Els Goya 2025 avaluen dos models de cine espanyol

No és gaire habitual, però aquest any ha passat. De les cinc pel·lícules nominades al premi Goya en la categoria principal, dos giren entorn del rock. En una, ‘La estrella azul’, es narra la trajectòria del líder d’un grup de culte, els saragossans Más Birras, a partir de la recerca de coneixement musical i personal que el músic va fer en terres llatinoamericanes cansat d’actuacions, addiccions, nits urbanes i birres. En l’altra, ‘Segundo premio’, s’apel·la abans a la llegenda, que sempre és ficció, que a la realitat d’una altra banda encara més influent, els granadins Los Planetas.

Està bé que el cine espanyol acudeixi al biopic com ho fa el xilè Pablo Larraín, autor de l’acabada d’estrenar pel·lícula sobre Maria Callas, seleccionant només una part de l’existència de la figura biografiada. L’altra cara de la lluna cinematogràfica espanyola d’aquest any la representen films que busquen el pacte immediat amb el gran públic des de premisses ben diferents, les que representen el cine social d’‘El 47’, la comèdia dramàtica de ‘Casa en llamas’ –dos títols que, passi el que passi en la festa del cine espanyol, suposaran un triomf del cine català– i el ‘thriller’ amb context polític que representa ‘La infiltrada’, sobre el conflicte basc.

Absència incomprensible

Notícies relacionades

Viggo Mortensen, atrapat a Sants per l'apagada: "Cal millorar la comunicació per a la gent"

Mate, una web per trobar amistats a la mateixa ciutat

Fora ha quedat, incomprensiblement, Pedro Almodóvar, nominat com a director però no en la categoria de millor pel·lícula, i no s’espera guardó europeu per a ‘Emilia Pérez’ després del que han muntat la seva protagonista, el seu director i l’últim disseny de promoció de Netflix per salvar el que és insalvable. Amb tot, sense entrar en polèmiques extracinematogràfiques, són més premiables ‘La zona de interés’ i ‘La quimera’.

Serà una gala amb protagonisme internacional: premi d’honor concedit a Richard Gere i nominacions per a Julianne Moore i Tilda Swinton, una batalla fratricida pel film d’Almodóvar que, tenint en compte com de malament els ha anat a les estrelles internacionals en els Goya, el més probable és que no es consumeix.