Charli XCX, la irresistible líder d’una ‘rave’ il·legal somiada

La britànica Charlotte Aitchison, àlies Charli XCX, és una raresa meravellosa del paisatge pop contemporani: una artista totalment feta a si mateixa, amiga per igual del fàcil i l’estrany, a mig camí (o en caòtica, constant anada i tornada) entre el mainstream i l’underground. Si volgués podria ser realment famosa, però li tira massa ser ella mateixa.

Tampoc així li va tan malament. El seu anterior disc Crash, va arribar al número u al Regne Unit. Però ella ja ha avisat en entrevista amb el GQ britànic que la música de l’imminent Brat (surt el divendres 7) no sonarà a Starbucks. En lloc de mirar de pujar al firmament pop, Charli vol posar banda sonora a raves il·legals en soterranis de cases. O a perfectes colofons de festival com el que es va marcar al Primavera en el més cru de la crua matinada de dissabte a diumenge.

Notícies relacionades

Uclés guanya el Nadal amb una carta d’amor onírica a Barcelona

Les lectures més esperades per al 2026

Després d’una introducció en clau de techno hardcore belga, va desconcertar a propis i estranys enllaçant una versió deslligada de 365 amb un remix no menys accelerat (cortesia en part de George Daniel de The 1975) de Welcome to my island, el tema de Caroline Polachek. Com en la seva llegendària (i una mica menys freqüentada) actuació del 2019 en aquest mateix festival, ni conat de banda de directe, ni Dj, ni ballarins: només ella, la seva energia contagiosa i aquesta veu absolutament carismàtica que allibera endorfines al segon de sonar.

Altres temes van sonar en versions remesclades, com 1999 (la seva icònica col·laboració amb Troye Sivan) i Speed drive, la seva aportació (híbrid de Robyn amb Toni Basil) a la banda sonora de Barbie. Més motors amb Vroom vroom, tema titular de l’epé del 2016 que, del braç de la finada SOPHIE, la va veure virar cap a la fase més atrevida de la seva carrera i pontificar en el hyperpop. En realitat, durant una hora amb prou feines va treure el peu de l’accelerador, desbordant i hipnotitzant amb la deliberadament repetitiva B2b o recordant la seva capacitat per al pop més universal i implacable amb la regalada a Icona Pop I love it.