Llegenda viva de la moda

El documental ‘Happy clothes’, que es veurà dissabte al festival Moritz Feed Dog, s’acosta a la figura de la llegendària estilista, dissenyadora i figurinista, responsable del vestuari de ‘Sexe a Nova York’ i ‘El diable es vesteix de Prada’.

Llegenda viva de la moda

LAURA ESTIRAdo

4
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Reialesa, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Què tenen en comú Sexe a Nova York, Emily en París, El diable es vesteix de Prada i Ugly Betty? A més de ser èxits rotunds i molt populars tant de la petita com de la gran pantalla, són sèries i pel·lícules on la moda té un paper protagonista. ¿Qui no recorda la faldilla tutú de Carrie Bradshaw (interpretada per SJP, Sarah Jessica Parker); els barrets de Lily Collins; els conjunts de Chanel, Donna Karan, Valentino, Dolce & Gabbana, i, és clar, de Prada, que lluen Meryl Streep i Anne Hathaway en la pell de Miranda Priestly, l’editora-sergent de la revista de moda més prestigiosa de la indústria, Runway, i de la seva principiant assistenta, Andy; o els outfits tan cursis i expressius d’America Ferrera, molt abans de l’era Barbie?

Darrere de tots aquests looks hi ha la inigualable Patricia Field (Nova York, 1942), que perfectament podria haver sigut la "germana bessona" de Vivienne Westwood si no fos perquè la britànica, que va morir el 2022, va néixer un any abans, i al Regne Unit. Els gustos en el vestir de totes dues guarden moltes similituds i Field els continua defensant en ella mateixa, i no li importa gens ni mica ser una octogenària (melena vermella, ulleres de carei, guants mitone de cuir, estampat de lleopard, moltes cadenes, barret de pescador i un cigarro sempre encès a les mans).

Original com poques, transgressora i incombustible, encara segueix al comandament de la galeria ARTFashion Gallery, a la ciutat dels gratacels, on Patricia Field és una institució no només en el món de la moda (el seu primer local el va obrir el 1966 i la seva última botiga va tancar el 2016) i el cine (amb els seus vestuaris increïbles), sinó també en l’escena cultural i social de la ciutat (no es perd ni un sarau a les millors discoteques).

Tot això es reflecteix a Happy clothes: Aa film about Patricia Field, que dissabte es projectarà dins de la programació del festival de cine sobre moda Moritz Feed Dog, que se celebra a Barcelona des d’ahir i fins diumenge. La pel·lícula, que va triomfar a l’estiu al Festival de Cine de Tribeca, la firma Michael Selditch. En una xerrada amb aquest diari, el realitzador revela com és treballar amb aquesta figurinista i icona de la moda, a qui "mai li han agradat les regles de la moda". "Ella treballa des de les entranyes", assegura.

Guanyadora d’un Emmy

A la guanyadora d’un Emmy per Sexe a Nova York, que també va ser nominada a l’Oscar i al BAFTA pel seu treball com a dissenyadora de vestuari a El diable es vesteix de Prada, no li venia gens de gust la idea. "Em va dir que moltes persones abans s’havien acostat a ella i que se sentia incòmoda sota el focus, que no li agradava que la posessin en un pedestal ni ser una icona", relata Selditch. Després de dos anys de covid, va tornar a acostar-se a ella per si s’ho repensava. "Aleshores, ja havia vist més sobre el meu treball i li va agradar", explica l’autor del documental, que, mostra el dia a dia amb el seu equip –sí, Field continua pencant–, com surten a "caçar" peces fabuloses per la ciutat (com el Partenó de la moda que és la boutique de la personal shopper més famosa del món, Betty Halbreich, ¡de 96 anys!), i en què consisteix una prova de vestuari per a Field, que té l’honor de ser qui va posar de moda els leggings als anys 70.

A la seva edat, la jubilació no entra en els seus plans, i acaba de posar-se per primera vegada a l’altre costat per fer de model per a Balenciaga.

Ella, filla de pare armeni i mare grega, que es va criar a Queens i va estudiar Filosofia en lloc de quedar-se amb el negoci de tintoreria familiar, va decidir obrir la seva botiga per a moderns i primers punkys. I encara segueix venent i promocionant la moda que li importa, de dissenyadors emergents o consolidats (John Galliano, Diane von Furstenbergh o Thierry Mugler), però només tirades curtes. També té pàgina web, on es poden adquirir el famós collar Carrie i els tutús de SJP o Lily Collins (a partir de 150 euros).

La moda d’ara li resulta "depriment" i, a la cinta, que dura una hora i mitja, explica: "M’agrada la roba feliç, perquè jo soc feliç". Li encanta combinar colors i estampats i aconsegueix còctels com ningú podria haver imaginat. I funcionen com a novetat i és d’allò més cool.

Notícies relacionades

"Un dels seus secrets és la barreja d’articles caríssims amb d’altres de populars, alta costura i moda de carrer. No tot té per què costar una fortuna. Es tracta de barrejar elements inesperats. Tot és qüestió de color. Si els colors dels patrons combinen bé, llavors els patrons funcionaran bé junts", afirma el director, que també ha entrevistat Lily Collins i SJP i Kim Cattrall.

"La gent diu que taronja i vermell no queden bé. Però ¿no són junts al fruiter? –ironitza Field–. Així que em guio per aquesta petita filosofia meva i tendeixo a no distreure’m amb els costums, les regles o el que sorgeixi. És la meva manera de fer i, si em fa sentir bé i l’actor també se sent còmode, doncs genial".

Temes:

Festival Moda Cine