El retorn a Stamford Bridge

El Chelsea d’Enzo Maresca s’ha posat fort com un roure. No està refredat, ni de bon tros. Va segon en la Premier i el Barça necessitarà fortalesa per fer front a les ràfegues de l’equip londinenc, que li agrada pressionar a dalt i tenir la pilota tant com al blaugrana.

Stamford Bridge és un escenari noble que set anys després torna a acollir un Chelsea-Barça, abans un clàssic europeu. Som a la cinquena jornada de la fase de lligueta i el partit d’avui no té la transcendència esportiva i emocional d’altres èpoques però sí que arriba en un moment de pujada per a l’equip anglès, agafa amb els bioritmes alts el quadre de Flick, que bufa el clatell del Madrid a la Lliga. El partit, doncs, té caixet.

Igualtat total

La sensació d’igualtat es ratifica mirant les estadístiques. El Chelsea i el Barça han guanyat quatre partits cadascun dels últims 14 enfrontaments, amb sis empats pel mig. En la classificació actual de la Champions, hi ha empat a set punts. I tots dos clubs presumeixen d’un adolescent captivador, nascuts amb menys de tres mesos de diferència, el brasiler Estevao i el príncep de Rocafonda, Lamine Yamal.

Estevao desplega el futbol vistós dels regatejadors brasilers, alegra la vista al camp i, com Lamine, té una esquerra imaginativa. Però Estevao, incorporat aquest estiu procedent del Palmeiras per 34 milions i 27 en variables, juga d’una manera intermitent, com correspon a un noi de 18 anys, tret que un sigui Lamine Yamal. Ningú més apropiat per parlar de tots dos jugadors que Marc Cucurella, el lateral esquerre que haurà de fer front a Lamine, com tantes vegades deu haver fet en entrenaments de la selecció espanyola. "Tots dos són jugadors molt especials, sempre volen la pilota i els agrada encarar els defenses. Són els típics jugadors que poden decidir un partit", va respondre Cucurella.

Els dubtes de Flick

Flick recupera Frenkie de Jong, sancionat l’últim partit. I amb això sorgeix un dilema: deixar reposar l’holandès al seu lloc de migcampista o tornar a apostar per Eric Garcia com a àncora, tan encertat davant l’Athletic que al ser substituït al Camp Nou en va corejar el nom. El sacrificat seria presumiblement Dani Olmo.

Notícies relacionades

Jenni i Esther conquisten Amèrica

L’Espanyol s’agafa a Dmitrovic per sumar una soferta victòria

Raphinha encara tampoc està per ser titular. El brasiler va passar ahir per l’estrada per confessar el turment que és per a ell estar lesionat i no jugar. Ve de dos mesos de baixa, després de dues recaigudes al bíceps femoral, en què el cos mèdic, segons va confessar Flick, va cometre alguns errors. Però sense dramatisme. "Tots cometem errors", va dir. I Raphinha va treure culpes als metges.

"La primera recaiguda va ser una mica culpa meva i la segona, doncs també. Hauria de ser el primer a dir que no. Assumeixo la responsabilitat per voler córrer tant per tornar al camp", va assenyalar el brasiler, que es va retratar com un impacient autèntic, dels qui necessiten sentir-se útils. "Poder tornar a jugar ja és especial per a mi. He estat dos mesos a fora i per a mi ha sigut complicat. M’ha costat bastant. Crec que he trobat a faltar jo més l’equip que no pas l’equip a mi. Encara no tinc el ritme per jugar 90 minuts", va admetre.