600 anys de l’arribada dels gitanos a espanya

Las Grecas donaran nom a un gran parc a Madrid

Més Madrid també aconsegueix l’aprovació d’espais urbans dedicats a José Heredia Maya, el Tío Caracoles i Antonio González Heredia per reconèixer el poble gitano.

El districte d’Usera acollirà els jardins Sastipen Tali (salut i llibertat en caló)

Las Grecas

Las Grecas / Archivo

3
Es llegeix en minuts
Ramón Vendrell
Ramón Vendrell

Periodista

Especialista en pop antic, tebeos, llibres, rareses i joventut

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Las Grecas donaran nom a un parc al districte madrileny de San Blas-Canillejas; José Heredia Maya, a un parc a Hortaleza; el Tío Caracoles, a una plaça a Latina, i Antonio González Heredia, a una zona verda a Puente de Vallecas. Així mateix, el districte d’Usera acollirà els jardins Sastipen Tali (salut i llibertat en caló). Les cinc denominacions han sigut aprovades per les respectives juntes de districte a partir de proposicions presentades pel grup municipal de Més Madrid "amb l’objectiu de reconèixer i celebrar la profunda empremta cultural, social i lingüística" que el poble gitano ha deixat a Espanya, on va arribar fa 600 anys. Els noms han sigut consensuats amb entitats gitanes.

Las Grecas no necessiten presentació, o no haurien de necessitar-la. Gipsy rock (1974), el formidable primer elapé del duo format per les germanes Carmela i Tina Muñoz Barrull, va apostar de manera radical per la instrumentació rock per acompanyar dues veus que eren flamenques cantessin o no flamenc. El senzill Te estoy amando locamente va vendre una barbaritat i va ser la inspiració melòdica per a Entre dos aguas, de Paco de Lucía. La normativa només permet dedicar espais públics a persones mortes fa almenys cinc anys, de manera que es va plantejar dedicar el parc a Tina (1957-1995). Però la junta de districte va acceptar l’"excepcionalitat" del cas i de Las Grecas. Donaran nom al gran parc que hi ha entre els carrers de Suecia, Sofía i Marsella i l’avinguda de Canillejas a Vicálvaro.

El primer catedràtic gitano

El granadí José Heredia Maya va ser poeta i dramaturg, així com el primer catedràtic gitano. Se li dedicarà la zona verda compresa entre el carrer de Manuel Chaves Nogales, l’avinguda de la Virgen del Carmen i el passatge d’Ahillones.

El Tío Caracoles, assenyala l’acta del districte, va ser "el primer a acostar el flamenc" al poblat dirigit de Caño Roto, que en els 70 donaria lloc a una etiqueta comercial (el so Caño Roto de les mateixes Grecas, Los Chorbos, El Luis) i és fins avui un ric planter flamenc. La zona no edificada situada a la confluència d’Ariza amb Escalonilla i Alcaraván portarà el seu nom.

Antonio González Heredia serà reconegut "per la seva contribució al desenvolupament i la remodelació del Pozo del Tío Raimundo i l’erradicació del barraquisme" des de l’Asociación Desarrollo Gitano, diu l’acta del districte. El recordarà la zona verda entre Padre Llanos, Vecinos del Pozo i Depósito del Agua.

Els jardins Sastipen Tali estaran entre els carrers del Corregidor Diego de Valderrábano i de Manuel Machado. Tots els espais d’aquestes incorporacions gitanes a la llista de carrers madrilenya estan ara innominats, fórmula elegida perquè és molt més fàcil i ràpida que rebatejar un carrer.

Eina política

Notícies relacionades

L’impuls inicial de les proposicions va sorgir de Samuel Escudero, diputat gitano de Més Madrid en l’Assemblea de Madrid i anteriorment vocal veí del districte de Puente de Vallecas durant cinc anys. "És una petita manera que la commemoració dels 600 anys del poble gitano a Espanya no sigui només festa i alegria, sinó també una eina política", diu. Escudero agraeix la implicació de María Pilar Sánchez i Olga Martínez, respectivament, regidora i assessora de Més Madrid a l’Ajuntament.

La cantant Cathy Claret celebra les cinc novetats, en particular el parc de Las Grecas. No debades són deesses al seu Museu del Flamenc Pop, homenatge virtual i físic (va ser un dels hits de la recent biennal Manifesta celebrada a Barcelona) a la descomunal aportació gitana a la música moderna espanyola. "No he tingut res a veure, però m’agrada pensar que el museu està despertant consciències", assenyala.

Temes:

Madrid Gitanos