Un luxós ‘true crime’ entorn del magnicidi d’Abraham Lincoln

El Divendres Sant del 1865 només havien passat cinc dies des que la Confederació s’havia rendit davant la Unió. La relativa calma no duraria gaire. L’actor John Wilkes Booth va disparar al cap del president Lincoln i va sortir fugint amb una cama trencada del teatre Ford de Washington DC, no sense abans cridar des de l’escenari "¡Sic semper tyrannis!" ("¡Així sempre als tirans!"), les mateixes paraules atribuïdes a Brut després de l’apunyalament de César, a més del lema de l’estat de Virginia. Aquell moment de la història dels EUA ara és l’inici de Manhunt: la caza del asesino (des d’ahir a Apple TV+), minisèrie creada per Monica Beletsky (guionista i productora de The leftovers i Fargo, déu-n’hi-do) a partir del bestseller del 2007 de l’historiador James L. Swanson.

La idea de Beletsky era, bàsicament, fer un true crime en tota regla que va tenir lloc al segle XIX. Bé, en tota regla fins a cert punt: Beletsky va tenir la idea d’aquesta sèrie mentre buscava una història protagonitzada per un heroi, no per cap assassí fascinant. "Quan vaig saber que la nit de l’assassinat no es va atacar només Lincoln, sinó també el secretari d’Estat i gairebé el vicepresident, em vaig quedar molt xocada", explica. "Allò em va portar a investigar sobre el secretari de Guerra Edwin Stanton, que va ser el nostre president de facto entre el moment en què Booth va disparar Lincoln i el va deixar inconscient i el moment en què Johnson va prendre jurament. Em semblava una situació interessant".

La mateixa alçada

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Manhunt: la caza del asesino també mostra l’amistat de Lincoln amb Stanton, que és el gruix de l’acció; és a dir, la persecució de Booth a través de la franja de Maryland i fins a Virginia, en una qüestió personal per al nostre heroi. Tobias Menzies és imponent en el paper protagonista: "El mirem i ens creiem que estem veient aquella persona, algú que està vivint en aquella època, algú amb les seves preocupacions". Al seu costat, Hamish Linklater (Misa de medianoche) compon un Lincoln precís fora de mida, entre altres coses perquè comparteix l’alçada amb el personatge històric: 1’93 metres.

Correspon a Anthony Boyle (Los amos del aire) el repte de dotar d’una complexa humanitat el personatge de Booth, presentat aquí menys com un malvat carismàtic que com un tipus infinitament insegur, mogut per motius essencialment egòlatres i narcisistes. Beletsky admet el rastre de Bonnie i Clyde o, per parlar d’una altra pel·lícula pionera del nou Hollywood, Dos hombres y un destino, en la qual el destí té alguna cosa de miratge, com Richmond a Manhunt: la caza del asesino: "El lloc és menys un espai concret que l’escenari difús d’una vida somiada. I el públic dubta cada vegada més de si arribarà simplement a trepitjar aquest lloc".