La música en viu guanya 1,6 milions d’espectadors en cinc anys

L’última enquesta d’hàbits i pràctiques culturals a Espanya, referent al període 2024-2025 i feta pública pel Ministeri de Cultura a l’octubre, va confirmar amb dades la impressió que la música en directe viu una edat d’or pel que fa a públic. 15.145.000 persones van assistir a concerts l’últim any, segons revelava. La mateixa enquesta corresponent al 2018-2019, l’última abans de la pandèmia, indica que van ser 13.490.000 els assistents a concerts l’últim any. L’augment és d’1.655.000 espectadors, gairebé l’11% més. L’enquesta del 2018-2019 ja marcava un increment molt destacable de més del 15% en l’assistència a concerts respecte l’anterior (2014-2015).

L’enquesta del 2024-2025 assenyala que 13.532.000 persones van acudir a concerts de música actual l’últim any i 4.108.000, a concerts de música clàssica. El 2018-2019 van ser 11.886.000 i 3.708.000, respectivament. Les pujades són de més del 12% i de gairebé el 10%.

L’augment és espectacular si es comparen les dades del 2024-2025 amb les del 2021-2022, període marcat per les restriccions i la por de la postpandèmia en què només 5.178.000 espanyols van acudir a concerts l’últim any, una tercera part que el 2024-2025.

¿Què ha passat des de llavors? Primer es va atribuir l’increment al desembús de grans gires parades per la pandèmia i a l’eufòria causada entre la població pel final de la covid (o almenys la normalització). Però aquest impuls ja és lluny i la interpretació de l’explosió de melomania apunta ara a la fórmula guanyadora de concentrar diversos concerts d’un mateix artista en un gran recinte (les quatre actuacions de Coldplay a l’Estadi Olímpic de Barcelona el 2023), amb les variants de la tornada (els quatre espectacles de Radiohead al Movistar Arena de Madrid aquest novembre) i el comiat (els quatre concerts d’Oques Grasses previstos a l’Estadi Olímpic l’octubre del 2026, amb les entrades esgotades en un tres i no res). El fil conductor d’aquests i d’altres sold outs impensables fa poc seria el fenomen FOMO (fear of missing out, por de ser absent d’un esdeveniment). És clar que el fenomen FOMO no funcionaria sense l’aclaparador triomf de la idea d’esdeveniment impulsada per la indústria de l’espectacle a partir de la gratuïtat o quasi de la música gravada.

Catalunya es lliura al teatre

Les arts escèniques (teatre, òpera, sarsuela, ballet, dansa i circ) també experimenten un augment de públic en l’enquesta 2024-2025 en comparació amb la prepandèmica del 2018-2019. De 12.166.000 espectadors l’últim any passen a 12.648.000, gairebé el 4% més. Al seu torn, el teatre mereix un apunt a banda: de 9.654.000 assistents salta a 10.422.000, prop del 8% més. Catalunya és, amb prou diferència, la comunitat amb el percentatge més elevat d’assistència al teatre: el 34,9% de la població va acudir a funcions durant l’últim any. El segueix la Comunitat de Madrid, amb el 30,9%.

Males notícies per a les sales

Notícies relacionades

Antonio Orozco, una borratxera emocional en la nit de la seva vida

Urdangarin i altres redempcions públiques

Les males notícies són per al cinema en les sales d’exhibició. Si en l’enquesta d’hàbits i pràctiques culturals d’Espanya del 2018-2019 van tenir 22.803.000 espectadors durant l’últim any, en la del 2024-2025 en tenen 20.453.000. Es tracta d’una caiguda de més del 10%. Fins a l’enquesta del 2018-2019, el nombre d’assistents al cinema l’últim any va créixer. En la del 2010-2011 van ser 19.091.000 persones, i en la del 2014-2015 es va tractar de 20.031.000.

No obstant, el consum domèstic de continguts audiovisuals ha crescut enormement arran de la popularització de les plataformes. Així, de 25.692.000 persones que van mirar pel·lícules o sèries a casa el 2018-2019 s’ha passat a 36.451.000 el 2024-2025. El 30% més.