El primer disc de Paco de Lucía veu per fi la llum

Una antologia flamenca interpretada per dos virtuosos que són encara molt petits. Així descriu Faustino Núñez, flamencòleg i investigador, la troballa de la primera gravació coneguda de Paco de Lucía (1947-2014). Quan es compleixen 10 anys de la seva mort, es publica un avanç del que serà el pròxim disc del guitarrista però que, paradoxalment, va ser el seu primer material, gravat amb el seu germà quan no tenien més que 13 i 15 anys. "Impressiona la qualitat del que fan, semblen dos professionals madurs", explica Núñez.

Un total de tres sessions registrades en tres cintes de magnetòfon i abandonades en una caixa de codonys que, per atzar, van tornar a les mans de Pepe (José Sánchez Gómez, nascut a Algesires el 1945) fa just un any, componen Pepito i Paquito, un disc doble amb 21 temes. Tot i que sortirà a la venda al maig, coincidint amb el festival que rendeix homenatge al llegat del mestre, el Paco de Lucía Legacy, que se celebra a Nova York des del dimarts 20 de febrer, la discogràfica BMG va llançar dissabte passat quatre temes inclosos al disc com a avanç.

L’aparició de les cintes va ser una sorpresa per a tothom. Ni tan sols Pepe de Lucía tenia un record nítid d’allò. La primera tasca va ser, doncs, posar-li data i concretar quan es van gravar. Per aconseguir-ho, la família Sánchez es va posar en contacte amb Faustino Núñez i li va demanar que datés la gravació.

Gravacions de 1960

Ell era la persona adequada per fer-ho. El seu treball d’investigació va concloure que les cintes són de 1960. "La Repompa grava els tangos de la Pirula al 59, i al disc hi ha aquests cants, igual que unes falsetas que Niño Ricardo va gravar aquell mateix any, al 59", explica Núñez com dades que ha utilitzat per datar el disc.

Paco i Pepe de Lucía van començar en el flamenc quan eren molt petits, empesos pel seu pare, que era un gran aficionat i guitarrista. Després d’un primer intent de donar-los a conèixer com Pepe i Paco de Algeciras, en les seves primeres gravacions ja se’ls coneixia com Los Chiquitos de Algeciras. Fins ara es pensava que el seu primer treball va ser el que van fer per a Hispavox el 1961, un disc que es va tornar a publicar el 2016, remasteritzat i digitalitzat. Ara es completa aquella etapa inicial amb aquest nou disc, en el qual Pepe de Lucía també exerceix de productor. El treball inclou textos i una guia d’escolta dels experts José Manuel Gamboa i Faustino Núñez, a més de fotografies de l’arxiu familiar.

"Algunes coses no tenien prou qualitat, però hem volgut deixar fins i tot els temes que estan incomplets", explica Javier Doria, responsable de publicacions musicals en la discogràfica BMG per a Espanya i Portugal, encarregat de rescatar la música de la gravació feta amb uns mitjans antics i de qualitat limitada.

Per aconseguir-ho, ha treballat amb Jesús Bola, l’enginyer de so que es va ocupar de les últimes gravacions de Paco de Lucía, amb eines d’intel·ligència artificial que han permès separar la guitarra i la veu i netejar-ne el so. "Si aquestes cintes haguessin aparegut fa cinc anys, no hi hauria disc, perquè aquesta tecnologia és molt recent", aclareix. No obstant, el treball de rescat de les gravacions originals mantenen la frescor d’una gravació que conserva les equivocacions dels intèrprets, els jaleos, les palmes de Pepe i les indicacions del seu pare, Antonio Sánchez Pecino, artífex de lesa carreresa musical dels seus fills.

Primer concert

Tot i que des de molt petits acudien a casa dels Sánchez Gómez molts artistes i aficionats per escoltar els germans Pepe i Paco de Lucía, no va ser fins 1959 quan van fer el seu primer recital, al cine Terraza d’Algesires, explica Núñez. Després d’alguns concerts més, la intenció de Sánchez Pecino va ser probablement, opina Núñez, utilitzar aquesta gravació com a carta de presentació per aconseguir un contracte discogràfic amb Hispavox, "que llavors era la discogràfica més important". Ho van fer, a partir de la gravació, gràcies a la intermediació de Manolo Cano, un guitarrista flamenc de Granada molt impressionat amb la qualitat artística dels nens, que en aquell moment era assessor artístic de la companyia.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Soleares, seguidilles, livianas, serranas, fandangos... El disc conté més d’una hora de gravacions, que aborden aproximadament 15 pals diferents del flamenc. "Hi ha alguns temes que després regraven ja comercialment com Los Chiquitos de Algeciras, però d’altres no els van tornar a fer mai més, com una nadala", diu Doria.

"Aquesta gravació té la intenció de ser una antologia", indica Núñez. En aquell moment, tots els artistes consagrats del flamenc miraven de registrar la seva, una col·lecció completa d’estils (o pals) per mostrar al món que eren cantaores que coneixien a fons la tradició i les diferents variants del flamenc. La particularitat d’aquesta gravació que ara veu la llum, explica el flamencòleg, és que la van fer dos nens que encara vestien pantalons curts. "És un homenatge al flamenc del moment, un testimoni del que s’escoltava en aquella casa, però ja es veu la projecció de tots dos", indica Doria. "En el cas de Pepe, se’l veu en plenitud del seu cant, amb tan sols 13 anys".