El grup d’experts que ha d’analitzar el trasllat de les pintures de Sixena exposades al MNAC

Tècnics enviats pel govern d’Aragó s’incorporaran aquest dimecres al grup de treball que haurà d’avaluar i elaborar els treballs necessaris per al trasllat de les pintures de la sala Capitular de Sixena, que es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

El Patronat del MNAC va acordar dilluns passat 16 de juny demanar a les diferents administracions que conformen el consorci (Generalitat, Ministeri de Cultura i Ajuntament de Barcelona) la creació d’un grup de treball de caràcter tècnic i integrat únicament per personal especialitzat.

En aquesta mateixa reunió es va convidar el Govern d’Aragó a formar part d’aquesta comissió tècnica.

Segons han confirmat fonts del museu, aquest grup de treball, que s’ha constituït aquest dimecres, està integrat per personal especialitzat, que haurà «d’avaluar i dur a terme els treballs necessaris per al compliment de les resolucions jurídiques dictades en relació amb les pintures de la sala Capitular de Sixena».

A més dels tècnics designats pel govern aragonès, les altres administracions també han elegit els seus respectius tècnics i el grup es completa amb l’expert seleccionat pel MNAC, en aquest cas la cap de restauració i conservació preventiva del museu, Carme Ramells.

El president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, ja va expressar el mateix dilluns la seva disposició a participar en un grup de treball que «des del primer moment tingui clar que l’objectiu és complir la sentència» del Tribunal Suprem «amb el màxim respecte a les pintures de Sixena però en el menor termini de temps». Azcón va avançar que per evitar dilacions exigiria «un cronograma» per comprovar que la voluntat de la Generalitat i del Govern d’Espanya és que les pintures «arribin al més aviat possible a Aragó. 

Un curs al TC

D’altra banda, el col·lectiu d’advocats Acció Cassandra ha anunciat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, el «pas previ» a escalar la qüestió a «instàncies internacionals», que s’argumenta en la «defensa del dret fonamental» de la ciutadania «de gaudir del patrimoni artístic en condicions d’accés universal i adequades», davant la perspectiva que les obres «siguin traslladades a un espai privat i de difícil accés». Acció Cassandra considera que el debat s’ha desplaçat «indegudament» a l’àmbit civil, quan la qüestió «afecta de ple l’interès públic i el dret col·lectiu d’accés a l’art».

Els advocats recorden que tot el procediment judicial entorn de les obres «ha sigut possible per la cessió de drets processals» d’una monja santjoanista resident a Vitòria en el Govern d’Aragó, cosa que ha permès a aquesta administració actuar en nom de l’orde religiós privat. Segons Acció Cassandra, es tracta d’una situació que «genera perplexitat» al Tribunal Suprem, ja que, en un litigi on intervenen administracions públiques de primer ordre, «la clau processal rau en la voluntat d’una única persona física vinculada a una entitat religiosa i, per tant, privada».

En aquest sentit, el grup d’advocats opina que el trasllat de les pintures «a un monestir de titularitat privada, amb accés restringit i condicions precàries d’exhibició», suposa «una vulneració greu» del dret col·lectiu d’accés a l’art.

En cas que el Tribunal Constitucional no admeti el recurs o no suspengui l’execució de la sentència, Acció Cassandra ja contempla la «internacionalització» del cas davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg per garantir la tutela efectiva dels drets col·lectius vulnerats.

Notícies relacionades

El mestre i els seus bons alumnes

Un gegant del piano del segle XX

En paral·lel, els advocats opinen que l’actitud que han adoptat el MNAC i la Generalitat és «ingènua» i «perdedora», perquè s’han «limitat» a complir la sentència i han «renunciat» a portar el cas a les instàncies constitucionals o internacionals.

La iniciativa jurídica d’Acció Cassandra ha sigut possible gràcies a una campanya de micromecenatge específica en què s’ha recaptat l’objectiu mínim de 10.000 euros en menys de dues setmanes, amb l’aportació de més de 250 persones particulars.