Més llibres i menys pantalles a classe

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, Aixeca el Cap, la plataforma a favor d’un ús responsable i regulat de les pantalles, impulsa una campanya que neix amb la intenció de convertir-se en massiva, consistent en l’enviament de peticions al Departament d’Educació per exigir, en resum, més llibres i menys pantalles. Llibres físics, en paper, no cal dir-ho.

Una petició desglossada en un decàleg de demandes concretes a la conselleria que comença amb el desig que "el llapis i el paper siguin eines vehiculars d’estudi", i continua amb la sol·licitud que els materials curriculars del curs 2024-2025, és a dir, el que ve, siguin "únicament llibres i/o impresos en paper", el mateix suport que demanen per als materials recomanats de consulta i suport.

El quart punt del decàleg de peticions –que des de la plataforma es convida la ciutadania a fer-ho arribar a la conselleria– assenyala que "els deures i entregues siguin confeccionats a mà", seguit de la demanda "que no es facin servir pantalles per part de l’alumnat durant les classes a infantil, cicle inicial i cicle mitjà de primària", assenyala Elvi Mármol, integradora social i membre de la plataforma. Així com desterrar l’omnipresència dels portàtils, entesos com a ordinadors que ens acompanyen allà on anem, per tornar a l’aula d’informàtica "clàssica", el lloc al qual els alumnes havien de desplaçar-se per aprendre competències digitals.

En paral·lel a aquesta campanya macro dirigida a la conselleria –en la qual també es demana "justificar amb resultats qualsevol suport alternatiu al llibre"–, des de la plataforma han elaborat també un altre document en la mateixa línia perquè les famílies, una a una, entrin per registre escola a escola. Un mètode, el registre, que obliga l’escola a donar també una resposta família a família.

La plataforma Aixeca el Cap va sorgir a partir d’un grup de Whatsapp creat arran d’una xerrada del Servei d’assessorament i informació en drogues i pantalles de Sabadell (Vallès Occidental) el febrer del 2023 i de la notícia del suïcidi de les bessones de Sallent (Bages), a més d’una impactant entrevista a la ràdio al doctor Francisco Villar sobre la qüestió. Inicialment centrats en la inquietud pels mòbils, de seguida van sortir altres temes relacionats i en la reunió presencial inicial el març del 2023 al Parc Taulí van decidir que volien anar més enllà.

Un despropòsit

La plataforma està en contacte i treballa colze a colze amb el moviment Adolescència Lliure de Mòbils, nascut l’octubre de l’any passat al barri del Poblenou, a Barcelona. "Ells demanen un pacte social perquè les famílies retardin l’edat d’entrega del primer mòbil i nosaltres anem més enllà; volem la desdigitalització de les aules. Que es deixin d’utilitzar tantes pantalles a l’aula, sobretot a primària. Ens sembla un despropòsit que a infants que encara no tenen consolidada l’escriptura els posin un ordinador al davant", explica Mármol, que afegeix que una altra de les seves lluites és la regulació del porno, cosa que fa molt temps que demanen famílies, pediatres i docents. "Volem que sigui molt més difícil l’accés; els està fent molt mal. Els infants són víctimes d’una indústria per a la qual no estan preparats", prossegueix Mármol.

Tornant al dia del llibre i a l’escola, Mármol apunta a una altra qüestió que fa mesos que està sobre la taula: la necessitat que totes les escoles tinguin una biblioteca. Una necessitat en la qual coincideixen tots els experts tant locals com internacionals i que és, a més, una obligació per llei (així ho recull la mateixa LEC), malgrat que, segons les últimes xifres oficials del Ministeri d’Educació (prèvies a la covid) més del 40% d’escoles catalanes no en disposen (i la intuïció diu que les dades postpandèmia seran encara pitjors, ja que nombrosos centres van sacrificar la biblioteca quan van necessitar ampliar espais per la covid i mai la van recuperar).

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Una qüestió que ha aixecat una cíclica polseguera, sobretot després dels mals resultats en comprensió lectora de l’últim informe PIRLS –on els estudiants catalans se situaven a la cua d’Espanya i d’Europa–, avantsala de la crisi de PISA, encara fumejant. Les famílies no entenen l’abandonament de les biblioteques escolars en el context actual, en què hi ha evidència científica a tones sobre el seu paper crucial.

Per iniciar la seva recuperació, la conselleria va presentar el maig de l’any passat, després de l’últim PIRLS, un programa pilot d’"impuls" de les biblioteques escolars a 50 escoles que hauria d’haver començat al setembre i que encara no ha arrencat.