Friday Foster, la primera heroïna negra del còmic

Friday Foster és una intrèpida i valenta fotògrafa de moda al barri novaiorquès de Harlem. Busca l’èxit professional i és sentimentalment independent, no té interès a casar-se i formar una família. El 1971, tres anys després de l’assassinat de Martin Luther King, es va convertir en la primera dona negra a protagonitzar una tira de còmic en diaris generalistes nord-americans. La sèrie, d’aventura, intriga, idil·li i glamur, va ser censurada en estats segregacionistes del sud, on cinc anys abans una dona negra encara tenia prohibit conduir o votar; i en els del nord va incomodar perquè s’allunyava dels rols tradicionals assignats a les dones. Amb tot, el personatge es va popularitzar com a icona del Black Power per trencar tabús racials i feministes. La va crear el guionista de Detroit Jim Lawrence, preocupat pels drets civils al seu país, i va triar per dibuixar-la el barceloní Jordi Longarón (1933-2019), que es va alçar en el primer autor espanyol de còmics a treballar per al mercat americà.

Ja des de molt jove, a Longarón li tremolaven molt les mans. Després de creure en un primer moment que era parkinson va ser diagnosticat de tremolor essencial. Això no li va impedir entrar com a aprenent, als 14 anys, a l’editorial Toray, i consagrar-se a un ofici que el convertiria en un històric de la historieta (gran premi del Saló del Còmic de Barcelona 2011). "No va deixar mai de dibuixar, pintar, il·lustrar. Fins i tot pocs dies abans de morir", recorda el seu fill Marc, a les portes d’una de les sales del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que acull fins al 24 de juny l’exposició de petit format Longarón i Friday Foster, l’heroïna inesperada amb unes 50 tires originals recuperades per ell mateix en subhastes.

A Toray, Longarón aviat va arribar a cap de dibuixants i, entre d’altres, seva és la icònica imatge del soldat a les portades de les populars Hazañas bélicas. Va començar a treballar també per a Europa i a Anglaterra, per a l’agència Bardon Art, a la qual va acudir Jim Lawrence buscant un dibuixant per a Friday Foster.

Una tira diària

A un infernal ritme d’una tira diària fins al 1974, el barceloní va imprimir el seu estil "dinàmic i cinematogràfic, amb molts contrastos en les historietes en blanc i negre, aplicant la tinta sobretot amb pinzell, perquè amb la tremolor de les mans li anava millor que el plomí, l’habitual entre els dibuixants del moment", apunta el seu fill Marc.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Friday Foster no es va publicar mai a Espanya, tot i que el 2021 Norma va reunir en un llibre les tires dominicals. Als EUA la va comprar el Chicago Tribune New York News Syndicat, que la va vendre a tots els diaris del país, i es va publicar, entre d’altres, al Los Angeles Times i el Daily News.

La mostra és una pinzellada més del treball continuat del MNAC per "reivindicar el còmic artísticament", apunta Àlex Mitrani, conservador i comissari del museu, que preveu incorporar a la col·lecció algun original de Longarón.