Camp d’en Grassot, territori literari

Els barcelonins també són ciutadans orgullosos de les seves arrels, però amb més pudor. Pot ser que d’aquí ve l’absència. A més, la memòria no està situada només en barris amb història com ara Ciutat Vella, Gràcia o Sants, sinó al mateix Eixample, tot i que el seu històric sigui només de segle i mig, i per zones.

Hi ha un llibre interessant i útil escrit per Sergio Vila-Sanjuán i Sergi Doria, Paseos per la Barcelona literaria, i editat per l’Ajuntament de Barcelona el 2005, que ja evidencia els il·lustres escriptors de l’urbs comtal. Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Narcís Oller, Josep Maria de Sagarra, també George Orwell, arribat en moments convulsos, Mercè Rodoreda o Carmen Laforet.

El cas de Laforet enllaça amb la reivindicació d’aquest text. Allà on va néixer i on es va inspirar per escriure la seva primera novel·la, Nada, premi Nadal 1944, al carrer d’Aribau, 36, cantonada amb Consell de Cent, s’observa una placa que l’Ajuntament va instal·lar el 2006. Altres casos hi van a la contra. Per exemple, el de la placa dedicada a Gabriel García Márquez a la façana del pis on va viure des del 1969 fins al 1975, al carrerde Caponata, 6, a Sarrià. Aquest tipus d’insígnies no poden lluir-se si la comunitat de veïns no hi està d’acord per unanimitat. I va ser el cas. Els veïns no van voler que el portal es convertís en lloc de pelegrinatge i, per tant, pocs vianants saben que hi va viure el gran Gabo.

Més escriptor per metre quadrat

La qüestió és que hi ha un barri a Barcelona, situat al districte de Gràcia, tot i que la seva estètica sigui de l’Eixample, que al segle XX va concentrar, i concentra al XXI, més escriptor per metre quadrat que d’altres. Es tracta del Camp d’en Grassot, situat pel passeig de Sant Joan i amb la font dedicada a la Caputxeta Vermella com a eix vertebrador. Jeroni Grassot era el propietari d’aquelles terres, que eren horts o fàbriques de rajoles el 1855. Una mica de creativitat va conservar el seu subsol.

Així de sobte, en aquesta zona delimitada pels carrers de Rosselló, Còrcega, Bailèn, Roger de Flor o Indústria descobrim que hi van néixer o hi van viure escriptors com ara Enrique Vila Matas, Eduardo Mendoza, Josep Maria Castellet, Javier Tomeo, Carlos Ruiz Zafón, Joan de Segarra o Enrique Murillo, i als voltants d’aquests camps, alguns més pròxims a Sagrada Família, a la Diagonal o al carrer de Girona, altres autors com per exemple Josep Palau i Fabre, Idelfonso Falcones, Mercedes Abad o Juan Marsé.

La proximitat de tots ells mereix una ruta literària, com comenta Enrique Murillo, escriptor, traductor i col·laborador del suplement de Prensa Ibérica Abril. Murillo va néixer al carrer de Roger de Flor sobre l’antic cine Nuria, en l’actualitat un garatge, el Singular, on el pare de Javier Tomeo va aparcar el seu 600 durant anys. L’escriptor va viure davant del pàrquing sempre amb els seus pares, arribats d’Aragó, excepte els pocs anys de matrimoni amb la seva traductora a l’holandès. Al costat d’aquest garatge, Tomeo i Joan de Sagarra conversaven al celler La Parra. No era l’únic lloc de trobada. Sagarra vivia al passeig de Sant Joan, sobre la granja La Canela, espai per a xerrades literàries, ara un restaurant de menjar xinès, com el Morrison o el popular bar Bauma, a Roger de Llúria.

Notícies relacionades

Del Fort de Brégançon a Saint-Tropez

La paternitat com a negoci

Enrique Vila-Matas i Eduardo Mendoza també van néixer a la zona i van ser alumnes dels Maristes del carrer de València. Com Josep Maria Castellet, més pròxim a Provença, tot i que després es traslladés Bailèn, cantonada amb Diagonal. I tot i que l’escenari literari de Ruiz Zafón estigués entre Arc del Teatre i les Rambles, també la zona del carrer d’Indústria i el carrer de Grassot va ser la de la seva infància. En aquest últim passatge va tenir també la seva casa de Barcelona Vicenç Pagès Jordà.

Quatre carrers mal comptats en els quals la literatura ha deixat empremta, i l’Ajuntament hi hauria d’extreure valor..