De noia Disney a estrella mundial

En temps en què la desinformació circula impune, els sous s’estanquen i omplir la nevera exigeix malabarismes, el pop segueix complint millor que cap altre gènere el seu paper com a vàlvula d’escapament col·lectiva. A principis del 2009, l’Irish Independent va encunyar el terme recession pop per referir-se a aquestes cançons enganxoses que oferien un respir en plena crisi econòmica. Lady Gaga, Katy Perry o Rihanna van encarnar llavors aquesta pulsió vitalista a base de tornades irresistibles, neons i excés. La història es va repetir el 2020, amb la pandèmia com a teló de fons, amb Dua Lipa o The Weeknd abraçant els sintetitzadors dels vuitanta. I ara, com si el cicle tornés a començar, una altra generació ha irromput amb la mateixa promesa d’evasió. Aquest és el cas de Sabrina Carpenter, una jove de 26 anys que, malgrat alçar-se tot just 152 centímetres del terra –la mateixa estatura que una altra mestra de l’escapisme i la picardia liricomusical: Kylie Minogue–, ja és un fenomen de proporcions monstruoses.

Nascuda a Quakertown, un poblet de Pennsilvània, Sabrina Carpenter va sorgir, com tantes altres, del planter Disney. El 2011, amb 10 anys, va participar a MileyWorld Superstar, un concurs de cant online organitzat per Miley Cyrus després d’enterrar el seu àlter ego Hannah Montana. Va quedar tercera, però el seu carisma va cridar l’atenció del gegant de l’entreteniment infantil, que el 2013 la va fitxar per deixar les seves cordes vocals a la princesa Vivian a la sèrie animada La Princesa Sofía –seguint els passos de la seva tieta Nancy Cartwright, la veu original de Bart Simpson a Els Simpson– i, un any després, li va donar un paper a la sèrie Riley y el mundo, de Disney Channel. També va firmar amb Hollywood Records, filial musical de la casa de Mickey Mouse, amb què va editar entre el 2015 i el 2019 quatre àlbums d’estudi que van passar sense pena ni glòria per les llistes d’èxits. En efecte, tot i que molts la considerin una nouvinguda, acumula més d’una dècada de carrera.

Com la majoria de mortals, no va tenir un 2020 precisament memorable: l’11 de març va debutar a Broadway amb una adaptació musical de Chicas malas però només va poder actuar una nit, perquè l’endemà tots els teatres van abaixar el teló per la pandèmia. I a principis del 2021, per a súmmum, va haver de lidiar amb una onada d’assetjament virtual després que Olivia Rodrigo l’assenyalés a Drivers License com la "rossa" que es va interposar en la seva relació amb Joshua Bassett. Massa pedres al camí per a algú que, per al gran públic, ni tan sols havia començat a caminar.

Notícies relacionades

Del carro amb vi a granel a vendre ampolles a tothom

Cyrus sona a tot i a res

Telonera de Taylor Swift

Contra tot pronòstic, lluny d’ensorrar-se, va aprofitar aquell moment per trencar amarres amb l’univers Disney i fitxar per Island Records, que el juliol del 2022 va publicar Emails I can’t send, oficialment el seu cinquè àlbum d’estudi, però que bé podria considerar-se el primer de la Sabrina Carpenter que avui coneixem: una artista apta per a tots els públics, però amb un sentit de l’humor picant i divertit, més propi d’una vedet de revista que d’un producte orquestrat per un exèrcit d’executius i productors. Prova d’això va quedar patent el febrer del 2023, quan va actuar a Live Lounge de BBC Radio 1 i, al final de Nonsense –el primer tema seu que es va viralitzar a TikTok–, va canviar la lletra per entonar: "¿Com de ràpid podries treure’t la roba? / Soc americana, no britànica, així que per a mi BBC significa una altra cosa". L’acudit, que en realitat feia referència al terme big black cock (gran polla negra), no va fer gaire gràcia a l’ens públic. Immediatament, van eliminar el vídeo de Youtube.