CRÍTICA

Arriba una creadora lliure i salvatge

Arriba una creadora lliure  i salvatge

JUAN MANUEL FREIRE

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Durant l’últim parell de dècades, un il·lustre grapat de creadores han polvoritzat els cànons de la feminitat tradicional amb comèdies televisives lliures i salvatges, per recordar que les noies tenen dret a portar-se malament, a no ser perfectes, a fer acudits porcs o incòmodes. Cal reivindicar més sovint Pulling veritable revelació de Sharon Horgan gairebé una dècada abans de Catastrophe. O continuar parlant de Girls amb les seves heroïnes complexes, reals, egoistes.

Arriba per fi a Espanya Such brave girls "sitcom familiar sobre el trauma", en paraules de la creadora, la còmica de standup i guionista televisiva Kat Sadler, que condueix a noves cotes de desvergonyiment aquesta espècie de feminisme brut televisiu. Com Girls és una sèrie d’ímpetu confessional amb què l’autora pretén convertir els seus problemes en comèdia i així deixar-los una mica enrere. Fa uns anys va acabar internada després d’un parell d’intents de suïcidi. Quan ho va explicar a la seva germana, Lizzie Davidson, aquesta li va contestar que, bé, almenys ella no tenia un deute secret de... ¡20.000 lliures!

En lloc de rebolcar-se en el dolor, van decidir riure’s de les seves respectives situacions en una sèrie que escriuria Sadler i protagonitzarien totes dues. En l’obra encarnen amb curiosa mestria (és la seva primera vegada en pantalla) Josie (Sadler) i Billie (Davidson), preocupants filles de Deb (Louise Brealey), una dona soltera no per voluntat pròpia, sinó per les noies que venen en el pack de sortir amb ella. Josie carrega (o es fa carregosa) amb el pes d’una infància traumàtica marcada per l’absència d’un pare que va anar a buscar bosses de te i mai va tornar. Billie té més energia que Josie, però s’assembla a ella en la seva afició a equivocar-se.

A24 la torna a encertar

Notícies relacionades

La productora-distribuïdora A24 no és infal·lible ni de bon tros, però l’ha tornat a encertar de ple apostant pel talent irreverent de Sadler. Ja des d’aquest títol escrit en pantalla amb cabells enganxats a la dutxa, la sèrie és tot gloriosa brutícia. Hi ha moments hilarants sobre pets, mocs, caca, pipí o escopinades. O bromes efectives sobre els temes més inapropiats, com la salut mental, el suïcidi, la depressió, l’avortament o la religió.

Tot i que una part de veritable tristesa es filtri entre les juntes, sobretot al sisè episodi, Sadler mai es deixa portar del tot per temptacions dramàtiques; per dir-nos que, en el fons, és una sèrie seriosa i que els seus temes mereixen el respecte més solemne. Cada episodi són 24 minuts que es fan molt curts, sobretot a partir del tercer, quan la sèrie ja és una màquina perfectament greixada. O millor encara, perfectament greixosa.