El milió d’euros d’Aena fa saltar la banca dels premis a obra publicada

El mateix dia, gairebé a la mateixa hora que s’anunciaven els guanyadors dels premis Finestres de Narrativa en castellà i català, un dels pocs reconeixements a obra publicada que es concedeixen a Espanya, Aena feia saltar la banca amb un anunci d’impacte: el naixement del premi Aena Narrativa, guardó impulsat per l’empresa pública que gestiona els aeroports espanyols i dotat ni més ni menys que amb un milió d’euros per al guanyador i 30.000 euros per a cadascun dels quatre finalistes.

Unes quantitats ja per si mateixes extraordinàries per ungir una novel·la publicada el 2025 en espanyol i en llengües cooficials que destaqui per "la seva qualitat literària, originalitat i aportació cultural", a què cal sumar una segona partida d’un altre milió d’euros que l’empresa invertirà en la compra d’exemplars dels cinc títols que arribin a la ronda final de deliberacions. La primera raó esgrimida per Aena per justificar aquest estratosfèric guardó –el Premi Nacional de Narrativa, atorgat pel Ministeri de Cultura i fins ara el més ben dotat a obra publicada a Espanya, es queda en els 30.000 euros– és, segons ha reconegut el conseller delegat de la companyia, Maurici Lucena, el "foment de l’hàbit de la lectura i de la publicació de llibres de qualitat" per combatre "els pàl·lids resultats" relatius al rendiment lector que dona l’informe PISA del 2022.

La segona, de pes simbòlic i abast extraliterari, acabar amb l’anomalia que suposa que un país amb més de 1.200 premis literaris no disposi d’un guardó a obra publicada comparable "en prestigi i fama" a fites internacionals com el Goncourt francès, el National Book Award nord-americà o el Booker britànic. "Intentar fer un Booker em sembla essencial", va deixar dit la presidenta del jurat de l’Aena Narrativa, Rosa Montero, durant la presentació del premi. A Espanya, és cert, el Planeta reparteix cada any un milió d’euros i l’Alfaguara de novel·la i el Fernando Lara assoleixen xifres tan suculentes com els 175.000 dòlars i els 120.000 euros, respectivament, però tots són a obra inèdita, cosa que permet als grans grups utilitzar-los com a arma diplomàtica per impulsar carreres, reconèixer autors de la casa o pispar estrelles a la competència.

Prestigi a baix cost

Amb l’entrada en escena d’Aena i el seu milionari premi, es fa inevitable la comparació amb uns models a seguir que mai han necessitat de dotacions enlluernadores, més aviat el contrari, per cotitzar a l’alça en les grans lligues del respecte literari. Així que, ¿quant val (o costa) el millor llibre de l’any? El cas més significatiu és el Goncourt, creat a començaments del segle passat a França per Edmond de Goncourt i capaç de canviar la vida a Marguerite Duras, Jean Echenoz, Patrick Modiano, Jonathan Littell, Michel Houellebecq, Leïla Slimani i Pierre Lemaitre, per citar-ne només uns quants, malgrat la seva discreta i simbòlica dotació de 10 euros. "Hi ha trampa, perquè el Goncourt són aquests deu euros... i 500.000 exemplars venuts", reconeix Lemaitre, guanyador el 2013 amb Ens veurem allà dalt, cada vegada que li pregunten sobre això. Per a premi, doncs, la quantitat de lectors que confien pràcticament a cegues en el segell de qualitat que distingeix des de 1903 "la millor obra d’imaginació en prosa" en francès.

Passa el mateix amb el segon premi amb una dotació més baixa però un impacte comercial inversament proporcional. Es tracta de l’Strega, instituït el 1947 a Itàlia i pel podi del qual han desfilat des de Cesare Pavese fins a Claudio Magris passant per Natalia Ginzburg, Umberto Eco, Antonio Scurati i Donatella Di Pietrantonio, entre molts d’altres. Oficialment, el guanyador s’emporta 5.000 euros però, extraoficialment, la vareta màgica del premi i el seu jurat format per fins a 400 experts del sector cultural multipliquen el nombre de vendes i lectors com per art d’encantament. "És el llibre que tothom llegeix a l’estiu. Si t’has de comprar un llibre abans d’anar-te’n de vacances, compres el premi Strega d’aquell any", explicava Andrea Bajani, guanyador de l’any passat amb L’aniversari.

El 2005, Alemanya va impulsar el Deutscher Buchpreis, que reconeix amb 25.000 euros la millor novel·la en llengua alemanya, mentre que els Països Baixos compta amb un dels guardons europeus a obra publicada més ben dotats: 50.000 euros per a la millor novel·la en neerlandès.

En els dos casos el model a seguir és el Booker Prize, instituït l’any 1969 per reconèixer la millor novel·la en anglès publicada a Anglaterra i Irlanda per autors de la Commonwealth. Dotat actualment amb 50.000 lliures, el 2014 va ampliar el marc d’acció per premiar la millor novel·la escrita en anglès i publicada al Regne Unit. Entre els seus guanyadors, el qui és qui de les lletres anglosaxones: des de Salman Rushdie fins a Iris Murdoch passant per Penelope Fitzgerald, Kingsley Amis, Kazuo Ishiguro, Margaret Atwood i George Saunders.

Notícies relacionades

Vila-Matas, Giralt Torrente, Abad Faciolince, Schweblin i Nona Fernández, finalistes

Brams, fidels al seu ideal de "taverna i combat"

Imbatible és també l’honorabilitat que brinda el totpoderós Pulitzer de Ficció, un dels set premis que es van crear després de la mort de Joseph Pulitzer i que, malgrat la seva poc cridanera dotació de 15.000 dòlars, garanteix faixes delicades, titulars d’altura i vendes de drets gairebé immediats. Ho saben bé Colson Whitehead, Hernán Díaz, Rebecca Makkai, Jonathan Franzen, Junot Díaz o Michael Chabon, a qui la prestigiosa medalla ha servit de pista d’enlairament internacional.

Per aquí va també Percival Everett, guanyador del Pulitzer de l’any passat amb James, novela que li va valer també el no menys cèlebre National Book Award, dotat amb tan sols 10.000 euros i en el palmarès del qual destaquen Nelson Algren, William Faulkner, Saul Bellow, Joyce Carol Oates, Flannery O’Connor, Thomas Pynchon, John Cheever i Susan Sontag. Un panteó sens dubte estel·lar que el premi Aena aspira a replicar a escala hispanoamericana. El temps (o el jurat) dirà.