L'Hospitalet

Hospitalet

Entrevista

Entrevista amb Morad després de ser ‘desterrat’ de la Florida: «No els donaré el gust als que em volen veure empresonat»

Entrevista amb Morad després de ser ‘desterrat’ de la Florida: «No els donaré el gust als que em volen veure empresonat»
  • EL PERIÓDICO parla amb l’artista de l’Hospitalet hores després que una jutge li hagi prohibit trepitjar part del seu barri

7
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Morad està serè, trist i, a hores d’ara, a centenars de quilòmetres de la Florida (l’Hospitalet de Llobregat), el barri on ha crescut. Ara, una jutge li ha prohibit trepitjar-ne una part. El raper va ser posat en llibertat aquest dijous després de ser detingut dimecres per, suposadament, induir a uns desordres públics ocorreguts a la zona dels Blocs de la Florida el 20 d’octubre. EL PERIÓDICO parla amb l’artista de l’Hospitalet hores després d’haver sigut ‘desterrat’.

¿Com està?

Bastant trist, la veritat. M’han tret mig cor, m’han tret les ganes de fer música, m’han tret les ganes de tot.

¿Què va passar la nit del 20 d’octubre?

Feia molt temps que no anava a la placeta dels blocs, i aquell dia vaig anar a saludar els nens. Els vaig saludar, va estar amb ells una estona, vam riure i, al cap de poca estona, va aparèixer un dispositiu de sis cotxes. Tothom se’n va anar corrents i jo em vaig quedar quiet perquè no tinc res a amagar. Em van identificar només a mi, i vaig preguntar per què. Els vaig dir: ‘A mi ja em coneixeu, ja sabeu qui soc’. Les maneres d’actuar dels agents eren de molta fanfarroneria i vam començar a discutir. Al cap d’uns segons em vaig veure envoltat per 16 agents. I, mentrestant, la gent es va començar a amuntegar i van protestar perquè no els va agradar que m’identifiquessin. I me’n vaig anar. Després hi va haver aldarulls però jo no hi era, ni vaig incitar ningú, ni tinc perquè incitar ningú. En aquest barri d’aldarulls n’hi ha hagut tota la vida cada vegada que passa alguna cosa. Jo no soc el culpable dels aldarulls que hi hagi.

La policia diu que vostè va comentar als agents que pagaria «1.000 euros» a qui cremés contenidors. 

L’única cosa que vaig dir és que si continuaven intentant intimidar-me a la gent no li agradaria. Perquè si veuen un noi que ha sortit dels problemes, que ha triomfat en la música, que li va bé, que cuida el barri, que té els nens contents... I veuen que l’estan maltractant pensen: ‘Per què he de canviar jo si el Morad ha canviat i no li serveix de res’. I la gent s’altera, igual que passa a qualsevol barri.

«M’han tret mig cor, m’han tret les ganes de fer música»

¿És vostè un líder a la Florida?

Això ho han creat els mitjans de comunicació. No soc cap líder. Tinc molts amics que no són cantants però ho són molt més que jo. No per ser cantant he de ser el cap de ningú. Són persones que es busquen la feina, que treballen. La meva situació és més fàcil i no soc el líder de ningú. Jo no puc dir-li al meu barri ‘pareu’, no em faran cas. La gent ho pensa perquè he arribat lluny en la música, però la gent arriba a dir que la delinqüència és perquè el Morad canta. 

¿Ha canviat el seu barri?

Quan era més petit hi havia molta més delinqüència entre els nens que ara. Ara, la meitat dels nens juguen a futbol i, l’altra meitat, intenten ser cantants. Fa anys no era així. Nosaltres no teníem un Morad que ens pagués el futbol. Soc un xaval normal. 

Llavors, ¿creu que és un exemple que ajuda?

El meu exemple ha ajudat tot el país, no només el meu barri. Pots preguntar als caps de les discogràfiques i et diran que he obert un camí perquè els nois cantin les seves vivències i els vagi bé en la música. 

¿Com s’agafa la mesura que li prohibeix entrar als Blocs de la Florida?

Em fa mal, i mai m’han sabut greu les coses que m’han anat passant. Soc un xaval jove que vol ser feliç i estic disfrutant el moment. Però és una cosa que m’ha fet mal. Segurament, algun policia estarà content quan llegeixi això. Però a mi em fa molt mal. No és que em treguin del barri, és que han tret la Florida de mi. No puc trepitjar la Florida quan he aconseguit que Adidas vesteixi tots els equips del La Florida CF. I ara no puc ni anar a veure un partit dels nens. 

«Quan era més petit hi havia molta més delinqüència. Ara, els nens juguen a futbol o intenten ser cantants»

¿Quant temps ha arribat a estar sense trepitjar el seu barri?

Cinc dies. Però perquè he tingut cinc concerts seguits. Quan tinc lliure torno al barri. Hi ha moltes coses que no les dic per no semblar arrogant. Però molts dies he anat a ajudar famílies perquè els aprecio i no m’oblido de ningú. 

¿Es considera un bon ambaixador?

No, jo no soc un bon ambaixador del barri. Hi ha molt bones persones al barri, treballadors, que podrien ser bons ambaixadors del barri. Gent que lluita per la seva família, que es desperta a les sis del matí, que són molt més exemple que jo. Jo encara soc un nen. Les persones que em critiquen amb 40 anys... Haurien de veure’s joves ells també, si eren així de madurs de joves. Jo sé que em queda molt per madurar, per aprendre. Faig coses que segur que no estaran bé, però no per tractar-me com un narcotraficant i no poder entrar al meu barri. Soc el primer que paga impostos i a qui no li agrada que es cremin contenidors.

Diu que és encara un nen. Amb tot el que li ha passat en la música, ¿ha tingut temps de madurar?

Jo no aprecio el que soc, però pel simple fet que visc normal, no m’agrada viure en una pel·lícula. M’agrada baixar a fer un cafè, anar al barri, saludar els de sempre. El que em passa és fàcil: els problemes sempre me’ls donen a mi. No m’agrada ser fora, no m’agrada viatjar, m’agrada ser aquí, la meva música surt d’aquí, els meus vídeos surten d’aquí i no hi ha drogues, no hi ha armes, no hi ha violència... 

«Soc el primer que paga impostos i a qui no li agrada que es cremin contenidors»

Alguns veïns l’assenyalen a vostè com a generador d’enrenou a la plaça. ¿Què els diria?

Que ara me n’he anat. Que ja està, ja no puc entrar més. Jo no puc parar res, jo no hi tinc res a veure. 

¿Per què se’n va anar a viure fora?

M’he criat als blocs però mai he viscut als blocs. És el meu barri perquè hi he anat a parar, tot i que vivia uns carrers més enllà.

¿I no es planteja anar a viure lluny, a l’estranger?

 No, mai, mai. Això s’acabarà algun dia i tornaré. No entraré, mai de la vida se m’acudiria entrar amb aquesta mesura, perquè llavors els donaria el gust als agents que em volen veure empresonat. Jo d’errors no en cometo, intento demostrar la meva veritat. 

¿Però no està fart de les topades amb la policia? 

Soc una persona que no es dedica a delinquir, treballo i a sobre ajudo el barri. Si veig alguna cosa que no m’agrada ho pararé. Si veig un xaval que li roba a una senyora, el pararé. Els meus valors m’ho han ensenyat. Demanar-me la documentació és el més normal del món, però que me la demanin sense falta de respecte, sense maltractament. 

«Hi ha molt bones persones al barri, treballadors, que podrien ser ambaixadors de la Florida. No jo»

¿Què pensa de la gent que el considera un delinqüent?

És la gent que no m’escolta. Els meus fans et diran: ‘¿Delinqüent? Si el Morad guanya molts diners amb la música’. Parlaria de delinqüència en moltes altres coses. Si pensen això és perquè no els agrado o no els agrada la meva música. Si em segueixes un mes ja veus que jo no vaig fent el ximple. 

¿Té por d’acabar empresonat?

No puc tenir por d’una cosa que no faig. Si no faig res dolent, ¿per què he de tenir por que em tanquin? Tindria por si fos un lladre i tingués por que m’agafin. Però, ¿jo? ¿Què és el que faig per acabar a la presó? ¿Cantar? ¿Baixar al meu barri? ¿Seure amb els nens? No puc tenir por d’una cosa que no faig. 

¿Considera que ha contribuït a calmar el barri? 

D’això s’ha d’ocupar una senyora que es diu Núria Marín, l’alcaldessa. Mai ha recolzat el nostre projecte. Mai s’ha assegut amb mi per intentar fer alguna cosa pel barri. Tot el que faig pel barri ho faig jo pel meu compte. No puc demanar permisos a l’ajuntament perquè van contra mi. I tot perquè vaig dir a Instagram que l’havien acusat de corrupció. Ho vaig dir perquè em vaig sentir ofès com a ciutadà de l’Hospitalet. Però jo no soc l’alcalde.

¿Li hauria agradat que s’asseguessin amb vostè? 

És clar, no tindríem cap problema. Ens podrien ajudar a fer coses pel barri. 

Notícies relacionades

Llavors, ¿ara ho veu possible?

No, no soc hipòcrita. Per sort ara si surt un projecte tinc diners per fer-lo. 

Temes:

Morad Trap