Jordi Clos: mig segle divulgant els secrets de l’antic Egipte

El Museu Egipci de Barcelona el governa una fundació privada sense ànim de lucre, que gestiona un pressupost anual d’1,1 milions d’euros sense rebre subvencions públiques. Una independència gairebé única en el panorama museístic espanyol. Amb una plantilla de 20 empleats, entre fixos i eventuals, la institució s’autofinança per mitjà de visites, cursos, exposicions, tallers i viatges culturals. Aplica el que en diuen "filosofia americana": que el museu sigui completament autosuficient.

Darrere de tot això hi ha Jordi Clos, un empresari que als 74 anys compagina la presidència del Gremi d’Hotels de Barcelona, la direcció de Derby Hotels Collection –una cadena que disposa d’un total de 23 establiments– i la seva gran passió, l’egiptologia, una fascinació que li ve de la infantesa.

La seva primera adquisició té aire de novel·la: el 1966, al mercat de Sant Antoni, un jove Clos de 17 anys i recursos molt limitats va trobar un gran bagul ple de fotografies originals de 1900, llibres i postals d’Egipte. "El vaig poder comprar pagant-lo a terminis durant molts mesos. Cada diumenge anava a portar a la senyora els pocs diners de què disposava, fins que em van dir: “emporta-t’ho i ja ens ho acabaràs de pagar”".

El punt d’inflexió va arribar, però, d’un dels seus hotels. Derby Hotels Collection té l’art com a leitmotiv: cadascun dels 23 centres té una sala-museu i la de l’Hotel Claris la van dedicar a l’art egipci. El van inaugurar el 1992 i l’impacte va ser brutal, amb cues a la cantonada de València amb Pau Claris. "L’Ajuntament em va dir que calia ordenar allò, que no podia ser que entressin centenars de persones cada dia en un hotel". Aquesta va ser l’espurna que el va animar a crear un museu, que va obrir les portes dos anys més tard.

I Clos no s’ha aturat des d’aleshores. Entre les novetats que encara no han sigut presentades destaca el sarcòfag de Padiefty, fill de Padihory i de la Dama de la Casa, Neiri, que data del període ptolemaic (305-30 aC) i que ha costat 11 anys de gestions. Aviat inaugurarà una sala de recreació virtual sobre la tomba d’Iny en què el personatge "sortirà de la tomba i recorrerà tota la seva història, els seus viatges per aconseguir lapislàtzuli i or". També està preparant l’excavació d’una nova tomba a Sharuna (Egipte), on manté missions arqueològiques actives des de fa dècades.

El seu descobriment més important ha sigut el gran temple de Ptolemeu I en col·laboració amb la Universitat de Tübingen, que va fer aflorar 70 peces enterrades i reutilitzades des del 300 aC. "Des del punt de vista científic, això és el que ens ha donat reconeixement mundial", assegura. A més, el museu ha organitzat 93 exposicions itinerants, incloent-hi mostres a Pequín i Shanghai que van rebre dos milions de visitants, i a Bogotà amb cues d’un quilòmetre.

Una tempesta oportuna

Totes les 1.300 peces de la col·lecció han sigut adquirides personalment per Clos al llarg de mig segle. "Les he comprat totes; són com fills", confessa l’empresari. Entre les més destacades esmenta la tomba d’Iny, la mòmia de la Dama de Kemet i la recent adquisició del Visir de Niuserre, una escultura de mida natural que va aconseguir en subhasta. "Fa mig segle era relativament més fàcil comprar peces de 4.000 anys d’història, però ara és molt complicat per la competència dels museus de Qatar, l’Aràbia Saudita, els Emirats", explica Clos. "Quan aixequen el pàdel en una subhasta, no pots competir", reconeix.

Notícies relacionades

Pop agredolç i esplendor exòtica

El punk explicat als votants de 18

El seu avantatge competitiu són les relacions personals. Des dels 22 anys sovinteja les grans cases de subhastes internacionals (Sotheby’s, Christie’s) i manté contacte directe amb antiquaris i col·leccionistes privats. "Quan una família hereta col·leccions petites de 6, 8 o 10 peces d’algun avantpassat que va ser enginyer a Egipte o cònsol, no saben com accedir al Louvre o el British Museum; en canvi, Jordi Clos hi té accés".

Altres cops hi intervé la sort. Clos i la seva dona van viatjar a Nova York per assistir a una subhasta de Christie’s, que era gairebé buida per una tempesta brutal. Hi van arribar xops però es van sortir amb la seva: "Uns americans van exigir que comencés puntualment i vaig poder comprar el que no havia pogut aconseguir en 20 anys, perquè vaig aconseguir 6 o 7 peces de fertilitat egípcia que normalment eren caríssimes".