La caixa de ressonància
Rumba catalana: però, ¿què valora la Unesco?
L’organisme reconeix les expressions culturals que donen a una comunitat un sentiment d’identitat i que continuen vives generació rere generació, la qual cosa s’ajusta a aquesta tradició musical. Però queda feina per fer per precisar què és la rumba catalana i què la fa única.

Més enllà del desacord, potser superable, entre els defensors de la rumba catalana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i la part ministerial, no s’ha de perdre de vista que l’objectiu final és construir una candidatura sòlida a la qual el comitè de la Unesco doni el vistiplau arribat el dia. Sent conscients de totes les dificultats.
La primera, que ja va advertir el Ministeri de Cultura a la Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana, és que les coses serien més fàcils si, per començar, França, també anés per feina. Era la intenció, però a París no parlen de ‘rumba catalana’, sinó de ‘rumba gitana’. Una denominació que la Plataforma rebutja perquè, al·lega amb lògica, introdueix una bolla ètnica indesitjable i poc o gens inclusiva.
Després, flota certa confusió sobre la naturalesa mateixa de la rumba catalana, la definició de la qual no pot dependre únicament de les observacions, molt viscudes i genuïnes, dels músics que la practiquen i que són part en el debat. A hores d’ara, encara hi ha un dèficit de documentació acadèmica i d’estudis musicològics. Fins i tot al món rumber hi ha discrepàncies que poden cridar l’atenció als profans: així, ¿’el Pescaílla’ no és rumba catalana? ¿Potser no ho és tècnicament, però forma part d’aquesta història? Sigui com sigui, això s’ha d’explicar bé. ¿I els Gipsy Kings, ambaixadors principals del gènere? ¿I a Ojos de Brujo, Joan Garriga i Estopa, se’ls ha de deixar fora o entendre que són branques del mateix arbre genealògic? Seria estrany que un entorn mestís per naturalesa es posés ara purista (i que empetitís el seu perímetre).
Notícies relacionadesPerò la rumba catalana compleix el primer requisit de «proporcionar a una comunitat un sentiment d’identitat i de continuïtat». I, molt important, és viva, com em remarca Jordi Tresserras, president del comitè espanyol de l’Icomos, organisme associat a la Unesco. I no només es filtra en expressions musicals modernes, sinó que «vas a la plaça del Rastre, de Tortosa, i hi veus els joves tocant-la», afegeix. «I portant-la a casaments i a funerals». Aquest substrat popular, allò que fa que la rumba es treni amb la vida quotidiana, és el que la Unesco posa en primer pla.
Tot això, la Plataforma ho haurà de manejar amb guant de seda i amb tota la vocació explicativa i pedagògica, i la càrrega tant emocional com acadèmica, en el dossier que prepara per a la tardor. Que, potser, convencerà qui ha de convèncer, més encara si els ‘tempos’ polítics l’ajuden.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- Tensió als Estats Units "Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit
- Tensió als Estats Units Els EUA surten al carrer de forma multitudinària en protesta per Trump
- Metamorfosi demogràfica Un terç de l’Eixample és estranger
- Tempesta judicial i política La caiguda de Cerdán impulsa en el PSOE avançar les generals
- Acte del PP Feijóo demanarà la compareixença de Sánchez al Congrés perquè es «retratin» els seus aliats: «Si el segueixen recolzant, seran els seus encobridors»
- L’hora més crítica Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán
- Les gravacions del cas Koldo Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid
- Augmenten les probabilitats que un asteroide impacti contra la Lluna el 2032
- Criança Carlos González, pediatre: "Moltes vegades quan el teu fill plora no vol ni joguines ni dolços, demana la teva presència i el teu afecte"