Veritats (i no tant) de ‘La canción’

El tot o res de Serrat pot sorprendre, ja que ell ja havia presentat per al festival una cançó en castellà, El titiritero, rebutjada per poc festivalera (i només un any després publicaria el seu primer àlbum en aquesta llengua). Però la sèrie reflecteix una pugna soterrada amb TVE: Serrat hauria plantejat des del primer moment cantar el tema en català i seria el menysteniment consegüent (mentre el gravava en aquest idioma, i en francès, anglès, italià i portuguès) el que l’hauria fet plantar-se.

En el seu comunicat del 25 de març (12 dies abans de la gala de Londres), Serrat entonava un cert mea culpa, amb la qual cosa venia a dir que s’havia deixat portar per les circumstàncies i que no havia pogut "jutjar les coses amb claredat" fins que, de tornada a Barcelona després de la gira europea promocional, s’havia trobat amb els seus. "Vaig parlar amb la gent del meu carrer i em vaig adonar que aquesta gent, senzilla i sense tortuositats de cap mena, es preguntava el mateix que jo", és a dir, per què no es pot cantar en català a Eurovisió. Serrat se sentia "per sobre de tot un cantant català".

Pintada de ‘botifler’

¿En la seva decisió hi va influir el rebuig percebut entre el seu públic i en ambients catalanistes (vinculats al segell Edigsa)? A la sèrie hi apareix una pintada de botifler. "Aquesta paraula no es deia llavors. Però és cert que a Núria Feliu li van dir venuda i que van criticar Guillermina Motta i Serrat", explica Gabriel Jaraba, periodista de llarga trajectòria i músic (Els 3 Tambors, Grup de Folk), que es movia llavors en els cercles del cantautor. "Ell es va adonar que havia de preservar la identitat artística i personal. Però no va plantejar cantar en català per defensar una postura catalanista, sinó per preservar-se ell i fer que la seva personalitat artística no es dissolgués".

Serrat havia buscat un mànager professional, Lasso de la Vega, per transcendir el circuit (voluntarista) de la Nova Cançó, però després s’hauria trobat incòmode enmig d’aquest sarau. "Lasso el podia portar a tot arreu, però Serrat li va sortir una mica carbassa, perquè no estava disposat a fer tot el que feien altres artistes", diu Jaraba.

La lletra del La, la, la, de Ramón Arcusa i Manuel de la Calva (Dúo Dinámico), era "poesia serratiana de baix vol en versió de festival, amb referències a la mare, a l’amor i al paisatge", indica Luis García Gil, autor de cinc llibres sobre el cantautor.

Potser a Serrat li va fer por que allò l’encasellés. ¿Por de guanyar Eurovisió? "Potser va pensar que podia marcar negativament la seva carrera, tot i que això només ho pot dir ell", apunta Patricia Godes, periodista musical i autora (amb Javier Adrados) del llibre Yo tampoco gané Eurovisión. Aquest diari va contactar amb Serrat, que amablement va declinar posar més llenya al foc tants anys després. "Jo crec, però, que si arriba a cantar el tema en català no hauria passat res, perquè el català no estava prohibit, tot i que un guàrdia civil podia clavar-te una bufetada i dir-te ‘hábleme en cristiano’. No oblidem que Cançó de matinada havia sigut número 1 a tot Espanya", diu Godes. Tot apunta a un dilema íntim que Serrat va resoldre sobre la marxa. "Em fa tristesa que es pensi que ell ho havia calculat tot, com s’ha dit de vegades", apunta Luis García Gil.

Campanya amb regals

Notícies relacionades

Elegia coral de les situacions quotidianes

L’exclusiva de Paulina que Colate no va consentir

La minisèrie combina situacions de gran versemblança (la posada en escena final al Royal Albert Hall) amb llicències i alguna absència que crida l’atenció: el pare de Massiel, el seu mànager, "el vell Santamaría" (com l’anomenava Serrat), que es va abocar en la promoció. Segurament és sensata perquè no alimenta les llegendes sobre la compra de jurats, que Cliff Richard, el derrotat, va fer atiar en les seves memòries (The dreamer, 2020). Tan sols hi veiem Artur Kaps, factòtum musical de TVE, advertint que, si s’ha de guanyar, "s’hauran de fer regals". Durant anys va córrer la brama que els sis crucials vots d’Alemanya van tenir a veure amb l’adopció a Espanya del seu sistema de televisió en color PAL (en lloc del francès SECAM).

Massiel, és clar, sempre ho ha negat tot. "I jo em fio d’ella quan va dir que el seu pare no anava per allà comprant vots", afirma Patricia Godes. "Simplement, TVE va fer una bona campanya de promoció, com no l’havien feta amb Raphael, ni amb José Guardiola, ni amb Conchita Bautista". De regals "en devien fer totes les televisions", diu Jaraba. Però 57 anys després l’ens públic encara té una assignatura pendent, segons remarca Godes, castellonenc: "Als parlants de català, basc i gallec, TVE ens deu una cançó a Eurovisió".