La moda com a experiència sensorial
El Metropolitan Museum de Nova York (Met) inaugura aquesta setmana ‘Sleeping beauties: reawakening fashion’ (Belles dorments: el renaixement de la moda), una innovadora i immersiva exposició amb més de 220 peces que vol elevar a través dels sentits la tradicional experiència de la moda als museus.
Quan una peça de moda entra a la col·lecció d’un museu deixa de ser una cosa viva i viscuda –vestit, amb moviment, amb els seus propis sons i olors– i engrosseix la llista d’objectes que només poden ser vistos, com les pintures, les escultures o la majoria de les obres d’art. El Metropolitan Museum de Nova York ho vol canviar i ha posat en marxa el que Andrew Bolton, comissari en cap de l’Institut del Vestit de la institució, defineix com "una nova iniciativa per expandir l’estudi del vestit més enllà dels àmbits artístic i cultural cap al que és sensorial i emocional", mirant d’"estendre a interpretacions multisensorials" el que actualment és el sentit principalment visual de la moda als museus.
El primer projecte d’aquest afany és Sleeping beauties: reawakening fashion (Belles dorments: el renaixement de la moda), l’exposició que el públic podrà veure des d’aquest divendres fins al 2 de setembre, però que ja aquest dilluns tenia el més gran i enlluernador aparador possible: la Gala Met, l’esdeveniment de l’any a Nova York.
Per unes hores les estrelles convidades per l’editora de Vogue Anna Wintour, i les seves decisions sobre com vestir-se responent al tema El jardí del temps (títol d’un inquietant i distòpic relat curt de J. G. Ballard), van ser l’epicentre de l’atenció. Amenaçaven de ser-ho també les potencials turbulències que podien provocar des de la copresidència d’honor de la gala del conseller delegat de TikTok (la plataforma que el Govern dels EUA podria vetar en menys d’un any) fins a les protestes anunciades per treballadors de Condé Nast (resoltes amb un acord d’últim minut) o les que s’han fet freqüents als Estats Units a favor de Palestina (que la policia va mantenir allunyades amb arrestos). Però, al passar tot, quedarà una exposició de moda que s’eleva sobre les edicions dels últims anys.
Es tracta d’una proposta molt més innovadora i enriquidora que Max Hollein, el director i conseller delegat del Metropolitan, definia dilluns en una presentació a la premsa com "una celebració de les moltes dimensions de l’experiència de la moda".
La mostra està composta per més de 220 peces, incloent-hi més de 80 adquisicions recents, entre les quals hi ha 30 donacions. Recorren des del segle XVII fins al present. I tot i que algunes són intocables, tan vulnerables que han de jeure com belles dorments en caixes o urnes de vidre lluitant contra el temps i el seu propi deteriorament, Bolton ha ideat la manera de tornar-les a la vida, reanimant-les gràcies a tecnologies tant tradicionals com punteres i d’avantguarda.
Tocar les peces
No és només que hi hagi recreacions, gràcies a efectes generats per ordinador o la intel·ligència artificial, d’aquestes peces úniques i fràgils, que obren amb un vestit de seda firmat el 1877 per Charles Frederick Worth; és que bona part de l’exposició és una experiència immersiva en què es pot sentir i olorar i fins i tot fer el que és tantes vegades impensable en un museu: tocar.
Sissel Tolaas, una artista i investigadora d’aromes noruega, ha pres 57 molècules de les peces i, per exemple, al costat d’un vestit que va portar Milicent Rogers, l’hereva de la fortuna de Standard Oil, es pot olorar no només el perfum que portava, sinó també la seva olor corporal, què menjava, què bevia, què fumava...
Altres peces desperten en so gràcies a gravacions en una cambra anecoica de la Universitat de Binghamton, que evita qualsevol eco d’ones electromagnètiques i permet registrar els sons en la seva forma més pura. I així es pot escoltar des dels teixits en moviment d’un vestit antic fins al d’una creació d’Alexander McQueen feta amb closques de navalles.
A més de quatre galeries amb olors, quatre amb gravacions sonores i quatre amb creacions generades per ordinador i avatars, n’hi ha tres més on se senten lectures de poemes i dues en les quals s’anima a tocar (i es pot sentir amb la punta dels dits el detall de peces de Dior recreades amb una impressió en 3D). I per tancar l’exposició, en una col·laboració amb Open AI, no només es pot veure el vestit de núvia que en l’era del jazz va portar Natalie Potter, sinó que amb l’ús d’un codi QR es pot interactuar amb Chat GPT i preguntar com si es parlés amb aquesta figura de l’alta societat novaiorquesa, o aprendre història sobre aquella època de la ciutat. "Les peces de moda dels museus no obliden les seves històries sensorials", explica el comissari.
