L’Heliogàbal expandeix la seva particular Gàl·lia: l’ampliació d’un local històric

Albert Pijoan, el seu propietari, continua liderant el projecte –«jo soc aquí des de l’antic Egipte»–, però l’etapa és nova. Radicalment nova. Amb ell rema un equip nou i jove. «S’està repetint la història. Al final la gràcia de l’Helio és treballar el planter, els talents emergents... I hi ha hagut un canvi generacional», exposa Pijoan. «És bo per al sector que hi hagi relleu generacional, perquè fa falta lloc per a la gent que comença», afegeix el propietari del bar. Això també es veu en el públic. «D’alguna manera hem acabat sent una espècie de la casa de la música sense voler. S’ha ajuntat l’energia de l’equip nou amb l’efervescència del talent emergent», comenta Xavi Bruguera, part de l’equip que ja fa un parell d’anys que està en marxa. La intenció és compaginar la programació del prometedor planter amb els noms que han crescut de la mà de l’Helio.

Més enllà dels canvis en la gestió, n’hi ha hagut un que ha de marcar l’esdevenir de l’Heliogàbal com a bar i sala de concerts: una renovació i ampliació del local (a partir del local contigu) i, sobretot, un nou escenari. Explica Pijoan que es va embrancar en «una bogeria de reformes» amb un cost molt elevat. En total, quatre en sis anys per poder complir i acollir-se a la normativa dels Espais de Cultura Viva, impulsada pel govern dels Comuns, i que, insisteix Pijoan, «no està resolta al 100%». «Hem fet tot el que se’ns ha demanat», sentencia, després de superar, sembla, una odissea que s’ha allargat més de set anys en què es va arribar a tocar fons amb tres inspeccions en 10 dies a finals del 2014 i principis del 2015. Això va suposar multes per valor de 22.000 euros, cosa que els va obligar a aturar la seva activitat en sec.

D’aquesta manera, les obres han de suposar un tornar a començar, reprenent, això sí, la transcendent i bonica història del local. El nou escenari es va estrenar el 10 de maig i s’ha estat testant durant un mes fins a la gran inauguració d’aquest dimecres (amb concerts de Julieta i La Ludwig Band). «Hem treballat 25 anys en una llauna de sardines, i ara és el triple. Continua sent per a concerts de petit format, però en condicions. Són instal·lacions de luxe», resumeix Pijoan. L’aforament passa de ser de 123 persones a 150, tot i que, afirmen, el mític i minúscul escenari de sempre no morirà.

Un primer revés

Notícies relacionades

Heliogàbal: 25 anys de glòria i malson

De la A d’‘àlien’ a la Z de ‘zombi’: un diccionari de cine fantàstic

«Estem contents per inaugurar però falten per millorar normatives», denuncia Pijoan. I és que abans de començar oficialment la nova etapa van rebre un primer revés. Una visita de la Guàrdia Urbana a l’Heliogàbal dissabte 4 de juny va acabar amb un expedient en què s’indica que al local hi havia gent ballant en un espai diàfan, sense taules, una cosa que tan sols es pot fer a les discoteques a aquella hora. Eren les 23 hores tocades, quan acaba l’activitat dels Espais de Cultura Viva (i se’ls permet fer concerts), i, normativa en mà, fins al seu tancament l’Helio és un bar. «Si hi hagués una llicència adequada a la nostra activitat això no passaria», es queixa el propietari de l’Heliogàbal.

Per acabar, Pijoan llança un parell de preguntes a l’aire que fa anys que busquen respostes: «¿Com pot ser que no es pugui ballar en un bar si tens les instal·lacions per fer-ho? ¿Com pot ser que costi tant que un espai amb la trajectòria de l’Helio no tingui un marc legal adequat a la seva activitat?».