F.A.N.T.A.: les bodes de plata dels Ramones de ‘Santako’

"No se’ns havia acudit que el grup compleix 25 anys fins que ens ho has dit tu". Així es presenta F.A.N.T.A. (amb punts entre les lletres per evitar problemes legals), el trio de Santa Coloma de Gramenet que des de fa un quart de segle enarbora la bandera del punk-pop ramonià amb aquesta barreja d’entusiasme adolescent i desídia juvenil que ha marcat tots els seus passos des de 1999. "Sempre hem tingut un punt de desordre i deixadesa, de no prendre’ns les coses massa seriosament i no tenir massa aspiracions –explica l’Óscar, el cantant i guitarrista–. Aquesta actitud ens ha fet perdre oportunitats, perquè potser podríem haver arribat més lluny actuant d’una altra manera, però també, al treure’ns pressió, ens ha permès seguir endavant tots aquests anys".

Mestres en l’art de no donar-se importància, els components de F.A.N.T.A. han anat deixant pistes de la seva particular filosofia existencial en els títols d’alguns dels seus discos i cançons –Así no vamos a ninguna parte, Soy un idiota, Mala suerte, Más de lo mismo, No puedo cambiar, Mi zona de confort…– i, no obstant, la seva carrera és un model de coherència, de constància i, tot i que pugui sonar paradoxal, d’ambició ben entesa. ¿Quina aspiració més noble poden tenir els membres d’una banda de rock and roll que la de fer només allò que els agrada durant 25 anys sense deixar de divertir-se? "Passar-ho bé, tio. Això és el que volíem quan vam començar i és el que ens continua movent avui".

El casset d’‘It’s alive’

Podria dir-se que F.A.N.T.A. va néixer el dia en què l’Óscar i el Beto (bateria i principal compositor) van descobrir els Ramones gràcies a un casset de l’It’s alive que els va passar un amic de l’institut. "Ens vam quedar flipats –relata el cantant–. Sobretot el Beto, que s’hi va posar a fons i ja no va voler escoltar una altra cosa". El descobriment va generar la necessitat de muntar un grup per tocar aquesta mateixa música, però encara van trigar un temps a posar-s’hi perquè el Beto no va aconseguir la bateria que els seus pares li havien promès si aprovava totes les assignatures (rialles). El 1999, els dos amics van formar per fi una banda de versions dels Ramones amb la Noe, la nòvia de l’Óscar (avui la seva dona), en el lloc de baixista.

Com tantes altres coses en la carrera de F.A.N.T.A., el nom del grup va arribar per pur accident. "Vam gravar una maqueta [Quiero ser tu Johnny Ramone] i un col·lega va voler enviar-la al programa de Juan de Pablos a Radio 3. Ell mateix va fer la portada i, com que encara no teníem nom, va escriure Fanta, allà, sense dir-nos res. Al Juan li va agradar i la va començar a posar i, és clar, tot i que el nom no ens molava, ja no el podíem canviar perquè havia sortit per la ràdio". Poc després, la Noe va deixar la banda i va ocupar el seu lloc el Gabi, a qui també havien conegut a l’institut. "Sí, però ell era més llest i com que anava passant de curs ens va deixar enrere", explica l’Óscar.

Des del principi, F.A.N.T.A. va encarnar amb una precisió a l’abast de molt pocs el prototip de banda d’empremta ramoniana, barrejant el frenètic raka-raka guitarrer amb unes formidables melodies reminiscents del pop dels 50 i els 60 i unes lletres intranscendents i divertides plenes d’amors adolescents i al·lusions al cine de sèrie B i els còmics. Tot concentrat en píndoles de dos minuts o menys. "En tenim alguna de més llarga, però tocar la mateixa cançó més de dos minuts és avorrir", diu l’Óscar. La fórmula és innegociable. "Ara toquem millor i als discos traiem millor so que fa 20 anys, però no farem un gir cap a cap altre estil –assenyala el Gabi–. Si ho féssim, seria amb un projecte diferent, perquè F.A.N.T.A. és el que és". Johnny Ramone estaria ben orgullós d’ells.

Directes atòmics

Notícies relacionades

Teoria i sàtira de l’amistat

L’alquímia entre Proust i la seva jove majordoma

Mirant enrere des del seu quart de segle, l’Óscar, el Beto i el Gabi tenen motius de sobres per pensar que ho han fet bé, tot i que a ells els costi dir-ho. Acompanyats i elogiats ja en els seus inicis per gent de bandes de referència com Los Nikis, Los Vegetales i DDT, el trio colomenc ("no som de Barcelona, som de Santa Coloma", remarquen) ha aconseguit amb els seus atòmics directes i les seves addictives gravacions un lleial pilot de seguidors a tot Espanya i en llocs tan dispars com el Japó (un segell de Tòquio publica allà els seus discos), Centreeuropa i Llatinoamèrica.

L’última entrega de F.A.N.T.A. és l’ufanós epé de sis cançons ¡Me aburro! Vol. 1. L’elecció del títol és una altra mostra impecable de la idiosincràsia del grup. "Teníem una cançó titulada ¡Me aburro!, però en l’últim moment ens va semblar que no estava acabada de tot i la vam deixar fora. I com que ens agradava el títol, el vam conservar i li vam posar allò de Vol. 1. Així ja inclourem la cançó en el Vol. 2". Divendres dia 12 el presenten a la Sala Vol de Barcelona, en un concert compartit amb les vilanovines The Gachises i el trio egarenc Panellet. Festa ramone ben grossa.