Benvinguda l’arquitectura dels reptes

El Congrés Mundial d’Arquitectes se celebra cada tres anys des de 1948 i fins ara ha sigut un esdeveniment "abstret" en el qual els participants es miraven al "mirall" en comptes de mirar a la societat. Però el congrés que acollirà Barcelona del 28 de juny al 2 de juliol del 2026 serà "disruptiu" perquè invertirà aquesta mirada i la posarà en relació amb un context d’emergència climàtica, desigualtat i urbanització accelerada. Va ser Teresa Táboas, vicepresidenta de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), la federació organitzadora del simposi, i de la cita barcelonina la que va exposar ahir el canvi no menor que implicarà aquest UIA2026BCN, en la presentació celebrada a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Laia Bonet, primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, va reafirmar la mateixa idea social de l’arquitectura al defensar la necessitat d’entendre-la com a "política pública" i destacar la seva capacitat de "transformació real" davant els reptes del món actual.

L’UIA2026BCN preveu reunir més de 10.000 professionals, representants de la comunitat acadèmica i estudiants de tot el món. Les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs i el Disseny Hub Barcelona seran les seus principals del congrés, que també desenvoluparà activitats de caràcter públic a la Sagrada Família, el castell de Montjuïc i el moll de la Marina.

El lema és Becoming. Architectures for a planet in transition i es desplegarà sobre sis eixos: Becoming more-than-human (arquitectura i coexistència ecològica), Becoming attuned (significat i poètica en la pràctica quotidiana), Becoming embodied (responsabilitats en les transicions entre matèria i construcció), Becoming interdependent (com l’espai condiciona les relacions interpersonals), Becoming hyper-conscious (interaccions globals i locals) i Becoming circular (reutilització de materials i d’edificis).

Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella i Carmen Torres formen l’equip de comissariat que ha dissenyat el programa. "Lluny de la noció de tabula rasa –van explicar els comissaris–, Becoming es fonamenta en la consciència dels contextos físics i culturals preexistents, articulant transicions a través d’interrelacions materials, polítiques, ecològiques i poètiques".

Una convocatòria pública internacional convida a presentar projectes, assajos i peces multimèdia que explorin de manera crítica les diverses formes en què l’arquitectura es connecta amb els sis eixos. El jurat, del qual formen part, per exemple, la paisatgista Catherine Mosbach, l’arquitecta Xu Tiantian i el crític d’arquitectura Hans Ibellings, seleccionarà al voltant de 75 aportacions.

L’UIA2026BCN incorpora l’encàrrec d’investigacions projectuals inèdites, anomenades Research by design i que es desenvoluparan durant un any de treball. N’hi haurà 12, dos per eix temàtic. Sis seran exploracions internacionals i sis prendran com a camp d’estudi Barcelona. La primera a fer-se pública és Water parliaments, per Eva Franch i TAKK, que representarà Catalunya en la pròxima Biennal d’Arquitectura de Venècia.

Fa gairebé 30 anys

Notícies relacionades

La revista ‘SuperPop’ torna als quioscos amb una edició especial de Rosalía

Canvi de paradigma en el futbol femení

Barcelona ja va acollir el congrés de l’UIA el 1996. Des del 2018, la ciutat amfitriona de la convenció és designada Capital Mundial de l’Arquitectura per la UNESCO. La programació de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura, més accessible que la del congrés, es donarà a conèixer més endavant.

L’UIA2026BCN compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana, que financen a parts iguals la celebració, de l’esdeveniment. En la presentació també hi van participar Marta Vall-llossera, presidenta del Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya i del congrés; Iñaqui Carnicero, secretari general d’Agenda Urbana, Vivenda i Arquitectura; Guim Costa Calsamiglia, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i director del congrés; i Sílvia Paneque, consellera de Territori, Vivenda i Transició Ecològica.