Hisenda planteja que el repartiment d’ingressos derivats de l’IRPF i de l’IVA arribin «alhora» a autonomies i l’Estat

En ple debat sobre la reforma del finançament autonòmic, Hisenda ha plantejat aquesta proposta, encara en estudi, tot i que ha advertit que això exigeix «importants canvis de la normativa reguladora» del sistema de finançament perquè afecta un element «crític» com és el de les entregues a compte. Gascón ha explicat que l’Administració General de l’Estat és la que actualment rep l’entrada d’ingressos corresponent a aquests impostos compartits i les comunitats autònomes perceben unes entregues a compte precalculades, l’any immediatament anterior, amb independència de si la recaptació va bé o va malament.

«Ells reben una suma preestablerta fixa. I més tard, dos anys després, es liquida el sistema i si la recaptació ha anat bé, ja que aquest augment de la recaptació el perceben dos anys després», ha assenyalat el secretari d’Estat. Segons Gascón, aquest model «evidentment» és molt criticat per totes les comunitats autònomes. Per això, considera que el model pot evolucionar i ha plantejat aquesta proposta per a la recaptació simultània.

Davant les crítiques dels inspectors d’Hisenda contra la ‘quota catalana’, el secretari d’Estat ha reconegut que l’escenari és molt complex perquè qualsevol canvi que s’incorpori en el sistema de finançament, bé sigui en el model de finançament o bé sigui en aspectes relacionats amb la gestió tributària o en aspectes de competències normatives dels diferents nivells de govern, cal modificar unes quantes lleis. En concret, s’ha de modificar la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, la llei de cessió dels tributs i les lleis específiques de cessió dels tributs a cadascuna de les comunitats autònomes.

«En aquest moment no tenim cap projecte normatiu en marxa, més enllà del de condonació del deute, tot i que és cert que hi ha hagut alguna iniciativa parlamentària recent que afecta o que incideix respecte del model de gestió dels tributs», ha reconegut el secretari d’Estat. Gascón ha recordat que hi ha una proposició de llei presentada recentment per una formació política (ERC) que quan la va presentar va dir que prenia aquesta iniciativa per falta d’acord sobre el model de gestió dels impostos i el paper de les administracions territorials. «Per falta d’acord amb el Govern i amb el Ministeri d’Hisenda», ha emfatitzat.

En qualsevol cas, des d’Hisenda han defensat que el model de gestió dels tributs ha d’evolucionar en una altra direcció. En concret, Gascón ha defensat que hi ha d’haver una administració tributària que posi un sistema d’informació prou potent, amb mitjans tecnològics i mitjans informàtics, al servei de la resta de les administracions tributàries. «Quan tu tens una sèrie d’administracions tributàries que comparteixen un mateix entorn tecnològic, uns mateixos procediments i van a poc a poc integrant les seves estratègies i la seva planificació, ja que aconsegueixes que el sistema tributari es pugui gestionar d’una manera molt més eficaç, però sense buscar integracions orgàniques i sense buscar la desintegració de les coses que ja existeixen, sinó simplement treballant d’una altra manera», ha defensat.

Impost a la matriculació

Gascón ha posat d’exemple l’impost de matriculació. Segons la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, podria ser reclamada la seva gestió per les administracions tributàries autonòmiques i s’efectuaria un traspàs de la competència i l’avaluació corresponent que es pugui fer. No obstant, cap comunitat autònoma ha demanat el traspàs perquè té «poc sentit, segons l’opinió del secretari d’Estat, que un impost d’aquesta naturalesa sigui gestionat de forma desagregada, quan realment el que es necessita és un sistema d’informació «que ja funciona i unes fonts d’informació, com per exemple la Direcció General de Trànsit, que alimenten el sistema d’informació».

«Nosaltres defensem que al segle XXI es pot avançar a un altre model diferent. I llavors l’Administració de l’Estat que té la tecnologia i que pot obrir la possibilitat que l’administració autonòmica, si així ho desitja, pugui col·laborar de manera concurrent en la gestió de l’impost», ha assenyalat Gascón.

Això, si l’Administració Tributària Autonòmica no dicta actes de liquidació, es pot fer sense ni tan sols modificar les lleis, sinó que es pot fer mitjançant un conveni de col·laboració. «L’Administració Tributària Autonòmica el que pot fer és diligències de col·laboració i, amb base en aquestes diligències de col·laboració, l’Administració de l’Estat dictar la corresponent liquidació»,ha detallat.

La posició del Ministeri és la de donar participació a les Administracions Tributàries Autonòmiques que ho desitgin, seguint aquest model, també en altres tributs. «Això pot passar en tributs que gestiona actualment exclusivament l’agència tributària, però també podria passar, per què no, en tributs que gestionen ara exclusivament les Administracions Tributàries Autonòmiques, modificant la llei», ha especificat.

Comprovacions autonòmiques de l’IRPF

Quant a l’IRPF, Gascón ha explicat que actualment l’Agència Tributària estatal és la que comprova les deduccions autonòmiques que aproven les diferents comunitats autònomes. «No tenen competències de control les Administracions Tributàries Autonòmiques. ¿I per què no canviem la llei perquè la tinguin?», s’ha preguntat, després de precisar que això hauria de ser sempre dins del sistema de gestió i control de l’impost de l’Agència Tributària. És a dir, serien un òrgan més que col·laboraria en la gestió i el control de l’IRPF en aquesta matèria, que correspon a normes aprovades pel Parlament Autonòmic.

Notícies relacionades

Catalunya ja ha sacrificat més de 2.500 vaques per la dermatosi nodular, que es propaga a gran velocitat

El primer dels 10 trens llançadora de Ferrocarrils de la Generalitat a l’aeroport comença les proves

Això, segons Gascón és el que ja s’ha signat amb Catalunya en la Comissió Bilateral i ha recordat que està previst que es pugui estendre aquesta competència, si es produeixen els canvis legislatius corresponents, al llarg de l’any 26. Així, ha insistit que serien les dues administracions treballant de forma coordinada, cadascuna amb els seus mitjans personals, amb un sistema d’informació compartit, amb una informació compartida i amb uns procediments únics, unitaris.

«No cadascú actuant pel seu compte. ¿La delegació pot ser incondicionada? ¿La delegació pot ser il·limitada? Es pot delegar una competència en un impost clau en el nostre sistema tributari, com es va delegar la competència en transmissions patrimonials fa 40 anys? La meva opinió és que no», ha emfatitzat. Per Gascón, no té «cap sentit» pensar en la delegació de competències, per exemple, quant al control de contribuents que tenen problemes de delicte fiscal o amb patrimonis significatius que poden tenir béns i drets distribuïts en diferents territoris.