Mickey Mouse sota el jou nazi

Millor sort, però no menys penúries, va patir el jove republicà Vicente Jiménez-Bravo, que abans de sobreviure a un increïble periple per l’Europa en guerra i acabar com a treballador forçat a Mallorca a l’Espanya de Franco va arribar exiliat a Sant Cebrià de Rosselló-Platja, un altre d’aquells camps de concentració del sud de França. Allà, explicava als seus tres quaderns de memòries, "hi havia idealistes sans i honrats, però també covards, mediocres, el pitjor del Barri Xino de Barcelona, perdonavides, assassins, lladres, violadors..." i els gendarmes senegalesos que els vigilaven portaven "collars d’orelles humanes" i tenien fama de violadors i de "castrar morts i ferits".

Estil ‘cartoon’

La història de Jiménez-Bravo l’ha començat a revelar el seu net Pau Rodríguez Pau (Palma, 1972), en el primer volum de la pentalogia Las cinco banderas (Escápula Cómics), un documentadíssim còmic on el bregat dibuixant es manté fidel al seu estil cartoon i a l’ús d’animals com a personatges, influït per Disney i pel mangaka Osamu Tezuka, com ha fet gala en La Saga d’Atlas & Axis, publicada a 15 països, o Curtiss Hill.

Pau, explica des de Manacor, també beu de l’historietista francès Edmond-François Calvo, a qui van anomenar el Disney francès, que es va avançar més de quatre dècades al Maus d’Art Spiegelman al narrar en còmic les ombres del nazisme utilitzant animals com a personatges. L’editorial Reino de Cordelia, que rescata ara les tres historietes de Rosenthal a Mickey en el campo de Gurs, va fer el mateix fa un parell d’anys amb ¡La bestia ha muerto!, on Calvo reflectia la seva experiència en la Segona Guera Mundial i ajustava comptes amb el Tercer Reich. En el seu relat, publicat el 1944, encara sota l’ocupació alemanya de França, amb guió de Victor Dancette i Jacques Zimmermann, els llops eren els nazis; els conills, els francesos; els ossos, els russos...

En el revolucionari Maus, de 1991, primer còmic a guanyar un Pulitzer, Spiegelman explicava el drama del seu pare, supervivent d’Auschwitz, dibuixant els jueus com a ratolins i els nazis com a gats. "Vaig intentar no fer el mateix que ell. La seva història té un to més tràgic", diu Pau, amb gairebé 30 anys com a humorista gràfic a Diario de Mallorca i que reencarna el seu avi en un petit, animós i alegre gos. "Prefereixo l’estètica Disney i de Calvo, de dibuixos animats, perquè al ser personatges adorables, quan els passen tantes desgràcies t’identifiques més amb ells. I vaig prioritzar l’òptica de l’aventura, de viatge iniciàtic, amb la qual ho va afrontar el meu avi, i amb el seu mateix humor, que era una de les claus de la supervivència. Els ajudava a no enfonsar-se".

Coincideix amb aquesta idea Jesús Egido, editor de Reino de Cordelia, que en el pròleg del llibre de Rosenthal opina que aquest "transporta l’univers de Disney a un escenari kafkià dominat per l’absurd i utilitza el ratolí de Disney com a símbol de la innocència enfrontada a una realitat hostil, que resulta per això absurda i desproporcionada (...). La presència d’un dibuix animat, emblema de la fantasia, en un entorn malèfic va proporcionar al seu autor una fuga per escapar-se de la realitat, un cant a l’optimisme que l’apartava de pensaments i presagis més foscos que assetjaven la població jueva".

Mickey, que ha de recórrer a una lupa per veure la seva minúscula ració de menjar, només està en una historieta de Rosenthal; en les altres dues és el pres que recorre el camp, com si fos un confortable hotel, diu irònicament, on hi ha "atractives activitats d’oci" com pelar patates o netejar latrines, i que convida a estiuejar emulant la publicitat d’un fullet turístic: "Si vol perdre pes, ¡vagi a Gurs! ¡La seva cuina és famosa!".

"Els republicans que com el meu avi van arribar als camps francesos no esperaven que els tractessin tan malament –afirma Pau–. Veien França com una república democràtica aliada i es van trobar que els tenien por perquè la meitat del mig milió que va arribar eren militars i els consideraven una amenaça. Però van tractar amb igual menyspreu els nens i les dones. Eran rojos. Fugien de la guerra i la fam, com tants refugiats avui dels quals només pensem que venen per robar-nos la feina".

Las cinco banderas, títol que al·ludeix a les ensenyes que van marcar el seu destí durant 10 anys –republicana, francesa, britànica, nazi i franquista–, continuarà explicant com l’avi de Pau, que es va allistar voluntari en la Guerra Civil amb 17 anys mentint sobre la seva edat, va ser enviat a picar pedra a una pedrera subterrània, com es va escapar de la batalla de Dunkerque robant un tanc, com els alemanys el van detenir i van obligar a treballar en una altra mina i com va acabar de tornada a Espanya esquivant la pena de mort.

Una història que el seu net ha corroborat en diversos arxius durant anys i que el seu avi mai va tenir por de recordar en ple franquisme. "Mai va callar. Sempre ens en parlava. I si al morir ens va deixar les seves memòries va ser perquè no volia que s’oblidés. En canvi, el seu cunyat, que havia sigut condemnat a mort tres vegades, va quedar tan marcat que sempre pensava que el vigilaven".

Micromecenatge

‘Las cinco banderas 1’, en una cuidada edició amb llom de tela, es pot demanar a qualsevol llibreria o per internet i aquest mes de març es publicarà a França, on el projecte es va presentar a l’últim festival d’Angulema amb una exposició en una sala privada.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Té la particularitat que, com tots els còmics de Pau, es tracta d’un projecte autopublicat pel mateix autor a l’editorial que ell mateix va crear, Escápula. I, com en els anteriors, va optar pel micromecenatge per tal de finançar-los.

El ‘crowdfunding’ a la plataforma de Verkami va tenir una acollida espectacular i va aconseguir recaptar tres vegades més de l’esperat. Espera treure un volum per any (el segon cap al novembre) després d’una campanya cada estiu. «Vaig veure que els intermediaris guanyen més que l’autor. I així et poses directament en mans dels lectors i saps si el que faràs els interessa», valora.