El masclisme en la indústria de la música: «¿I ho fas tu sola?»

«Costa moltíssim trobar companyes dones, no només per aprendre o tenir com a referents, sinó també per compartir. Però sí que n’hi ha; el que passa és que estan amagades. Costa molt més que arribin al mateix lloc que els homes perquè hi ha moltes pedres al camí», relata en primera persona l’artista de Sabadell.

Nàtura, referent per a altres noies que volen dominar la taula de barreges (fa tallers), reflexiona junt amb Aleesha i Miss Raisa amb aquest diari sobre el masclisme en una indústria musical sempre dominada per homes. La segona explica experiències pròpies en un estudi de gravació que no són ni de bon tros puntuals. «A mi m’encanta col·laborar amb nois, noies, però he estat en situacions superincòmodes amb homes. Com el cas d’anar a l’estudi i haver de trucar a la meva germana perquè vingui a buscar-me perquè aquesta persona no volia treballar», relata la jove eivissenca.

Les tres artistes són part del cartell del Share Festival, que se celebra el 9 i el 10 de juny al Parc del Fòrum (per primera vegada en aquest recinte), un esdeveniment que espera unes 15.000 persones –joves– amb noms com Dellafuente, Bizarrap, Ptazeta, Quevedo o Morad. «És un festival per compartir experiències, però, també, valors com la sostenibilitat, la igualtat...», exposa el director del certamen, Stefano Maccarone, que afegeix que, per exemple, planten 5.000 arbres cada any per compensar les emissió de carboni que genera l’esdeveniment i reparteixen 3.000 entrades a col·lectius desfavorits. Una altra iniciativa del festival, amb la col·laboració d’EL PERIÓDICO, és la de regalar 2.000 lligacues que serveixen també per tapar la copa i que es repartiran al punt lila Som.Nit durant el certamen.

«Jo sé el que valc»

La rapera i escriptora Miss Raisa, nascuda a Tànger i crescuda a Catalunya des dels vuit anys, posa èmfasi que la indústria musical no és més masclista que qualsevol altre sector. «Des de la meva experiència de dona racialitzada que ve d’una comunitat que és molt masclista, jo he patit masclisme ‘heavy’, i que un individu em digui que el rap no és el meu lloc perquè soc una tia ho veig una tonteria», exposa. I afegeix que alguna vegada ha topat amb una pregunta com a mínim sorprenent i repugnant: «¿I ho fas tu sola?». Cosa que remata Aleesha: «A mi no m’importa que un home em faci sentir menys, m’és igual, jo sé el que valc».

Miss Raisa comenta el «repte» que suposa per a elles obrir-se camí per poder ajudar les que vindranperquè sigui més fàcil arribar on vulguin, i assenyala una cosa primordial i en la qual totes coincideixen: «És molt important el fet de tenir referents i poder explicar que hi ha esperança, que es pot fer». Assumeixen el seu paper, però amb matisos. Aleesha parla: «No vull sentir-me amb la responsabilitat que he d’educar ningú, però els meus valors els he tingut clars i els comparteixo sempre per al que vulgui escoltar». «És molt bonic quan veus que inspires algú a trobar el seu camí, però sense manipular ningú ni empènyer. Defenso la llibertat de decidir de cadascú», afegeix Miss Raisa. 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

En aquesta línia, i amb un prisma diferent, la rapera adverteix que ella, Aleesha i Nàtura són unes «privilegiades», ja que viuen en «una societat que et permet dedicar-te al que vols d’una manera més o menys còmoda». I comenta que creu que hi ha hagut una evolució en la música per a les dones, sobretot, amb les xarxes socials com a factor clau, ja que «et permeten la visibilitat que pot ser que els mitjans no et donin».

Com a persones que treballen sovint en festivals, sales de concert i en l’oci nocturn, ¿com consideren que s’està transformant el sector amb l’entrada, per exemple, dels protocols contra les agressions? «Depèn de la sala. Qui s’ho pren seriosament es nota per les seves accions», afirma DJ Nàtura. «Desgraciadament hi ha empreses que es col·loquen les etiquetes de superfeministes, de diversitat al màxim, antiracistes... Però per una qüestió de màrqueting. Després la seva gestió no ho té en compte. Però la realitat és tan fotuda que tampoc et donen tantes oportunitats i de vegades dius: ‘passaré per aquí per tenir més experiència i sobreviure en el món de l’art’. Tu mateixa decideixes el preu que has de pagar. I és una merda», rasa Miss Raisa.