¿Atendre el teu fill o deixar-lo plorar? Rafa Guerrero, psicoterapeuta, aclareix els dubtes: «És una aberració...»

En un fragment del pòdcast ‘Destellos de sabiduría’, Rafa Guerrero, psicòleg i expert en criança, explica per què els consells que recomanen sobre «no agafar massa el nadó en braços» són erronis des del punt de vista científic.

Segons assenyala, les necessitats emocionals dels nens han de prevaler en vista del confort o les expectatives dels adults.

«És impossible que un nadó manipuli»

«El que impera són els meus desitjos, les meves expectatives, la meva comoditat, dormir bé», explica l’especialista en el clip. «L’important és l’expectativa i el desig de l’adult i, en l’altre extrem, tenim la necessitat del menor».

Guerrero rebutja expressions comunes com «no agafis tant el teu fill, que s’hi acostumar» o «t’està manipulant». Segons la seva opinió, aquests missatges són «una aberració des del punt de vista del desenvolupament cerebral».

«La capacitat de manipular, de mentir o de posar-se al cap de l’ altreapareix, amb sort, a partir dels quatre anys. ¿Com un nadó d’un mes o un nen de dos anys pot manipular? Pel que fa al cervell és impossible», remarca.

El dilema dels pares: descans davant necessitats afectives

Durant el pòdcast, el psicòleg reconeix que la maternitat i la paternitat impliquen un gran desafiament: «Quan som pares i mares, és difícil agafar el son i el descans, ja que els nostres nens necessiten molta atenció».

No obstant, adverteix que anteposar la comoditat de l’adult al benestar emocional del nadó pot tenir conseqüències negatives.

«No atendre un nadó quan ho necessita pot causar problemes en el seu desenvolupament cerebral i generar traumes de per vida», afirma.

Mètode Ferber i mètode Estivill: dos enfocaments diferents

L’especialista esmenta que «venim del mètode Ferber, del mètode Estivill», sistemes molt populars en les últimes dècades per ensenyar a dormir els nens. Tots dos promouen que el nadó aprengui a adormir-se sol, reduint progressivament la intervenció dels pares.

Mètode Ferber

• Origen: creat pel pediatre nord-americà Richard Ferber als anys 80.

• En què consisteix: deixar el nadó sol al bressol i anar augmentant gradualment els intervals abans d’atendre el seu plor, perquè aprengui a adormir-se sense ajuda.

• Pros: pot fomentar la independència del nen a l’hora de dormir, per la qual cosa alguns pares asseguren que millora el descans familiar a curt termini.

• Contres: diversos estudis alerten d’un possible impacte en l’ afecció i la regulació emocional del nadó, en el qual pot generar alts nivells d’estrès.

Mètode Estivill

• Origen: adaptació del mètode Ferber realitzada pel pediatre espanyol Eduard Estivill, autor del llibre ‘Duérmete, niño’ (1996).

• En què consisteix: similar al mètode Ferber, proposa deixar plorar el nen durant períodes controlats abans d’anar a consolar-lo, seguint una taula amb temps específics.

• Pros: molts pares ho consideren una eina pràctica perquè promet resultats ràpids amb nadons que dormen sols en pocs dies.

• Contres: nombrosos experts en psicologia infantil el critiquen per la seva duresa emocional, ja que pot generar inseguretat i ansietat si s’aplica de forma estricta.

Sentiment d’abandonament

Mentre el nen aprèn a dormir sol, alguns pares recorren al mètode Estivill o al Ferber, que consisteix a deixar-lo plorar durant intervals cada vegada més llargs fins que conciliï el son sense ajuda.

En aquest procés, el petit plora i se sent sol, esperant que els seus pares vagin a consolar-lo.

Amb el temps, pot deixar de plorar, cosa que molts adults interpreten com un senyal que el nen s’ha adaptat i és feliç dormint sol.

No obstant, diversos experts adverteixen que, en realitat, el nen pot haver deixat de plorar perquè ha après que els seus pares no acudiran quan els necessiti, cosa que pot generar-li sentiments d’abandonament i afectar la seva confiança i seguretat emocional.

«Les famílies són víctimes, no culpables»

L’especialista remarca que moltes famílies que van aplicar aquests mètodes «no han de sentir-se culpables».

Notícies relacionades

Pensar com un 'Chief Future Officer', el futur de les empreses

L’FP es posa en marxa amb un rècord de places i una oferta renovada

«Les famílies que van posar en marxa el mètode Estivill són víctimes», afirma, reconeixent que van actuar seguint els consells que es consideraven correctes en aquell moment.

El missatge final és clar: l’atenció, el contacte físic i l’empatia són essencials per a un desenvolupament cerebral i emocional saludable durant els primers anys de vida.