¿A quins bars i discoteques s’ha rodat ‘Saben aquell’, la pel·lícula sobre Eugenio?

‘Saben aquell’ és un d’aquests casos rars de (bon) ‘biopic’ de còmic, però sobretot és la història d’un amor, el que va unir l’humorista Eugenio amb la seva primera dona, Conchita Alcaide, aquella jove de Huelva amb qui, abans d’especialitzar-se a explicar acudits a soles a l’escenari, va formar duo musical: Els Dos, sense més ni més.

Al fons de la melancòlica acció trobem una Barcelona dels 70 «més aviat gris, bruta, sense saturació de colors», com ens explica Marc Pou, director artístic de la pel·lícula firmada per David Trueba. Vestir la ciutat amb aquelles antigues gales no va ser senzill: «La ciutat està totalment transformada. Hi vam buscar trossos de carrer que poguéssim controlar i on la intervenció no fos una bogeria. Hi vam posar mobiliari d’època, vam construir portes antigues sobre modernes, vam esborrar-ne grafitis, els vam omplir de cotxes antics... i on no arribàvem nosaltres, arribava el departament d’efectes visuals». 

El KM és ara KO

El KM és ara KOLa pel·lícula arrenca ‘in media res’, en meitat de l’assumpte, amb Eugenio a punt d’actuar en una sala presumptament alacantina en els 80. Diem ‘presumptament’ perquè, en realitat, aquesta fictícia Oasis va ser trobada pels localitzadors Jaume Jordana i Jaume Miró a Calaf: és l’antiga discoteca Bogart. «La sala tenia una història curiosa –explica Pou–: la va construir una família als 80 amb les seves pròpies mans i per un tema de nostàlgia no l’han canviat des d’aleshores. Va passar de discoteca a sala de casaments a estar tancada des de la pandèmia. La família la conserva intacta com a llegat del pare». 

Va ser al pub KM del carrer d’Alcolea on, després de madurar en escena amb Els Dos, Eugenio va canviar les cançons pels acudits. A la pel·lícula, KM és KO i els seus interiors són els del Cafè-Teatre Llantiol del Raval, on també va actuar Eugenio, per cert. «Les característiques i la distribució del local ens permetien recrear una sala humil dels anys 70», diu Pou. «La idea era que contrastés amb el que vindria després, el Sausalito: passar d’un local humil de Sants a un de luxós de Sant Gervasi».

El camerino de Luz de Gas

Notícies relacionades

S’ofereix feina per donar ensurts: Horrorland convoca càsting d’espantadors a Barcelona

Una botiga de Barcelona convida a entrar a xerrar a qui se senti sol

El camerino de Luz de GasDel famós Sausalito en queda, bàsicament, el nom: ni per fora ni per dins hi té gaire a veure. «Vam rodar l’exterior en una perruqueria al mateix carrer del Sausalito», explica Pou. «Va ser divertit veure la reacció dels veïns; creien que es reobria el local. I l’interior el vam rodar a la ‘boite’ de l’antic Casino de Barcelona, a la finca Mas Solers. Una mena de lloc detingut en el temps».  

A l’hora de recrear una actuació d’Eugenio a Planeta 2001 davant un públic enorme, van optar per Luz de Gas. «Planeta 2001 era una sala increïble, però no necessitàvem recrear-la per a una escena tan petita. A Luz de Gas teníem una entrada que podíem aprofitar, un escenari d’una mida ideal i un camerino on vam rodar la major part de l’escena. La família de la sala es va quedar sorpresa quan els vam dir que volíem rodar al camerino i que l’hi volíem transformar». Una vegada més, la màgia del cine.