La precarietat del sector cultural posa fi a la carrera de Júlia Barceló

Per casualitat o com a senyal anticipat d’una decisió molt mastegada, l’última obra de Victoria Szpunberg que interpretava Júlia Barceló tenia molt a veure amb els sentiments propis de l’artista. Aquella tristesa que mostrava l’actriu a l’escenari era, en part, la seva realitat. La precarietat que inunda el món del teatre ha portat l’artista a posar fi a la seva carrera i iniciar una nova etapa en la seva vida.

Júlia Barceló, una de les tres protagonistes de ‘Mal de Coraçon’, representava una cantant resignada per la precarietat laboral, que exercia de cambrera mentre es preparava per a un càsting musical, ‘Santa Teresa Superstar’. Un desconsol que, salvant les distàncies, compartia en la seva experiència personal.

Embarcar-se en el sector cultural, per les limitacions i inestabilitat que suposa, per a molts artistes, suposa haver d’elegir entre la seva vocació i una vida econòmicament estable. I aquest és el punt d’inflexió en el qual s’ha vist immersa Júlia Barceló. «Hi ha moments en què no pots més, en què t’adones que has sacrificat moltíssimes coses pel que et semblava que era la teva passió però que és una feina. No vull continuar sacrificant res per una feina assalariada», assegura l’actriu en el seu compte de Twitter.

La precarietat que il·lustra l’actriu a ‘Mal de Coraçon’ és la que ha viscut també en el seu dia a dia. I més, en un sector encara molt sexualitzat. «Vull sentir-me vàlida, vacances pagades i no dependre mai més de l’aparença que tingui per anar a treballar», reivindica.

Notícies relacionades

Barcelona, epicentre musical del sud d’Europa

Eric Clapton tornarà a Barcelona el maig del 2026 després de més de 20 anys del seu últim concert a la ciutat

Amb la reflexió amb què irrompen els tres protagonistes en el seu últim treball com a actriu, Júlia Barceló, lluny de cridar al victimisme, posa el focus en la valentia que ha necessitat per prendre una decisió que meditava des de fa temps i posar fi a la seva carrera. «Parlem de la il·lusió neoliberal de complir somnis i molt poc de com ens autoenganyem», explica.

I com en gairebé tots els àmbits, Barceló denuncia les diferents realitats econòmiques que conviuen en el teatre. «No entraré en com de precaritzat està el sector cultural, de com de rics es fan alguns i de com malvivim la majoria. ¿Hi ha solucions?», pregunta l’actriu.