El Sónar culmina el seu 30è aniversari reforçat com a «espècie única»

Només hi va haver un moment, aquest dissabte en el balanç del Sónar, en què els organitzadors van vorejar el territori de la nostàlgia, quan Sergi Caballero va evocar els inicis del festival, 30 anys enrere. «Érem l’Enric (Palau) i jo, músics, i el Ricard (Robles), periodista. No havíem organitzat mai un concert, i vam muntar un festival. Però ets jove i tires endavant amb tot. Sense por», va recordar en una roda de premsa en la qual el Sónar va celebrar els seus números d’aquesta edició d’aniversari: més de 120.000 assistents, és a dir, mantenint les constants establertes fa anys i encara superant-se, en termes relatius, si tenim en compte que en aquesta ocasió el festival no ha comptat amb la nit de dijous.

Satisfacció en els rostres dels tres directors, destacant l’èxit en termes «quantitatius i qualitatius», va indicar Robles, que va remarcar el caràcter diferent del Sónar en un circuit d’esdeveniments musicals en què prioritza l’‘star-system’ amb ascendent pop o rock. «El festival s’ha convertit en una espècie única, i aquesta edició ha servit per reforçar aquest estatus», va observar, mentre que Palau va destacar el pes en el programa d’aquest any del «talent local», reflex d’«una escena diversa que dona fruits molt potents», i l’aposta, mirant a l’esfera internacional, per «clàssics dels quals el festival és partícip».

Sense avorriment

Entre les experiències més singulars d’aquesta edició, Palau va esmentar l’actuació d’Aphex Twin, divendres a la nit a la Fira Gran Via, amb «moments molt radicals, d’experimentació pura, cinemàtica al 100%». Menció a part per a l’àmplia conversa entorn de la intel·ligència artificial, tema del moment, molt present en el Sónar+D, de la mà de figures erudites com Kate Darling. La comissària d’aquesta parcel·la de la mostra, Antònia Folguera, va insinuar que «al Sónar no poden passar coses avorrides».

Dels 120.000 assistents, 69.000 van correspondre a sengles nits de la programació nocturna i 51.000 a les tres jornades de la diürna. Presència de públic estranger d’un 32%, procedent de 101 països (l’any passat va ser un 30%), davant el 68% autòcton, la qual cosa se situa molt per sota del llindar del 50-55% mantingut durant anys, descens atribuït en part a la caiguda de visitants britànics. El rècord històric d’assistència es va fixar el 2018 amb 126.000 persones, edició amb tres nits. El Sónar s’acomiada així fins a l’any que ve, i les dates ja estan fixades: del 13 al 15 de juny del 2024. La prevenda dels abonaments es posa en marxa dimarts vinent.

Notícies relacionades

Delícies per ballar plorant

Leonard Cohen i ‘Hallelujah’, de la mística a l’orgasme