El Piromusical es mou al ritme electrònic d’un Sónar de 30è aniversari

¿Qui necessita bola de miralls i focus quan pot tenir focs artificials de tots els colors i formes? Dilluns a la nit, l’avinguda de la Reina Maria Cristina es va convertir en pista de ball gegant per a un Piromusical bastant únic, el que servia com a culminació dels actes del 30è aniversari del festival Sónar.

Els organitzadors de l’esdeveniment, ajudats en la barreja per Phran, van oferir una selecció musical construïda amb saludable eclecticisme, afany historicista, gust per l’experiment i, sobretot, ganes de fer ballar. 

Van sonar artistes coneguts, alguns més que ben coneguts, del festival: vegeu el cas de l’enyorat Ryuichi Sakamoto, escoltat amb Pan Sonic, Fennesz i l’OBC en l’edició del 2004, i amb Alva Noto en les del 2006, 2011 i 2018. A ell va estar dedicat un primer bloc que va arrencar amb el tall titular de ‘Chasm’ (2004), disc de fusió dels seus més diversos instints, i va incloure a més la seva versió de ‘By this river’ (Brian Eno) amb Alva Noto o una presa orquestral del tema de ‘Bon Nadal, Mr. Lawrence’ En aquest mateix bloc, espai per a pop d’avantguarda d’aquí (Desert, Marina Herlop) o algun brot de música de ball futurista (Koreless). 

El segon bloc va arrencar amb Björk (deessa absoluta del festival el 2017, tot i que ja hi havia actuat el 2003) i el seu celestial ‘All is full of love’, però va estar més centrada en el rap i l’anomenada música urbana: ’hits’ de C. Tangana, Bad Gyal, Little Simz, Bad Bunny o, per descomptat, Rosalía es van alternar amb alguna injecció de house (el ‘Blind’ d’Hercules and Love Affair) o pop sumptuós (’Blue jeans’ de Lana Del Rey). 

Notícies relacionades

Cinc amics es fan la mateixa foto des de 1982 cada cinc anys: el resultat arrasa a internet

Clara Mallart, ecòloga industrial i dissenyadora: «Buida el teu armari sobre el llit i compta: ¿ho necessito?, ¿ho faré servir?, ¿de què està fet?, ¿qui ho ha produït?»

Les revolucions van pujar en un tercer bloc amb techno (Plastikman), IDM d’una altra galàxia (Aphex Twin), ‘space disco’ (Todd Terje) o disco-funk en irresistible bucle: sempre immensa ‘Around the world’, de Daft Punk, que van debutar a Espanya en el Sónar del 1997, al Pavelló de la Mar Bella. I el ritme no va baixar amb la quarta tanda de temes, iniciada amb ‘Fight for your right’, oda a la festa de Beastie Boys, i fins i tot intensificat amb les contribucions de LCD Soundsystem o The Chemical Brothers (’Hey boy hey girl’ en remescla de Kink). 

Van quedar per a la traca final alguns clàssics especialment imbatibles, del doble ‘knock out’ disc de ‘Le freak’ i ‘Good times’ de Chic a l’inesgotable ‘Blue monday’ de New Order, passant pel ‘Computer love’ de Kraftwerk. El comiat no va poder ser més eufòric: el clàssic de múltiples gèneres ‘Always on my mind’, en l’acostament de Pet Shop Boys, il·luminat per les explosions més aclaparadores del minifestival.