Morad comparteix el pes de la seva història a ‘Reinsertado’

¿Pot un artista tenir estatus d’estrella sense haver publicat un disc? Rotundament, sí (i cada vegada és més freqüent). És el cas de Morad, el raper de L’Hospitalet de Llobregat que s’ha convertit en un emblema cultivat en la marginalitat i en una figura gegant a través de la qual sonen moltíssimes històries silenciades i ocultes. L’artista, de 24 anys, és un intrús en un sistema que ha esquerdat sense un àlbum al carrer, tot i que sí amb multitud de ‘singles’ des que va començar fa un lustre.

El títol escollit per al debut en format llarg (llarguíssim per a ell, 19 cançons) no té desperdici: ‘Reinsertado’. Un missatge amb pes ja de primeres, com assenyalant el final d’un camí i l’inici d’un altre, amb, segurament, part de to burleta i desafiador, doncs si alguna cosa és Morad és ingovernable. Tot això ho reforça la portada de l’àlbum. La llum –representada per la figura de la seva mare i la innocència infantil d’uns nens jugant a futbol– predomina sobre la foscor –agents i un cotxe de policia– en la caràtula de ‘Reinsertado’.

Morad comparteix el pes de la seva història en l’hora i nou minuts que suma el disc. El del barri de La Florida té una cosa que no es pot aconseguir ni treballar i és, precisament, l’autenticitat del seu testimoni. Transparent i sincer, sense grans sobresalts i estirabots, Morad passeja per la seva vida, amb constants fases de foscor, mostrant-la desacomplexadament turmentada i, alhora, com a exemple d’esperança per als que es veuen reflectits en ell.

A ‘Cristales’, per exemple, s’esquinça amb el pensament d’una vida buida, perduda, en un record del temps que va passar en un centre de justícia juvenil, i a ‘Soledad’ presenta aquesta com el millor refugi d’un mateix. En aquesta línia, ‘Reinsertado’ és un disc sòlid, cuidat, profund (a ‘No estuviste en lo malo’ comparteix els seus sentiments després d’un revés amorós) i compacte, i d’això en té gran responsabilitat la seva producció.

Més enllà de la seva mà dreta a l’estudi, SHB, Morad treballa amb alguns productors que porten la seva veu i les seves històries al context sonor ideal com és, per exemple, el francès Voluptyk. ‘Mi barrio’ és un exemple d’això, celebració i reivindicació de les arrels i els orígens. Així, Morad té la fórmula per triomfar a l’immens mercat del rap a França en què es fixa i per això les col·laboracions (habituals) amb Jul (‘Se grita’) i, per primera vegada en aquest disc, amb Ninho (‘María’). L’àlbum deixa també una col·laboració sorprenent per extraordinària, ‘Paz’, amb l’argentina Nicky Nicole.

Notícies relacionades

Expedient Morad: el raper, més enllà de la fitxa policial

Entrevista amb Morad després de ser ‘desterrat’ de la Florida: «No els donaré el gust als que em volen veure empresonat»

‘Reinsertado’, com tota la seva música, està esquitxat constantment de les seves tèrboles cròniques de joventut (‘Estopa’, per exemple) i en ‘Problemas’ clama per deixar aquesta vida enrere a la seva manera: "Mente que se me despeja; otro policía se queja; otro coche a toca teja; me tiene entre ceja y ceja".

‘Reinsertado’ és un primer disc de pes que a més té el valor de mostrar que no tot està perdut, tot i que s’hagi acostumat a la derrota.