La Dreta de l’Eixample ja concentra el 20% de les llibreries de Barcelona

"Des del punt de vista del comprador, la concentració de llibreries és bona –diu Antonio Ramírez, director general de La Central–. Els lectors s’aficionen més a una llibreria, però gairebé mai són fidels del tot a aquesta llibreria favorita. Tenir un recorregut per passejar entre llibres en el centre metropolità de Barcelona és un privilegi". Documenta va obrir el 1975 a Cardenal Casañas (Barri Gòtic) i el 2014 es va traslladar a la seva ubicació actual a Pau Claris. Va ser una fugida de la "turistificació" de Ciutat Vella, on no podien renovar el contracte de lloguer pels elevats preus, al "centre d’una Barcelona encara barcelonina", explica Èric del Arco, soci de la llibreria. Ja hi havia a la Dreta de l’Eixample un "nucli" de botigues que feien "agradable" anar-hi a comprar llibres perquè "si no trobaves el que buscaves en una, ho trobaves en una altra", prossegueix Del Arco, que enumera de memòria Laie, Jaimes, La Central del carrer de Mallorca i els dos establiments de La Casa del Libro. "Si cada llibreria manté el seu fet distintiu, la densitat afavoreix el negoci –considera el també president del Gremi de Llibreters de Catalunya–. Tot i que caldria veure com actua l’efecte imant sobre la resta de la ciutat".

De fet, assenyala Àurea Perelló, directora de Finestres, el que s’ha produït a la Dreta de l’Eixample és més aviat una vigorosa reconquesta rere els tancaments d’establiments històrics com Catalònia, Castells, Bosch, Ona (va estar a la Gran Via de les Corts Catalanes, 654, fins al 2010) o Cinc d’Oros. "És d’agrair que hagi renascut un teixit fort de llibreries –indica–. I que La Central hagi obert en un carrer on tot estava destinat al turisme és una bona notícia per a la ciutat". Enric Aymerich, llibreter de Laie des de fa 21 anys, recorda que entre l’esmentada llibreria, Ona, Claret (traslladada al Camp d’en Grassot i Gràcia Nova) i Catalònia els lectors tenien "totes les necessitats cobertes" en una ruta de pocs minuts a peu. "Ja era un circuit i funcionava de meravella", exposa.

A la finca de Pau Claris on Laie és des de 1980 només hi queden dues vivendes, explica Aymerich. La resta, afegeix, són oficines i pisos turístics. La turistificació de la Dreta de l’Eixample, amb el passeig de Gràcia com a eix, salta a la vista en el tram de Consell de Cent on ha obert la nova La Central: una pica en un monocultiu que va del supermercat amb maletes i souvenirs a la botiga multimarca de moda de luxe. D’altra banda, la Dreta de l’Eixample és el segon barri de Barcelona amb més residents amb nacionalitat de països de la resta de la Unió Europea, procedència que forma el gruix dels anomenats expats. Només el supera la Vila de Gràcia: 5.649 persones davant 5.892 a 1 de gener del 2024, indica el padró.

El cas Sally Rooney

A La Central de Mallorca i a la d’Elisabets (el Raval) més o menys han doblat les vendes de llibres en anglès en els dos últims anys, informa Ramírez. Amb casos tan cridaners com el de la irlandesa Sally Rooney, l’obra de la qual despatxen bastant més en l’idioma original que en espanyol i català. "Òbviament, no es deu només als expats que tant ens disgusten perquè ho encareixen tot, tot i que també compren llibres –ironitza Ramírez–. Hi ha així mateix estudiants estrangers, turistes amb interès per la cultura i, cada vegada més, joves catalans que llegeixen en anglès". A la nova botiga de La Central són més visibles que en les altres dues les seccions de literatura en anglès i, més petita, francès, així com la de literatura local traduïda a la llengua franca.

Perelló admet amb resignació ("visc a Gràcia", resumeix) que els expats són "una realitat amb què cal conviure". No obstant això, remarca que Finestres va néixer com una "aposta per la bibliodiversitat", amb llibres en tots els idiomes peninsulars, anglès, francès, alemany, italià i portuguès. "No tenim una oferta pensada per als expats, però troben un espai en la nostra llibreria", apunta. També han detectat a Finestres l’auge dels joves barcelonins que llegeixen en llengua estrangera, majorment en anglès.

Transformacions

Laie, que "sempre s’ha definit com una llibreria internacional", en paraules d’Aymerich, sobretot en llibres d’art i assajos, no ha hagut d’augmentar les seves seccions de narrativa en anglès i francès, tot i que sí que ha notat cert repunt.

Notícies relacionades

Escarabats, gentrificació i turistes al Gòtic

El musical ‘trans-gressor’

En la llista de comerços afiliats facilitada pel Gremi de Llibreters no hi figura Backstory, llibreria anglesa fundada per les nord-americanes Abbie Hibler i Kate Barasz fa gairebé dos anys a, naturalment, la Dreta de l’Eixample. Sí que hi figura Come In, veterana llibreria anglesa ubicada a l’Antiga Esquerra de l’Eixample i no a la Dreta de l’Eixample només per ser al costat Llobregat de Balmes. L’Antiga Esquerra de l’Eixample és el segon barri de Barcelona amb més llibreries, nou. Per sobre de les vuit de Sant Antoni i el Raval i les set del Barri Gòtic.

"Creiem que no estem en el moment de pensar si caldrà canviar de nou d’ubicació pel mateix motiu que vam haver d’anar-nos-en de Ciuta Vella", diu Del Arco en nom de Documenta. "Però sí que hi haurà transformacions en la zona com el creixement de l’oferta en llengües estrangeres", afegeix amb mirada panoràmica.