Aventures d’una monja ‘queer’

Gabriela Cabezón Cámara va volar a Barcelona només unes hores després d’haver votat a l’Argentina, i no va ser a Javier Milei. Diu que està commocionada per un resultat "terrible" que no augura res de bo per a un país que acumula crisis i desencants mentre les condicions econòmiques es van aguditzant en l’escassetat. L’escriptora, activista feminista i mediambientalista, posa un exemple. "Jo ara tinc 55 anys. Quan era petita hi havia un 4% de pobresa, ara n’hi ha un 45%, però aquesta xifra no contempla les despeses de vivenda, que són molt altes". Aquest és el país depauperat al qual el líder de l’extrema dreta va fer promeses embogides, despertant els vells fantasmes de la dictadura. "L’Argentina en els últims anys ha sigut una fàbrica de desertificació i pobresa, ara el que ens cau al damunt és una fàbrica de desertificació i pobresa feixista, una cosa molt més fosca", assegura l’autora.

A primera vista, la novel·la que Cabezón Cámara porta sota el braç, Las niñas del naranjel (Random House), poc tindria a veure amb aquesta conjuntura. La història d’una monja, Catalina Erauso, que al segle XVII es va escapar dels murs del convent per convertir-se en Antonio, un soldat cruel en terres del virregnat del Perú i Mèxic. Però només parlar amb l’autora, perceps un fil invisible que vincula aquest antiheroi que va passar de dona a home amb l’actual cultura queer i les aventures que l’escriptora imagina per a ell a la selva amazònica poden interpretar-se com un al·legat a favor dels pobles originaris americans i la seva sintonia amb una natura en perill.

Dona, religiosa o prostituta

La figura de Catalina Erauso, famosa gràcies a una autobiografia apòcrifa, condensa molts interessos de l’escriptora: "Va fer el que va voler. Va voler veure món i ho va fer. Naixent dona en aquella època o eres dona, o monja, o puta i cap d’aquestes coses implicava veure món. I alhora es va convertir en una espècie de canalla colonial, una persona que mata perquè sí, perquè el saluden malament, un assassí serial". Els temps ho facilitaven: quan a Antonio de Erauso –un dels noms masculins que va adoptar l’anomenada Monja Alférez– el va jutjar el bisbe, l’únic que li va importar aquest al descobrir que havia nascut dona és que conservés l’himen intacte. "En aquella època podies matar 500.000 persones però no deixar de ser verge", remarca l’autora que el qualifica de "genocida" al participar Antonio en la conquesta de l’Araucania. A més va aconseguir l’impossible, que el rei i el Papa li permetessin continuar vestint d’home.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

La imaginació de Cabezón Cámara trasllada el personatge als últims anys del seu extens periple americà, amb les seves aventures ja complertes, quan es fa càrrec de dues nenes guaranís i per primera vegada experimenta les cures i accepta formar part d’un clan. "En la seva autobiografia –sigui ell o no qui ho va escriure–, Antonio en la seva visita a Lima només dona compte del bisbat, la universitat i les esglésies, a dir de tot allò espanyol –relata l’escriptora. Encara avui camines per Lima i veus moltes coses que no són occidentals. Però ell no va veure el que no va voler veure i el que no es veu no mereix ni relat. Per això la meva aposta ha sigut a favor de l’altre, de les cures i dels teixits de l’amor".

Tradicionalment, Cabezón Cámara ha tornat a bona part de la història de Llatinoamèrica sota el prisma de la cultura queer. Ho va fer a la seva novel·la Las aventuras de la China Iron que va ser finalista al Man Booker internacional, reescrivint en clau LGTBI el Martín Fierro, poc menys que el Quixot argentí. En aquest cas la transició d’Antonio, que ha passat fa ja molts anys, no suposa el menor conflicte amb el seu entorn. "El món queer és el meu món, no tinc per què argumentar-ho, com no ho argumentarà un autor heterosexual. Una crítica amiga va dir que hi ha aquí una sensibilitat postrans, que tracto el meu personatge com si ens trobéssim el 2050 –potser aquesta sigui una data molt optimista– quan ser trans pugui ser un tret com un altre qualsevol de la personalitat".