del que van passar! El feixisme torna. La retòrica canvia, però la idea és la mateixa. I avui, amb els mitjans que hi ha per influir la gent, no sé com ho aturarem".