Les famílies de les víctimes d’Adamuz fan que el dolor s’imposi al soroll

El crucifix que es va situar a l’altar de la missa que el papa Joan Pau II va oficiar en la seva històrica visita a Huelva el juny de 1993, aquell viatge en què va proclamar "¡que tothom sigui rociero!", va presidir el funeral religiós. És el primer que van veure les gairebé 4.350 persones que, tocades les quatre de la tarda, van començar a ocupar els seients del centre esportiu que ahir va acollir l’eucaristia en record de les víctimes de l’accident de tren i a la qual van assistir els Reis, de rigorós dol, rebuts a l’entrada pel públic amb crits de "Visca el Rei". L’equip de premsa de la Casa del Rei insistia les hores prèvies que ses majestats "no presideixen res, assisteixen: el protagonisme és avui de les famílies i els faran costat el temps que calgui".

Més d’una hora després d’acabar-se el funeral, continuaven donant consol als més de 330 familiars que hi havia. "Gairebé totes les famílies han vingut", explicava l’Ajuntament. La reina Letícia es va mostrar especialment afectuosa amb els fills i nets de De la Torre, que van assistir a la missa a primera fila en cadira de rodes. Un dels petits va entregar al rei Felip una estampa, un gest que explica per si mateix com es viu la fe en moltes famílies en aquest punt del mapa. Fidel, el seu fill, va portar una imatge de la seva mare tota la missa.

Moreno, aplaudit

Junt amb els Reis, es van acostar als familiars el president de la Junta, Juanma Moreno, i l’alcaldessa de Huelva, Pilar Miranda, als quals part del públic va dedicar aplaudiments. La representació del Govern d’Espanya, amb María Jesús Montero al capdavant, es va mantenir a la fila d’autoritats. "Ells no són només els 45 del tren; ells eren tot allò que ja mai seran", va compartir Liliana. Ells, va dir, "eren membres d’una societat polaritzada que es va esquerdar fa molt i no ens en adonem". Hores i hores de debats televisats resumits en una frase.

Un pavelló esportiu és, a priori, un espai poc donat al recolliment i, no obstant, aquesta instal·lació va ser el lloc de la fe en temps d’angoixa. Fe per transitar el dol. Un funeral bonic, si és que això és possible davant una tragèdia així, gràcies a les veus i l’acompanyament musical de l’orquestra i cor de la catedral de Huelva, la imatge de la Verge de la Cinta, patrona de Huelva, a l’altar, i a la cura que han dedicat la diòcesi i l’Ajuntament en l’organització que va servir de retrobament per a les famílies de les víctimes, abraçades després de dues setmanes de dolor i ràbia.

Notícies relacionades

Montoro acusa el jutge de prorrogar la causa per justificar la seva "inactivitat"

Ábalos es jubila per mantenir la seva família i pagar la seva defensa

Silenci i respecte

El silenci i el respecte van ser protagonistes de la tarda. Es va obrar el miracle d’evitar que, pel soroll que ha precedit aquests dies, el protagonisme virés dels familiars als polítics, ahir convertits en mers testimonis del dolor d’un poble. "Huelva fa molt bé aquestes coses", deia poc abans de començar Francisco Rodríguez, que com tants d’altres ha sortit al carrer aquesta tarda freda, grisa i trista. "No són els meus morts però són els meus morts", deia. La província de Huelva ha perdut 28 de les 45 víctimes mortals. D’aquesta terra són molts dels 125 ferits que van assistir a la missa (18 d’ells encara estan hospitalitzats). La vicepresidenta del Govern, María Jesús Montero, igual que els ministres Luis Planas i Ángel Víctor Torres, va entrar per una porta lateral, diferent d’on hi havia les càmeres i el públic que es va quedar fora del pavelló i per on sí que van entrar els representants de la Junta d’Andalusia i els Reis.