Sol davant el perill a Moçambic

La mala dona ja va ser el primer western deslocalitzat de Marc Pastor. A la Barcelona de principis de segle, amb l’inspector Moisès Corvo en el paper de xèrif del Raval i amb les coves de gitanos de Montjuïc com a terra indòmita. Allà només iniciava tímidament el seu Corvovers, una trama amb viatges en el temps, línies familiars multiseculars, malvats rescatats de clàssics del gènere de misteri i corporacions conspiradores que apareix i desapareix a gairebé totes les seves novel·les, des de Guinea Equatorial fins al Pacífic, del segle XIX al XXI, com un fil que les va embastant.

També aquesta subtrama té la seva presència a Riu de safirs (Edicions 62), la seva última novel·la. Tot i que només en un segon pla (amb aparició final d’impacte, no obstant) respecte als elements, de nou, de western, que ha situat, aquesta vegada, a l’illa de Madagascar, a finals del segle passat, amb episodis en altres moments a París i Hong Kong. En plena febre de safirs (en lloc de la d’or), amb una caserna de la gendarmeria assetjada per malfactors (a mig camí entre Fort Apache i la cel·la que allotja un candidat a linxament), les seves bandes dahalo lladres de zebús (en lloc de bestiar, els taxi brousse col·lectius en lloc de diligències amenaçades d’assalt, AK47 en comptes de Winchesters i clubs nocturns amb prostitutes (aquí no hi ha cap diferència) i trembo, toaka i caca pigeon en lloc de bourbon i cacauets. I un xèrif, és clar: el novell i idealista tinent, mentre les circumstàncies ho permeten, Heritahisoroa Tahiri Razakamanan, enfrontat al clan mafiós indonesi dels Wahyudi.

Canvi de registre

En aquest cas, el pes està en els personatges. Havia de ser una protagonista (l’Esmeralda, la dona misteriosa que arriba al prostíbul amb una venjança i una missió de rescat preparada), però va acabar compartint els focus amb el narrador, el policia que intenta posar ordre en aquesta ciutat sense llei. Una mica, enumera Pastor L’home que va matar Liberty Valance, Río bravo (i Asalto al districto 13), Centaures del desert o Sol davant el perill. "Però la referència directa, l’esquelet de la novel·la, són Yojimbo (Mercenari) i Per un grapat de dòlars", confessa.

Pastor ve d’una novel·la policíaca i d’una gamberra. Aquí ha canviat alguna cosa, ha intentat donar una veu literària als seus personatges. "Funciono d’una manera pendular –diu–, intento no repetir-me, canviar de registres i estil. Aquí volia rebaixar l’humor, tot i que no puc fer que no hi sigui, i oferir una proposta més reflexiva; no jugo amb l’aventura colonial com a Bioko, a l’estil de Les mines del rei Salomó sinó que baixo més a la realitat, rebaixant també la fantasia". Aquesta realitat és el Madagascar que va conèixer durant el llarg procés d’adopció del seu fill, país amb el qual té, afirma, un "pacte faustià". "M’he emportat una part de l’illa i l’illa s’ha quedat una part de mi".

L’escenari de la novel·la és un lloc molt concret de Madagascar en un moment molt específic, que no representa la realitat global de l’illa. "És un Puerto Hurraco, i tot un país no és el seu Puerto Hurraco. Però es filtra molt de la cultura malgaixa, volia mostrar com viuen sota la bota colonial d’altres països, abans europeus i ara asiàtics, sense ser condescendent ni paternalista. ¿Ho feia com un observador extern, o intentava fer-ho en primera persona des del punt de vista d’algú de qui no em puc posar al seu lloc?". La resposta va ser posar-se a les botes d’un policia de la capital que cau en un llogaret i ho explica tot a la seva parella, francesa. En resum, el lector.

Amb tot, el realisme de la novel·la també és relatiu en un altre sentit: "Quan veus com forma part del dia a dia la figura dels avantpassats, la creença en objectes mítics, la realitat tampoc la pots separar de la fantasia".

Un projecte que va encaixant

Notícies relacionades

Històries de gent normal

Premi per la llibertat de les dones a l’Iran

Pastor aclareix que malgrat encaixar amb les seves altres novel·les, especialment Farishta no és necessari tenir una visió conjunta d’aquesta història per llegir Riu de safirs. "En algun moment de la novel·la veus que hi ha una història en off però la novel·la està tancada en si mateixa. Tot i que si has llegit la resta saps d’on ve i on va, perquè ja tenim bastantes pistes", explica Pastor. ¿I on acabarà? O más bé, ¿acabarà? "Hi ha històries laterals, com Montecristo que tindrà continuació, i La mala dona i un arc central que ho creua tot, amb una idea general, que és la lluita contra el destí, que es resisteix i aconsegueix que no el modifiquem". I que, tot i que li ha costat, té clar com es tancarà. Però només des de fa quatre mesos. "Ara sí, ja no em passarà com a J. J. Abrams a Perdidos que a base d’improvisar al final tot quedi solt".

¿Definim doncs Corvovers per a dummies: "És el nostre món, en el qual un accident que no hem vist encara genera una desviació, i a partir d’aquesta desviació comencen a caure peces, cap enrere i cap endavant, en el passat i en el futur. Estem veient el tornado, encara no la papallona que l’ha ocasionat".