Un dia per compartir vides

El dia no podia començar amb pitjor fortuna. ¡Tres bolígrafs, tres!, es van quedar sense tinta en el primer intent de firma de Sant Jordi al primer estand de la jornada. Encara rai que la llibretera va tenir paciència (i més bolis de recanvi). La pobra lectora que, amb diligència, ja m’esperava abans que jo arribés, va riure en cada un dels meus intents d’estampar la meva firma en el llibre. Crec que, a partir del segon intent, el riure es va convertir en una espècie de rictus facial apressat. "¡Que poc professional!", segurament va pensar. ¡I no m’estranya! ¡Això de firmar, parlar, fer el selfie i –alhora– escoltar el comentari del lector o lectora requereix una mestria que jo clarament encara no he desenvolupat!

Però de tot se n’aprèn. I un dia com el d’ahir dona moltes oportunitats. Està el comprador que vol dedicar el llibre a la seva estimada, però a mitja frase canvia i diu que el dediquis a tots dos. Està la lectora amb un nom exòtic o tan allunyat del meu paràmetre onomàstic que se’m fa impossible lletrejar-lo sense errors.

Notícies relacionades

‘Lux’, el nou disc de Rosalía, cançó a cançó

L’Editorial de Cristina Villanueva: La crisi climàtica

També hi ha qui vol una dedicatòria que faci referència al parentiu i relació amb qui compra el llibre. ¡Per descomptat que sí! ¡Qui paga, mana! Però en el meu cas no és qui paga, sinó qui em fa regals, em cuida, em mima... Perquè, sí, ahir em van regalar una llauna d’anxoves, una d’olives, un retrat fet a mà amb la meva foto emmarcada amb el missatge "Bon dia de Sant Jordi, Toni Cruanyes", pel qual encara al·lucino, per la capacitat de dibuixar d’alguns lectors.

Però, efectivament, la sorpresa me la van donar els lectors i les lectores que es van presentar a l’estand com si em coneguessin, com si fos algun familiar que fa temps que no veus. I crec que aquesta relació s’estableix necessàriament perquè el tipus de llibre que he escrit, tan vinculat a la família, acaba ressonant d’alguna manera en les històries de molta gent. I Sant Jordi és això: el contacte amb gent amb qui et coneixes sense ser conscient d’això. Gent per a qui has posat paraules a sentiments que ja tenien. Perquè en el fons, igual que el dia de Sant Jordi, els llibres serveixen per compartir vides.