Els discjòqueis ja són (oficialment) artistes

El Sónar va celebrar la setmana passada el seu 30 aniversari. I, no obstant, és la primera edició del festival de músiques avançades que els nombrosos discjòqueis programats al cartell són considerats «artistes». No per l’organització, és clar, sinó per la llei. Així ho reconeix el nou conveni del sector aprovat al març i publicat al BOE el 5 d’abril. Una resolució històrica que dona al dj la mateixa condició que a actors, ballarins o cantants. «Que la figura del dj sigui reconeguda com a artista és un gran èxit, tot i que nosaltres com a col·lectiu sempre ens hem sentit artistes», exposa Julio Posadas, president de l’Associació Espanyola de DJs i Productors (AEDYP).

L’entitat, amb gairebé 1.700 socis (amb djs de totes les categories), va néixer fa tres anys per la crisi de la pandèmia de la covid i ha remat amb la patronal del sector, la Federació d’Empresaris d’Oci Nocturn i Espectacles (coneguda com España de Noche) perquè el nou conveni fos una realitat. «Tot i que sembli estrany, treballadors i empresaris s’han unit per defensar un objectiu comú. Entenen els empresaris que la peça fonamental d’una discoteca és la música. I els dj ho fan possible. Han de reconèixer el seu valor», defensa Posadas, discjòquei i productor.

Aquest nou conveni afecta els professionals que treballin per compte d’altri (no els autònoms). Segons el president d’AEDYP, això suposa una millora per al voltant del 80% dels djs. Els discjòqueis, diu, de vegades eren donats d’alta com a ajudants de cambrer, tècnics... Això, en un sector en el qual, segons un informe de la mateixa España de Noche del 2019 (abans de la pandèmia), es generaven 20.000 milions de facturació, que representaven l’1,8% del PIB espanyol. El salari base anual fixat al nou conveni és de 27.758,31 euros.

Posadas exposa que «més que per un assumpte fiscal, això s’ha fet per un tema identitari», ja que creu que això ajuda a «reconèixer que les discoteques són un bé social i cultural». «El poder que té aquest país quant a la cultura de club ha de ser mostrat», sentencia el president de l’AEDYP.

L’estigma

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Posadas considera que la figura del dj a Espanya estava «molt estigmatitzada». De vegades, diu fent autocrítica, «perquè ens mirem el melic, ens ajudem poc entre nosaltres...». Però també apunta les institucions, recordant, entre d’altres, que a Barcelona per la revetlla de Sant Joan estarà prohibit als xiringuitos de platja que hi hagi un dj posant música. «Es pot posar música, prémer el ‘play’ a una ‘playlist’, però no pots executar-ho... És una mica pervers per part de les institucions, que veuen el dj com una figura transgressora i problemàtica. Volem treure aquesta estigmatització, hi ha gent que viu d’això», clama Posadas, amb més de tres dècades de carrera i una escola de formació. 

El president de l’AEDYP incideix en el que suposa el fet de ser reconeguts com a artistes, tot i que veu Espanya lluny d’altres països europeus, apuntant, per exemple, que l’holandès Armin van Buuren va actuar a la coronació dels reis dels Països Baixos. Així, que continua reivindicant el seu pes: «Tenim un valor important en la societat... Hem estat en els moments més importants dels records de les persones, soc una mica sentimental... Però som banda sonora de la vida de la gent». I afegeix: «Als meus alumnes els dic: la nostra obligació és saber, conèixer i dominar l’art de la música per fer disfrutar les persones, entretenir-les... No hi ha res més responsable que haver d’entretenir la gent que paga per ser entretinguda».