Espanya inverteix menys que Alemanya, Itàlia i França en vies d’AVE

Una de les estadístiques elaborades per Transports mostra la despesa de vint països europeus en la infraestructura ferroviària el 2023, dividint la inversió en dues categories: manteniment i renovació. Segons Puente, Espanya inverteix "110.000 euros per quilòmetre" en manteniment de l’alta velocitat, "més o menys el que Alemanya", mentre França i Bèlgica inverteixen "una mica més", però Itàlia "menys".

Malgrat que no s’ofereixen les xifres exactes, ja que es tracta d’una clàssica gràfica de barres, la taula mostra que la inversió espanyola en la infraestructura ferroviària és per sobre de la mitjana dels vint països estudiats, especialment en renovació. No obstant, queda per darrere dels seus països de referència a Europa, principalment França, Itàlia i Alemanya, en alta velocitat.

Aproximadament, Espanya va dedicar el 2023 (últimes dades homogènies disponibles) al manteniment i la renovació uns 110.000 euros per quilòmetres. La mitjana europea és lleugerament inferior: d’uns 90.000 euros per quilòmetre.

No obstant, Espanya ha de comparar-se amb els països que acullen una estructura ferroviària similar a la seva. El nostre país és el segon amb més quilòmetres de via d’alta velocitat. Segons les dades de la Unió Internacional de Ferrocarrils (UIC), Espanya explica amb 3.973 quilòmetres, només per darrere de la Xina, que supera els 50.000. El país europeu que segueix Espanya és França, amb 3.516 quilòmetres; seguit d’Alemanya, amb 3.347, i Itàlia, amb 1.312 quilòmetres.

Por tant, la comparació amb Alemanya, França i Itàlia, economies comparables a l’espanyola, resulta la més adequada. Alemanya va invertir, en xifres aproximades, 53.000 euros per quilòmetre de via en manteniment, i 134.000 en renovació, sumant un total de 187.000 euros per quilòmetre, la xifra més gran de l’estadística. Itàlia, per la seva banda, va invertir 49.000 euros en manteniment i 89.000 en renovació, amb un total de 138.000 euros. França va destinar fons pràcticament per igual en les dues categories: 61.000 euros en manteniment i 60.000 en renovació, amb un total de 121.000 euros.

Mercaderies

L’economista Javier Santacruz, no obstant, matisa que Itàlia, França i Alemanya han dedicat una part intensiva de la seva inversió en ferrocarrils als trens de mercaderies, que fan ús tant de les vies convencionals com les d’alta velocitat. "En el cas de les mercaderies, l’ús exigeix una inversió en manteniment superior". A Espanya, com indica l’economista, l’alta velocitat pràcticament no transporta mercaderies. El cert és que els tres països compten amb projectes en marxa per a l’expansió de les seves xarxes ferroviàries. El president del Consell General d’Enginyers Industrials, César Franco, explica que a França s’utilitza l’expressió "regeneració de l’actiu" per parlar sobre el manteniment i renovació de la via. "Té un terra anual de 2.800 milions d’euros, aproximadament, en uns plans marc de 10 anys." L’enginyer assenyala així mateix que el país planeja fer un esforç important de cara a 2040 per augmentar la inversió en la part ferroviària.

Notícies relacionades

Montoro acusa el jutge de prorrogar la causa per justificar la seva "inactivitat"

Ábalos es jubila per mantenir la seva família i pagar la seva defensa

A Alemanya, el Govern de Merz considera com a prioritat rehabilitar la xarxa ferroviària, esmentant-se unes inversions rècord en infraestructura de transports fins a 2029. Segons Franco, el país teutó blinda la conservació de la xarxa a través d’un pla de 86.000 milions d’inversions entre 2020 i 2029. Totes les inversions en noves infraestructures i millores queden fora d’aquesta partida, i a aquestes obres es destina una quantitat pròxima a 42.000 milions d’euros en un pla decennal.

A Itàlia, l’expansió i rehabilitació de la xarxa és un dels pilars del PNRR, l’equivalent al país al Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Segons indica Franco, la part dedicada a mobilitat sostenible ascendiria fins a uns 25.000 milions d’euros. També compten amb contractes marc plurianuals, en aquest cas de 2022 a 2026, amb una quantitat pròxima als 23.000 milions dedicat a inversions.