Gossos de carrer

L’ última pel·lícula de Guan Hu s’obre amb una imatge quasi de western nord-americà, però en lloc del Far West es pot veure el desert de Gobi, situat entre el nord de la Xina i el sud de Mongòlia. El vent arrossega els matolls i per la carretera serpenteja lentament un autocar. De sobte, sorgeixen del no-res una cinquantena de gossos en estampida. Es creuen amb el vehicle de passatgers, que bolca. Els ocupants arriben a una localitat no fantasmàtica, però semblant.

Notícies relacionades

Ángela Banzas: La gallega que escriu amb Moleskine i playlists

El polèmic tertulià d’‘El hormiguero’

Som a l’any 2008, dos mesos abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín. El protagonista, Lang, callat i inexpressiu, torna a la seva ciutat natal després de complir condemna per homicidi. Els gossos campen al seu aire perquè els propietaris han anat abandonant la ciutat a poc a poc. Un gos negre, escanyolit i agressiu, es converteix en el company insospitat de l’home solitari. En aquest punt, no se sap quin dels dos està menys adaptat a la nova realitat.

Black dog és una pel·lícula molt curiosa, fruit de certa obertura en el cine xinès contemporani. Hi participa com a actor Jia Zhangke, una de les primeres figures d’aquesta cinematografia, en el paper d’una mena de líder de la comunitat. La cinta és agressiva i hieràtica. Discursiva i entretinguda. Amb massa moments sense tensió i altres d’insospitada tendresa entre l’home i l’animal. Ambientada fa 17 anys, es pot considerar també una metàfora de la Xina actual, tan evolutiva com poc permissiva.