Corrupció i violència al Brasil

El britànic Joe Thomas (1977) va arribar el 2001 a São Paulo i va treballar durant 10 anys a la ciutat brasilera com a professor en una escola d’elit. Vivia al costat de la favela més gran, Paraisópolis, però en una urbanització tancada i amb vigilància (que no evitava els robatoris i segrestos, constata). No va ser fins que va tornar a Londres amb la seva família quan va intentar respondre a través de la novel·la negra "per què allà la violència i la delinqüència estan tan arrelades". El resultat va ser el quartet de São Paulo, quatre títols independents el tancament dels quals, Brazilian psycho (Salamandra), és la seva carta de presentació a Espanya. D’aquest fresc d’un país corroït per la corrupció i el racisme, des de la misèria de les faveles fins als exclusius barris rics, parla aquests dies en el marc del festival BCNegra i, tot i que el psicòpata del títol bé podria ser, admet, l’expresident Jair Bolsonaro, en realitat apel·la a molts del centenar de personatges, reals i ficticis –policies honestos i podrits, delinqüents, polítics, periodistes, empresaris, exagents de la CIA, xaperos...- amb els quals entreteixeix un mar de trames i subtrames.

Thomas assegura a aquest diari que no va intentar posar el dit a la nafra de la violència que assola São Paulo, sinó escriure "una carta d’amor a una ciutat que t’obre les seves portes, a la seva alegria, la calidesa de la seva gent...". Una cosa difícil de creure davant Brazilian Psycho, on intenta "comprendre com les estructures de poder permeten que la desigualtat es perpetuï". La novel·la pivota en diferents temps. Un comença l’1 de gener del 2003 (el mateix dia en què Lula da Silva és elegit president), quan el director de l’elitista British School és trobat assassinat a casa seva; una mort inspirada en la d’un antic director del centre on l’autor va fer classes. "Era molt respectat i va fer molt per l’escola, però es va descobrir que tenia una doble vida".

L’altre marc temporal és el 2018, quan tres adolescents, "moguts pel discurs misogin, racista i homòfob de Bolsonaro", llavors candidat a president, maten en un parc un homosexual i li graven la ve baixa de la victòria i la creu gammada al pit, en un altre cas similar a un de real. "Les opinions extremes de polítics com ell, Trump o Boris Johnson, fan que la gent se senti legitimada a cometre crims d’odi. D’una banda, la brasilera és una societat inclusiva, tolerant i puixant, però, de l’altra, és increïblement conservadora i l’homofòbia està normalitzada", afirma Thomas, després de documentar que el Brasil té les xifres més altes del món de violència contra les dones i la comunitat LGTBIQ.

El 100% de la temuda Policia Militar, criticada per abús d’autoritat, estava a favor de Bolsonaro, escriu. "Perquè creia que l’únic delinqüent bo era el delinqüent mort", afirma abans d’explicar una anècdota: tots els rics alumnes de la seva escola, com un fill de Mick Jagger, portaven guardaespatlles i un d’ells va matar el lladre d’un banc. "El comentari de tothom va ser: ‘un de menys’. La gent ho aplaudia". Recorda també la intimidadora Policia Militar, i l’onada de violència que el maig del 2006 va assolar São Paulo, amb més de 500 morts, entre membres de les forces de seguretat, de bandes criminals i innocents, que recull el llibre. "Les bandes van atacar la Policia Militar i van parar la ciutat perquè volien televisors plans a les presons per veure el Mundial de Futbol. Vaig veure autobusos incendiats i vaig sentir trets. Al meu barri tothom es va quedar a casa. Quan vaig sortir, la ciutat estava deserta. Va córrer el rumor que els policies disparaven contra la seva pròpia caserna per cobrar la prima de perill que rebien si eren víctimes de violència".

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Lula davant la corrupció

Corrupció que a la novel·la reflecteixen escàndols reals com el de Mensalão (mensualitats) o l’operació Lava Jato (Rentat de cotxes... i diners), que van enfosquir les presidències de Lula i Dilma Rousseff i el Partit dels Treballadors. "És el dilema entre fer el bé i tenir una cara oculta: el govern de Lula va fer programes socials molt positius que van millorar la vida dels brasilers pobres, com el Bolsa Família i Fam Zero, i que es van traduir en l’auge econòmic, el Mundial de futbol i els Jocs Olímpics, però alhora van estar implicats en aquests escàndols on tants van cobrar per aprovar lleis. Allò va fer que moltes persones de classe mitjana i d’esquerres deixessin de confiar en el Partit dels Treballadors i acabessin votant Bolsonaro...". Ara, amb la tornada de Lula, veu "un bri d’esperança per al país".