Michael, lliure de la cancel·lació
Pot resultar sorprenent l’abundància de tributs a Michael Jackson que continuen proliferant en les nostres cartelleres, ja sigui en forma d’artistes clònics o d’espectacles teatrals, amb títols com Michael’s legacy; Michael Jackson, el rey del pop; Michael, the experience; The legend – King of Pop i Michael is back. I ara aviat tindrem l’esperat film Michael, un biopic protagonitzat pel seu nebot Jaafar, que s’estrenarà a l’abril del 2025.
L’atractiu de Michael Jackson, 15 anys després de la seva mort, i a diferència de Woody Allen, no es despenya pels precipicis de la cancel·lació, encara que hagin tacat la seva aura les acusacions greus d’abús als menors a qui convidava a dormir al seu llit. Al seu dia, les denúncies van ser arxivades: la de 1993, després que Jackson pagués 19 milions a una família (es podria llegir com a senyal inculpatori, però tampoc deixa en gaire bon lloc els pares), i la de 2005, per falta de proves.
El documental Leaving Neverland (2019) va reobrir ferides, però d’altres, com Square one i Neverland first hand, van fer de contrapès. L’obstinació a satanitzar Jackson revela un biaix, i al seu torn són ridícules certes defenses del seu honor: cap de nosaltres va estar allà, a la famosa habitació.
Notícies relacionadesHa prosperat la idea segons la qual, si un creador comet uns actes reprovables, s’enfonsa tot, tant ell com el seu treball, i aquesta exigència respon a una necessitat abusiva d’idealitzar els autors de cançons, pel·lícules o llibres. Ens encanta pensar que qui ha fet una gran obra és, a més, maquíssim, noble i virtuós; i sí, és bonic quan passa, però ¿tan fràgils som que no podem suportar que aquest autor genial, la producció del qual ens ha xiulat, potser no sigui un ciutadà moralment exemplar? ¿Per què ens hem tornat tan formidables i imperatius? És més, en aquest temps propici a l’escàndol, ¿sobreviuríem tots a una lupa pública que audités cada un dels nostres petits actes? ¿Qui té els nassos de posar-se a si mateix com a model d’alguna cosa?
Sigui com sigui, el món manté en el seu lloc Michael Jackson, autor d’algunes de les cançons més excepcionals del segle XX. Potser és perquè ja és mort i el que va fer ja està fet. Si ara encara fos viu, ¿podria sortir de gira sense patir boicots? És igual, la seva estela és perceptible en ídols actuals com Beyoncé, The Weeknd, Jason Derulo i tants d’altres, i no s’esgota el culte a temes com Off the wall, Thriller o Bad per raons tan excèntriques i esbojarrades com les estrictament musicals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Falta de servei 5.000 veïns de BCN han estat tres mesos sense rebre cartes de Correus
- El dilema socialista La contestació interna a Sánchez en el PSOE s’estén a barons afins
- Crònica rosa El desastre de la llista Forbes
- UN PILAR PER A FLICK La mutació de Raphinha
- SUCCESSOS Una baralla a les obres del Camp Nou deixa sis ferits lleus
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Intoxicacions ¿Tens patates amb brots a casa? Els experts fan aquest avís
- Vídeo explicatiu El truc de Tik Tok per fer un nus de corbata perfecte de manera fàcil i ràpida
- Fran Garagarza: "L’Espanyol no ha de tenir complexos, podem ser més feliços que el Barça"
- Ciclisme Pogacar vol ser el Coppi del segle XXI