Bateig operístic al Liceu amb ‘Òh!pera’

La segona edició d’‘Òh!pera’ arribarà la setmana vinent al Liceu amb l’estrena de quatre microòperes del 5 al 9 de juliol. Es tracta de descobrir nous talents per a la lírica a través de quatre microòperes de 30 minuts creades per quatre equips diferents amb un compositor, un lletrista, un director d’escena i alumnes d’una escola de disseny de Barcelona. Durant tots aquests mesos de creació, diferents equips d’estudiants de grau i màster de les diferents disciplines del disseny de centres de Barcelona han treballat en aspectes com el disseny de l’espai escènic, el vestuari, la il·luminació i el disseny d’audiovisuals. El furer Àlex Ollé, artista resident al Liceu, els ha assessorat com a director artístic del projecte.

Les quatre òperes es poden veure un mateix dia fent un petit recorregut per espais del Liceu: Foyer, Sala Miralls, Teatrí del Conservatori i Box. Cada una és molt diferent però totes tenen una particularitat: compten amb un màxim de sis artistes en escena, entre cantants i instrumentistes. 

‘Nala’ és el debut en l’òpera d’Andreu Gallén, conegut per musicals com ‘Maremar’ i ‘L’alegria que passa’. La peça té llibret de Jordi Prat i Coll (‘M’hauríeu de pagar’ i ‘Fàtima’) i posada en escena d’Israel Solà, de La Calòrica. «Parla de la incapacitat d’estimar quan hi ha problemes d’addicció», ha explicat Gallén, que va demanar a Prat i Coll un text sobre temàtica LGTBI. El resultat va ser «una història de tremendisme rural gai», ha explicat Solà, que ha intentat reflectir en escena el buit que senten els personatges, interpretats per Cristófol Romaguera i Josep Rovira. L’espai escènic representa un femer, el lloc on van a parar tots els detritus dels animals.

El ‘chemsex’, la innocència perduda, el desig, les ferides i la dicotomia camp-ciutat són alguns dels temes que toca l’obra. «Aquest projecte m’ha permès explorar, arriscar i experimentar amb l’òpera sense haver de preocupar-me per l’èxit comercial», ha assenyalat Gallén. Alumnes de l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC) s’han encarregat de l’escenografia.

Cabaret Baudelaire

‘Hi ha monstres que viuen per la seva curiositat’, basada en textos de Baudelaire, «és una opereta de temàtica fosca i decadent», ha explicat el seu compositor, Carlos de Casellarnau. «Els instruments podrien recordar una banda de cabaret. La veu del baríton, Pau Camero, així com el registre en general greu dels instruments, s’associen a l’ambient grotesc del llibret». El protagonista o narrador és un locutor de ràdio i la posada en escena de Cristina Cubells –autora del llibret junt amb Mervat Alramli– s’ambienta en un espai creat per alumnes de l’Escola Superior de Disseny (ESDI). " . Hi ha molta paraula parlada i els músics formen part d’una emissió radiofònica en la qual se superposen dues trames paral·leles. «La música acompanya el cant com si es tractés d’una música incidental». Però també utilitza sons d’ambient en determinats moments buscant «un realisme antimimètic».

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

‘Filles del món’, amb música de Marian Márquez i llibret d’Ariadna Pastor, trasllada l’espectador a un futur distòpic. El dret a una mort digna. Una dona gran que vol deixar de viure i l’androide que la cuida –Anna Tobella i Alba Valdivieso– protagonitzen aquesta història de ciència-ficció en què apareixen temes com la soledat, el fracàs, la maternitat i la dependència de la tecnologia. «Al representar-se al teatret de l’antic local del Conservatori del Liceu el públic hi tindrà una participació important», ha assenyalat Barbara Mestanza Peña, la directora, que ha treballat l’espai escènic amb alumnes de l’LCI Barcelona.

‘In the beginning everything was white’ parla de com a través dels límits i extrems es pot arribar a un punt de convergència, han explicat els autors: Itziar Viloria, Alex Tentor i Jordi Oriol. La soprano Adriana Aranda protagonitza la peça, que compta amb una original proposta escenogràfica de l’IED: reeduca la mirada i ofereix viure una experiència immersiva en la qual descobrir és més important que veure a través d’una caixa escènica que genera un filtre visual entre els espectadors.