Un retrat de la reina Gal·la Placídia, premi Edhasa de novel·la històrica

Tots els barcelonins hem creuat alguna vegada la plaça Gal·la Placídia, la frontera entre Gràcia i Sant Gervasi, que deu el seu nom a la reina de gots i emperadriu romana que va viure a Barcelona –més ben dit, a Barcino– al voltant de l’any 415. Però, ¿qui va ser ella realment? A la seva fascinant figura, la d’una dona supervivent, intel·ligent, influent en la política i de vida absolutament trepidant, li dedica ara una biografia novel·lada el professor i escriptor madrileny Roberto Corral, que amb Gala de Hispania. Reina y esclava ha guanyat la setena edició del premi Edhasa, valorat en 10.000 euros.

Gal·la Placídia va ser reina dels gots i emperadriu de Roma; filla, esposa i mare d’emperadors, va ser segrestada (i intercanviada per menjar) pels gots al segle V, en una època turbulenta per a l’Imperi Romà quan aquest s’estava enfonsant amb l’arribada dels bàrbars, dividit entre occident i orient i amb l’Església amenaçada per la irrupció de l’arrianisme. "Va viure en un moment de canvi, de final d’etapa i principi d’una altra, en la qual Europa va començar a reconfigurar-se en el que acabarien sent les tribus de germànics, francs o helvecis", explica Corral.

Educada com a princesa

Èlia Gal·la Placídia va néixer, se suposa, a Constantinoble cap a l’any 389. Filla de l’emperador Teodosi I el Gran, va ser educada com a princesa i es va casar amb el gran general de les legions Estilicó. Quan els gots van acampar a les portes de Roma l’any 410 liderats per Alaric per saquejar-la, la van prendre a ella com a ostatge dins del tractat de pau. Quatre anys més tard va contraure matrimoni amb Ataülf, successor d’Alaric, i va passar d’esclava o presonera a reina dels gots. Corral afirma que es va casar enamorada del seu segrestador. La felicitat no li va durar gaire: es va quedar embarassada i va perdre el seu primer fill poc després de néixer i després el seu marit, Ataülf, assassinat.

Tornada de nou a l’Imperi com a moneda de canvi, el seu germà Honori la va casar amb el futur Constanci III. Però la seva mort prematura, una altra més en la vida de Placídia, als set mesos de regnat, i les sospites de conspiració que van caure sobre ella la van obligar a fugir a Constantinoble amb els seus dos fills, Honòria, i Valentinià. Aquest últim acabaria sent reconegut com a emperador d’Occident, cosa que va convertir Gal·la en regent de l’Imperi fins a la majoria d’edat del seu fill. A Corral el va atraure especialment la vida plena de vicissituds i aventures d’aquesta dona tan especial, que reclamava una novel·la, i que malgrat tantes penalitats mai va perdre la seva dignitat romana.

La Barcelona en la qual Gal·la Placídia va viure uns anys decisius era, segons Corral, "una ciutat en procés de desenvolupament, moderna i el més proper que hi havia a Roma a Hispània", i va ser també pionera perquè "va servir de capital fins que els visigots la van traslladar a Toledo" per qüestions estratègiques.

Notícies relacionades

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Un Primavera Sound en el batxillerat

"La novel·la és plena de passió", apunta l’editor, Daniel Fernández, una tendència que els últims temps guanya força en novel·la històrica. "S’havia dit que la narrativa històrica tenia sobretot lectors masculins, però això està canviant; crec que les lectores femenines apreciaran el to personal de Corral. Hi ha més palau que batalles. Potser la part més sagnant és el saqueig de Roma".

A Corral sempre l’havia fascinat la història de Placídia i no entenia per què no hi ha més llibres escrits sobre ella, un personatge que va arribar a ostentar molt poder però sobre el qual no hi ha una gran obra publicada ni gaire documentació de l’època a causa de la seva condició femenina. Corral va començar escrivint contes infantils, quan al seu pare li van diagnosticar Alzheimer i no va saber com explicar-l’hi a la seva filla. Llicenciat en Història de l’Art, ha escrit dues novel·les més: La ruta de los osos (Vitrubio) i El olor de las olas, finalista del Premi Nadal l’any 2020.