David Trueba i David Verdaguer: «Eugenio anava a la contra perquè els catalans no eren els graciosos»

Abans de ser Eugenio, l’humorista de gest impertèrrit que provocava rialles mentre es bevia una copa i es fumava un cigarro, l’home vestit de negre que sempre començava els acudits amb la inoblidable falca ‘Saben aquell...’, va ser Eugeni, un joier que mai es va imaginar que podia arribar a convertir-se en un dels referents còmics de diverses generacions d’espanyols. El «català fat que fa riure», com el descrivia la premsa en els seus inicis, va arribar als escenaris a través de la música, ja que es recorria els locals barcelonins cantant amb la seva dona, Conchita. No va ser fins que la seva dona va haver d’absentar-se per cuidar la seva mare, que estava malalta, que no es va adonar que podia guanyar-se la vida explicant els acudits amb què amenitzava l’espera del públic entre actuació i actuació.

Van ser aquells anys en què es va forjar el personatge que gairebé es va menjar la persona en els quals s’ha centrat David Trueba per desenvolupar ‘Saben aquell’, la pel·lícula biogràfica d’Eugenio, que arriba als cines l’1 de novembre. Amb guió del mateix Trueba a partir d’uns textos d’Albert Espinosa basats en dos llibres de Gerard Jofra, fill del còmic, que exerceix aquí com a assessor i fins i tot hi fa un ‘cameo’, el film inclou la biografia de l’humorista català des de 1967 fins a 1980, just quan començava a disfrutar de l’èxit professional però la seva vida personal quedava marcada per una desgràcia com la mort de la seva dona.

«Un dels defectes de quan es fan pel·lícules biogràfiques és voler explicar tota la peripècia vital d’algú. En aquest cas, en aquella dècada en què ell passa de treballar en un taller de joieria a acompanyar la seva dona en la música i, de sobte, explicar acudits, crec que està tot resolt», justifica Trueba, que està convençut que Eugenio tindria avui dia el mateix èxit que abans.

«Mai havia vist una construcció tan clara d’un personatge per la seva manera d’explicar els acudits. L’èxit de Chiquito de la Calzada no era el seu material, sinó aquest personatge estrafolari que la gent estimava. Eugenio era un estil oposat, un tio seriós, sense expressió, però a qui la gent estimava pel mateix», reflexiona el cineasta, que va confiar per al paper principal en David Verdaguer, un actor que es considera «un friqui dels humoristes: Martes y Trece, Tip y Coll, Monty Phyton...». I, per descomptat, Eugenio.

«El coneixia bé, i ara l’he vist molt més. M’hi vaig obsessionar, però Trueba em va treure l’obsessió. Em deia: No imitis, capta’n l’energia. Tant és si en aquell moment aixeca una cella o fuma més», rememora el protagonista, que va arribar a aprendre’s 60 acudits de l’humorista per anar escalfant els figurants quan preparaven les seqüències sobre l’escenari.

Pròtesi de nas i de cul

«En aquella època de contaacudits graciosos, ell anava a la contra perquè els catalans no eren els graciosos», assenyala Verdaguer, que va haver de portar una pròtesi de nas (i fins i tot de cul) per mimetitzar-se amb el còmic. El resultat és brillant, i l’actor es converteix en un calc de l’original.

Tot i que a ‘Saben aquell’ es recrea la vida d’un humorista que va marcar l’Espanya de la Transició, que ningú s’esperi una comèdia de rialles. Aquí les rialles només les provoquen els acudits. «La majoria de vides dels còmics són de tot, però menys comèdia», ressalta Verdaguer.

Rodatge en català

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

La pel·lícula és un drama i la història d’amor «trista i bonica» entre Eugenio i Conchita. Una dona clau en la vida de l’humorista, i al film. «La pel·lícula també és el retrat de les parelles d’aquell temps, de la impossibilitat de compartir les coses bones, perquè vas a diferents ritmes. El rellotge biològic de Conchita es va parar ben aviat i la seva absència va condicionar la vida d’Eugenio», reflexiona Trueba, que des del principi va tenir clar que una cinta com aquesta havia de rodar-se, pràcticament en la seva totalitat, en català.

«No només perquè Eugenio va fer del seu accent una de les seves característiques, sinó perquè Conchita, malgrat que era de Huelva, parlava el català perfectament, i fins i tot cantava en aquest idioma. I era necessari donar aquesta credibilitat a la història», sentencia el cineasta.