El DHub homenatja el disseny que va sustentar la revolució d’Allende

El gener de 1971, el Govern de Xile encapçalat per Salvador Allende va posar en marxa la campanya Mig Litre de Llet, un programa que perseguia combatre la desnutrició infantil proporcionant, amb caràcter universal, una ració diària de llet a tots els més petits de 15 anys i a les dones lactants i embarassades del país. Ben aviat, la cullereta de plàstic per dosificar la llet en pols es convertiria en el símbol de l’èxit del programa, que va ser adoptat per altres governs.

Té tot el sentit que una d’aquestes culleretes, "l’única que es conserva d’aquell període", ocupi ara un lloc central en l’exposició Com dissenyar una revolució. La via xilena al disseny, que entre el 2 de juliol i el 16 de novembre mostra al Disseny Hub Barcelona (DHub) la rellevància que el Govern d’Allende va atorgar al disseny com a eina per portar a terme el seu projecte, l’anomenada via xilena al socialisme, que perseguia la transformació de la societat i l’economia de manera pacífica a través de les institucions democràtiques i burgeses.

"La cura de la població estava en el centre d’aquestes polítiques", remarca Hugo Palmarola, un dels tres comissaris de l’exposició juntament amb Eden Medina i Pedro Ignacio Alonso. La cullereta dosificadora, un petit objecte de disseny industrial, té en aquest relat tanta importància com l’acolorida il·lustració que Vicente i Antonio Larrea van realitzar el 1970 per a la portada de l’àlbum Canto al programa, del grup Inti-Illimani, i per això les dues peces es presenten juntes en l’inici de la mostra del DHub, "a tall de manifest curatorial", apunta Palmarola.

Un país a l’avantguarda

L’exposició reuneix unes 250 pe- ces de disseny gràfic i industrial d’aquell període, 1970-1973, un temps en què, segons Palmarola, "Xile va estar a l’avantguarda del pensament i l’acció política i també a l’avantguarda del disseny". La via al socialisme articulada pels partits d’esquerres que formaven part de la Unitat Popular "era un projecte per al poble i, per tant, havia d’arribar a tota la gent", assenyala Pedro Ignacio Alonso. D’allà la importància que van adquirir el cartellisme i els afiches explicatius, però també la música –són els anys en què emergeix la Nova Cançó Xilena– i l’edició de llibres, per "reduir l’analfabetisme i fomentar el pensament crític" (la mostra ret homenatge a l’editorial estatal Quimantú, que en poc més de tres anys va arribar a publicar 11 milions de volums en un país amb nou milions d’habitants).

Notícies relacionades

El MNAC presentarà un segon escrit al jutjat per reiterar la «incapacitat tècnica» del trasllat de la pintures de Sixena

L’Esmuc reforçarà les polítiques antiassetjament pel cas del Liceu

Un dels elements que més crida l’atenció de l’exposició és la reconstrucció de la sala d’operacions de Cybersyn, un projecte concebut per connectar les indústries estatals amb tecnologia cibernètica que permetia un gestió participativa de la producció i que avui sembla sortit d’una pel·lícula de ciència-ficció retrofuturista (i que va ser estudiat per a una possible adaptació pel Govern de la Generalitat durant la presidència de Pasqual Maragall).

Totes aquestes iniciatives van quedar truncades amb el cop d’Estat de l’11 de setembre de 1973 i l’assalt de les tropes comandades per Augusto Pinochet al palau presidencial de La Moneda, a la plaça de la Ciutadania. Sota aquesta plaça, davant la façana sud del palau, hi ha avui el Centre Cultural La Moneda, i va ser allà on l’11 de setembre del 2023, exactament mig segle després de l’inici del cop, es va inaugurar l’exposició que ara es pot veure al DHub. "No és només una qüestió de memòria històrica o nostàlgia –afirma Eden Medina–, sinó una invitació a reflexionar sobre els desafiaments que tenim avui dia".