Del carro amb vi a granel a vendre ampolles a tothom

El 1895, Ton Toro Amenós carregava el seu carro a Gelida amb botes de vi i verdures i es dirigia a Barcelona, on venia la beguda a granel en un local que llogava per atendre els clients. Avui dia, el seu rebesnet Ferran Falgueras despatxa caixes de xampany a un client de Singapur assegut davant l’ordinador. Està a l’oficina que va ser vivenda dels seus avantpassats, on van néixer el seu pare, el Toni, i el seu avi, l’Antoni. Dues fotos que descriuen el pas de temps i expliquen com de bé ha resistit el Celler de Gelida (Vallespir, 65), negoci familiar que dirigeix la cinquena generació, a la qual també pertany la sommelier i divulgadora Meritxell.

En aquells 130 anys ha passat de vendre vins i licors a granel, sabons i olis, de repartir gel al barri quan no hi havia neveres, preparar aquesta barreja matinera a base d’anís i moscatell per als treballadors d’Espanya Industrial, servir vermuts i fins i tot deixar als veïns que veiessin la televisió quan era un aparell inabastable per a la majoria dels mortals, a convertir-se en un comerç especialitzat en vins que, més que una botiga, és una institució barcelonina. La més antiga del ram. Per això el districte de Sants-Montjuïc li va a dedicar un acte solemne, el 3 de juny, per celebrar la seva trajectòria.

4.500 referències

Són infinites les històries que tanquen aquestes parets, en les quals no cap un llevataps, perquè les 4.500 referències (500 de whisky, inaudit) ho omplen absolutament tot.

Toni Falgueras, pare del Ferran i la Meritxell, va ser l’home que va canviar el format de Celler de Gelida per transformar-lo en el que és actualment, una botiga especialitzada en vins a l’estil del que va veure als anys 60 durant un viatge iniciàtic amb la seva dona, Maria Febrer, per mig Europa. "Ho vaig veure clar, havíem de canviar. ‘Aquesta és la meva’, em vaig dir".

Al tornar d’aquell periple amb cotxe (va dormir sota la torre Eiffel i van utilitzar el fogonet algun dia perquè el pressupost no els donava per a més) va decidir especialitzar-se en vins catalans per marcar perfil propi en una època, els 70, en què l’oferta "estava plena de riojas", recorda l’empresari.

La va encertar. I va obrir un magatzem a l’edifici del davant, on guarda joies com el txakoli que es va beure en la boda d’Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina, el xampany Bollinger de la boda de Lady Di i el príncep Carles, l’enorme col·lecció de Vega Sicilia, potser la més extensa del planeta, xeressos i brandis d’abans de la Guerra Civil... Allà mateix, a la planta de dalt, organitzen tastos.

Amb 77 anys, Falgueras, que llueix la medalla al mèrit agrícola de França (2007), entre altres múltiples reconeixements, i va promoure la creació de l’Associació Catalana de Sommeliers, puja i baixa escales amb la mateixa jovialitat amb la qual tracta els seus clients: és un home alegre i pròxim capaç de convertir-se en el teu amic en el temps que triga a recomanar-te una ampolla, sigui caríssima o valgui 5 euros. "No és una qüestió de preu, sinó de qualitat. Si volen un vi dolent els envio a la gasolinera", afirma.

És una enciclopèdia gràcies els seus viatges per 70 països a la recerca dels millors glops i els tastos a cegues a casa amb la família. Per això ha tingut clients –i sí, amics– tan fidels i coneguts com el cantant Joan Manuel Serrat, el perruquer Pasqual Iranzo, els empresaris Leopoldo Rodés i Pere Mir, el mediàtic Jordi Estadella... I per això ha dissenyat les cartes de vins de tantíssims restaurants.

El seu fill, el Ferran, que és una mica més reservat, s’ha proposat mantenir la línia que va adoptar quan es va posar al capdavant de la nau, fa poc més d’una dècada. "Vull ser més exigent encara que el meu pare a l’hora de seleccionar els vins que venem, i també vull importar més marques estrangeres en exclusiva", explica aquest home, que va estudiar Dret i que podria haver sigut notari, però que va preferir continuar l’estela familiar.

Clients de tot el món

Continuarà venent de manera presencial, com s’ha fet tota la vida al Celler de Gelida, però estarà també davant de l’ordinador que li permet estar connectat amb clients de tot el món. Una manera de fer que molt poca gràcia li feia al seu pare fins que un dia va vendre unes quantes caixes de Dom Pérignon que, a més, va cobrar per endavant. "¡Jo vaig trigar tota una vida a vendre’n una! –exagera–. Així que li vaig dir: ‘Pots seguir davant de la pantalla’", somriu Falgueras pare.

Notícies relacionades

Margarit deixa el Mercat de les Flors apostant pel gran format

Comèdia negra amb tocs d’intriga

Sap que, amb ell i la seva filla, el relleu està més que assegurat. "Els veig més preparats que jo. Estic tranquil i satisfet". I intueix que el mateix passarà amb els seus nets.

Així que el Celler de Gelida té corda per a llarg. ¿130 anys més, potser.