Fons i promotores preparen la venda de més de 30.000 habitatges de lloguer

Blackstone, Ares i altres firmes inicien el procés per desprendre’s de grans carteres a Espanya per un valor conjunt de 5.000 milions

"Mai hi ha hagut tantes carteres de vivendes en el mercat". Amb aquesta rotunditat es pronuncia un dels primers executius del sector immobiliari espanyol sobre la situació que viu el sector de l’habitatge de lloguer. Fons com Blackstone, Ares i Cerberus i promotores com Culmia han posat a la venda grans paquets d’habitatges en arrendament que sumen més de 30.000 pisos repartits per tot el país, el valor conjunt del qual supera els 5.000 milions d’euros, una quantia que no inclou les transaccions que s’activaran en els pròxims mesos ni el capital que estan aixecant els fundraising, les gestores especialitzades. Aquesta confluència de processos ha situat el mercat en el focus amb un gran dubte: ¿serà Espanya capaç d’atraure capital, nous fons, que donin sortida als actuals?

Cada una de les desinversions en marxa respon a diferents casuístiques. Algunes involucren promocions d’obra nova; en canvi, d’altres són residencials amb més de vint anys de vida. Unes són grans carteres amb diversos milers de pisos, d’altres són més petites. Alguns d’aquests portfolios es vendran com un tot, mentre que d’altres seran adquirits amb la tesi d’inversió que el nou comprador obtingui la seva rendibilitat i més tard els vengui d’un en un, no mantenint-los en arrendament. Hi ha un últim grup que no serà una venda a l’ús, sinó una recapitalització de les plataformes propietàries dels actius, és a dir, que canviaran els accionistes. ¿Quin de tots aquests despertarà l’interès inversor? El consens és que depèn, ja que no tot el producte té la mateixa fam d’inversió.

Notícies relacionades

Rafael Paredes, director de Capital Markets de Living de la consultora BNP Paribas Real Estate, és positiu: "No és casualitat que hi hagi tants processos en marxa si els venedors no confiessin que hi ha mercat". L’evolució que afronta el mercat residencial és donar sortida a fons que busquen retorns alts (value add o valor afegit, que donen rendibilitats anualitzades d’aproximadament el 15%), actuals amos d’aquests 30.000 habitatges, per donar entrada a vehicles amb retorns més mesurats (core o core+, en l’argot especialitzat, que persegueixen entre un 7% i un 9%). "En general, Espanya està preparada, tot i que no sé si ho estan tant els inversors institucionals. Sí que hi ha capital més core interessat, però l’opinió general és que els actius són cars en relació amb altres països. Hi ha molt interès, molt inversor analitzant i molta concurrència. Caldrà veure si després acaben encaixant totes les mètriques", afegeix Paola Erhardt, directora de Living a JLL.

Antonio de la Fuente, director general de Living de l’empresa Colliers, apunta que aquest mercat s’està començant a enfrontar a la seva fase particular de maduresa, com va passar amb les residències d’estudiants (PBSA en l’argot) fa temps. "Les residències d’estudiants són un mercat molt més consolidat que el lloguer institucional, tot i que homologable. Les PBSA li treuen tres anys de maduresa perquè el sector del lloguer professionalitzat va començar el 2018", comenta.

Temes:

Luis De la Fuente Espanyol El País Focus

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelonins i madrilenys dediquen més del 74% del sou a l’habitatge

Galán rep el Premi Internacional d’Energia a Qatar